Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital, visual i tridimensional i l´art. A més a més, d´una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma, una manera d´expressió que pot fer l´enseyament més didàctic.
Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat, i que no totes les generacions han pogut gaudir-les i per tant, el seu aprenentatge significa un repte per a uns impossible i per a altres una necessitat de posar-se al dia.
Des de la Revolució Industrial hi han hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat).
Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.
Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos, de no perdre el fil i restar desfasats.
De moment — continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guayar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guayar el mateix Kaspàrov.
En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmics i la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible, però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitat la vida de l´individu.
Els veÏns del C2 