GENERACIONS ANTERIORS I NOVES TECNOLOGIES

Escoltant la conferència de la Laura Borràs sobre ‘’Les paraules cobren vida’’, em va fer pensar com ha arribat tota aquesta informació a les generacions anteriors i l’impacte que això els ha produït. Acostumats a les velles tecnologies com la televisió, la ràdio o el telèfon fixe, han passat a fer ús de l’ordinador d’escriptori, del telèfon mòbil i de la connexió a Internet. Vivim en una societat que en poc temps, ha avançat tecnològicament molt ràpid, i les generacions anteriors a aquesta ‘’època tecnològica’’ es troben fora de lloc.

Per una banda, integrar els adults o persones grans a la societat actual mitjançant l’ús de la tecnologia, deu ser una estratègia generalitzada. Les famílies juguen un rol molt important en la motivació dels avis i la seva inclusió cap aquest món. Per altra banda, la societat moderna no valora l’experiència o el coneixement de la gent gran en el context de la tecnologia i això,  fa que hi hagi més distància entre generacions.

La societat actual els ha de tenir en compte, ja que formen part d’ella i així mateix també volen mantenir les seves costums, combinades amb la tecnologia d’avui dia, però sense perdre els seus valors. Volen pujar al tren de les noves tecnologies per així poder ésser al costat de la gent més jove i preparada, a part de compartir coneixements viscuts i experiències.  

Així doncs, és possible la integració de les generacions anteriors a les noves tecnologies mitjançant activitats dinàmiques i atractives, adaptades al seu nivell per tal que els pugui arribar de forma clara a la seva formació i capacitat. En són exemple les biblioteques, les quals realitzen cursos d’Internet dirigits a la gent gran per tal d’introduïr-los en aquest món. Mantenir la ment activa és recomanable a qualsevol edat però en especial a la gent gran.

 

 

Rosa Guerrero

Els alumnes i la literatura digital

Ja ho va plantejar Laura Borràs a la seva conferència amb el títol Quan les paraules cobren vida ; la concepció de la literatura digital com a nova eina d’aprenentatge. Primerament, hem de pensar que si Laura Borràs (essent una professional de la llengua i la literatura) ho veu com una eina positiva per l’ensenyament, els alumnes també ho hem d’entrendre com un avantatge; ja que som un dels col·lectius més afectats.

Per un banda, aquest nou mètode li dóna més dinamisme a l’estudi. Podem aconseguir una motivació més gran per part de l’alumnat. Imaginem-nos Don Quijote de la Mancha amb retocs digitals, penso que en ajudaria a entendre millor la gran obra literària però moltes vegades enrevessada de llegir per la seva antiguitat. Per tant, la nova eina ens facilita l’enteniment de conceptes més abstractes creant elements més tangibles.

Per altra banda, la literatura digital apropa el món de la literatura als alumnes des de ben petits, ja que des de els primers anys d’ensenyament la literatura és una assignatura que pot espantar si no es sap transmetre bé. Això va lligat amb el desinterès per aquesta matèria en el futur.

Tanmateix, el problema que es planteja al meu cap és el dilema següent: tothom tindrà la possibilitat d’accedir a aquesta nova eina o hi haurà discriminació per motius socioeconòmics? És evident la necessitat que tothom accedeixi a aquesta eina sense haver de pagar-ne un preu i així evitar les discriminacions futures. Com a alumna, penso realment que la literatura digital és una eina que complementa la literatura i la llengua, en facilita la  comprensió i és un mètode eficaç i motivador.

Finalment, s’ha desmentar que amb la literatura digital no es pretén perdre ni substituir la figura del mestre, sinó més aviat complementar-la, ja que són dues figures que poden anar juntes perfectament sense necessitat que siguin contràries.