Les noves tecnologies i les paraules

Les anomenades noves tecnologies, sempre en procés d’innovació i per tant sempre noves, s’han implantat amb força en el nostre entorn quotidià.

Pels editors, els qui publiquen els texts d’un autor, la música, els dibuixos o les imatges, aquest repte esdevé sovint un entrebanc. El paper perd protagonisme enfront d’un medi molt més àgil i captivador.

Les paraules que fins ara ens arribaven fixes en un llibre, diari o revista, ara tenen vida. Als professionals de la paraula escrita els cal cercar noves maneres d’arribar al lector. Cal convèncer els lectors que el mon digital permet accedir a l’escriptura, sigui l’estil que sigui, d’una manera més àgil, en qualsevol lloc i moment. Però sobretot, cal que l’editor entengui que la manera d’arribar al lector ha canviat, amb els seus avantatges i potser molts entrebancs.

A l’editor li ha calgut un reciclatge. Les grans màquines d’impressió ja no poden generar el mateix volum de premsa o literatura escrita; la logística per fer arribar el producte als punts de venda, ha sofert un canvi important; la despesa de tones de paper, amb un gran perjudici ecològic, ja no té sentit.

Per això, ara li cal reconduir el negoci. I aquí, en aquesta conversió, topem amb el que poden ser avantatges i amb allò que esdevé un gran perjudici.

Entenc que els avantatges son el poder arribar a tothom; poder transmetre la paraula acompanyada de símbols; permetre al lector interactuar; fer arribar la notícia en el mateix moment que es produeix i sobretot donar possibilitats d’arribar a més fonts. Cal un esforç per donar allò que l’usuari avui necessita.

Per contra topem amb el problema de la pirateria, amb la captació de recursos i amb la disminució de llocs de treball. Per això cal conscienciar que també hem de pagar per les paraules que ordenades, contrastades i degudament elaborades ens arriben per via digital, sigui amb un petit cànon o per la inserció d’anuncis. Cal revolucionar el mon laboral i actualitzar tècnics que transmetin les paraules d’una manera diferent. Aquesta revolució no s’aturarà, és imprescindible moure’s al mateix pas.

Malgrat tot, m’agradaria acabar amb un homenatge al llibre, el llibre de paper imprès que mai no morirà; un homenatge al plaer d’obrir un llibre i de tenir-lo a les mans. El gran repte és la convivència d’ambdós mitjans.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s