Els moments memorables del C2

Bon dia a tothom,

Desconeguts i amics de l’aprenentatge. Esteu aquí reunits amb cara de pòquer i pensant: “a veure com anirà això”. Dons jo us faré una petita introducció per un món desconegut de gent, de nervis, d’ansietat i una mica de por inclosa, oi que sí?

Tranquils, us diré que per a la vostra sort d’ haver caigut aquí, en aquesta escola, amb aquest professor i amb la dinàmica que té per fer les classes, esteu a punt d’entrar en el món del riure, de l’harmonia, de la companyonia i del saber.

L’escola d’en Jaume és diferent.  Ell és diferent i encara que al principi estigueu descol·locats per complet, a la que passin uns dies tots sereu com una gran família.

Podria explicar cada dia passat a classe ja que tots van ser diferents i divertits, arribàvem a classe pensant, “què tindrà avui en Jaume preparat?” però us faré unes pinzellades del que us ha de venir.

Recordo el primer dia, la manera que va tenir de presentar-nos davant de tothom, pensava que seria com a la resta dels cursos als que jo havia anat, que cadascú diria el seu nom, però no va ser així. Ens vam aixecar i ens va fer parlar per parelles apuntant en un full la informació que recollien i després jo presentava a un altre que no era jo, i un l’altre em presentava a mi i així amb tota la classe. Va ser una manera tan divertida de començar que no esperàvem que, de sobte, tothom parlés tranquil i sense nervis.

Però això, companys, va ser el primer dia. La resta van ser plens de novetats, feien parelles, trios, grups i tots plegats, compartíem dues hores d’aprenentatge embolicat en paper de regal. Vaig gaudir de cada moment del meu pas en aquest curs; quan vàrem fer un vídeo, la construcció de la foto del perfil del grup, quan entre tots vàrem treure l’olor i la música del grup, i fins i tot el més divertit va ser quan vàrem construir la “haka” del grup.

També vull fer menció del pas de Ramon Llull i Laura Borràs al nostre curs. Ha sigut un plaer conèixer la seva trajectòria a la llengua catalana.

M’acomiado amb tristesa perquè sé que aviat això s’acabarà i ho trobaré a faltar.

Força, companys del C2!

Força, català!

 

LA TECNOLOGIA AVANÇA INEVITABLEMENT

Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.

Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que  no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS;  però  no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població  que té molt d’interès d’ aprendre’n  i utilitzar-les.

Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys,  mai  han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat,  seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant  que la gent gran es pugui  adaptar a les noves tecnologies. L’èxit  depèn de com  ho enfoquem i  ho plantegem  per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat,  assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.

D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu,  ha d’haver-hi implicació i compromís  per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.

És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte