Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.
Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS; però no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població que té molt d’interès d’ aprendre’n i utilitzar-les.
Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys, mai han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat, seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant que la gent gran es pugui adaptar a les noves tecnologies. L’èxit depèn de com ho enfoquem i ho plantegem per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat, assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.
D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu, ha d’haver-hi implicació i compromís per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.
És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte, però crec que hem de deixar enrere, el concepte de la gent gran aparcada en un sofà sense fer res, sense interès pel que succeeix al seu voltant i oferir-los una finestra oberta al mon.
Els veÏns del C2 