És molt difícil per a mi triar els cinc millors moments del curs ja que n’hi ha tants, de moments compartits! Quan em vaig apuntar realment l’únic que esperava era aprovar un examen i fer un curs passable. He d’agrair a la Transi que m’animés a apuntar-me perquè se’m feia un munt pensar a fer classes de català durant un any sencer. Els veïns eren un tema totalment secundari, és clar. Realment, no pensava en ells com a grup. Tampoc sabia llavors que una de les bases d’aquest curs seria el treball en equip. No ho veia gaire clar això de treballar tant en equip. A mi sempre m’ha agradat anar al meu aire. Pel tipus de feina que faig mai he hagut de dependre massa dels altres. El meu és un treball solitari i normalment jo prenc les decisions i es fa gairebé sempre el que vull. Però, des del primer dia el Jaume va marcar la pauta. S’havia de compartir i repartir el treball i no podies triar els companys, cada vegada eren diferents. M’ha agradat molt treballar en equip.
Dels veïns recordo especialment el joc al pati amb el Víctor i la Manuela jugant a actors per fer el nostre curt A nivell de. Un altre dels moments que recordo és quan vam haver de tallar un arbre amb un foli i enganxar-lo en un mural. D’aquest mural va sortir la nostra foto de perfil de WhatsApp. Li tinc estima a aquesta foto perquè és nostra de debò.
Una vessant important del nivell C 2 de català és la literatura catalana, això ja ho sabia. Som a l’any Llull, per tant, no va ser estrany que haguéssim de treballar algun text de Ramon Llull. Però el dia que el Jaume va dir que el llibre triat era el Llibre de les bèsties vaig pensar “uff…” Bé, de fet només em va tocar un capítol, però he de reconèixer que em va picar la curiositat i me’l vaig descarregar i vaig llegir tot el llibre. A més a més, vam triar un rei i vam triar tres àmbits, que van ser: el Congrés del Diputats, el Futbol Club Barcelona i el Parlament. D’aquests àmbits van sortir els nostres animals: guineu, lleó, senglar…I finalment el nostre joc de cartes particular Bestiari s.XXI.
Ja que parlem de cartes els veïns també teníem un altre joc de cartes. Cada dia, després de començar la classe, el Jaume ens repartia les cartes d’una baralla cap per avall i a qui li tocava el comodí havia de fer l’acta de la classe. També havíem de trobar les perles. Ah, les perles! Les perles eren les errades de l’acta del dia anterior. Les havíem de trobar i després les posàvem en comú. Una delícia, les perles. Ah, i tenim un Banc de perles.
Ja us he explicat que a mi m’agrada molt anar per lliure i encara que he de reconèixer que no podria viure sense el mòbil, no tinc Facebook, Instagram, ni Twitter…Bé, ara Twitter sí, ja que he hagut de fer treball, també en equip, fent piulades per votar pel meu rei, proposar els meus consellers, comentar piulades dels altres veïns… I WordPress, vosaltres sabeu què és WordPress? Jo ara sí, hi he publicat dos articles d’opinió. Això em va agradar molt també, el fet d’incorporar les noves tecnologies. També he descobert Laura Borràs gràcies al seu vídeo Quan les paraules cobren vida. Si teniu un moment per mirar-lo veureu com les noves tecnologies poden sumar, i molt, a la llengua.
Només puc afegir que ha estat un viatge apassionat i divertit .No sé ben bé si he après molt o poc, perquè encara no hem fet l’examen, però el que sí sé és que el que he après no ho oblidaré mai.
què un company de la parella llegia i dictava l’altre que ho escrivia. Després vam canviar qui llegia i dictava el text i qui ho escrivia. S’han produït situacions molt gracioses, cosa que m’ha agradat molt.
Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies, companys i gràcies, Jaume!
Els veÏns del C2 