NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACIONAL

Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital,  visual i tridimensional i l´art. A més a més, planteja una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma,  una manera d´expressió que pot fer l´ensenyament més didàctic. Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat. No totes les generacions han pogut gaudir-les i el seu aprenentatge significa un repte impossible per a uns i per a altres una necessitat de posar-se al dia.

Des de la Revolució Industrial hi ha hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat). Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.

Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot  els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos-hi, de no perdre el fil i restar desfasats.

De moment– continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guanyar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guanyar el mateix Kaspàrov.

En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmic si la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible. Però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitar la vida de l´individu.NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACION

ELS CINC MOMENTS

D’aquí a poc temps acabarem el curs els veïns del C2 i el primer record que en ve a la ment és la incertesa del primer dia , de conèixer als companys i al professor , de pensar com m’ho faré amb els horaris i amb el temps. La meva sorpresa va ser quan em vaig adonar que aquest curs seria molt diferent dels que havia fet fins ara, no sabia pas, que em trobaria amb un professor que gaudeix de la tecnologia i l’aprofita per ensenyar d’una manera didàctica i amena això em va sorprendre i crec que també a tots els companys.

Una altre descoberta molt interesant va ser l’Any de Ramon Llull , assabentar-me que es commemorava el setè centenari de la seva mort i descobrir quan d’actual és el seu llegat El Llibre de les Bèsties.

Em va encantar la creació de les perles i el seu banc, jo en vaig regalar unes quantes, també la incertesa a cada classe de a qui li tocaria el Joker per fer l’acta del dia i la certesa de que cada classe seria diferent. A més quants jocs! si hagués de triar un no sabria quin.

 

D’altra banda, vaig trobar molt interessant la conferencia de la Laura Borràs a la seva conferencia, Quan les paraules cobren vida que em va recordar quan de màgica pot ser la vida a través de les paraules.

Finalment dir que el que em porto amb mi és el treball en equip i la sensació agradable de que entre tots ho podrem aconseguir és a dir tots sumen ningú mai resta i tots podem.

És ben segur que ningú oblidarem aquest curs i és per aquet motiu que acabaré amb una cita d’un poema de Joan Salvat-Papasseit que diu Dóna’m la mà que anirem per la riba/ ben a la vora del mar/ bategant.

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880