En Jaume ens ha proposat escriure sobre quins han estat els cinc moments del curs que més ens han impactat. Després de donar-li voltes he decidit escollir alguns dels moments que per mi han fet que aquest curs sigui tant especial.
En primer lloc, el curs s’ha desenvolupat fent servir els jocs com a mètode d’aprenentatge. També hem utilitzat els jocs com a desconnexió per no atabalar-nos amb tanta teoria. Cada dia hi havia un joc diferent al anterior, us puc assegurar que mai es repetia. Això ha fet que cada dia sigui únic i que cada dia s’unís més el grup.
Un altre moment que em va agradar va ser la manera tan dinàmica de treballar el Llibre de les bèsties. El fet d’escollir un rei per a la nostra classe i equiparar els personatges de la història amb personatges actuals d’avui en dia, ha fet molt més fàcil assimilar els continguts del llibre.
Convé destacar el moment en què es van crear les perles. Les perles són els errors en les actes que nosaltres mateixos fem i que hem de trobar dels companys de classe. Fent referència a les perles, també vull destacar un altre moment bastant relacionat que és el moment del joker. Cada dia un company s’encarrega de redactar tot el que s’ha fet a classe aquell dia per les persones que no han pogut assistir. En Jaume reparteix una carta a cadascú i a qui li toca el joker ha de fer l’acta del dia.
I per últim, però no per això ha de ser el menys important, és el moment Jaume. En Jaume no és un professor com el que hagis tingut al col·legi o a la universitat. Només cal que assisteixis a una classe d’ ell per adonar-te que existeix la possibilitat de tenir ganes d’anar a classe, de tenir ganes d’aprendre, de veure que vas millorant sense avorrir-te, que ja no vols aprovar un examen simplement vols que el que has aprés sigui part del teu dia a dia. I per això i molt més només puc dir GRÀCIES.
Els veÏns del C2 
És impossible llegir el text d’ ‘’Un curs especial’’, i no tenir ganes d’anar corrents a classe per poder gaudir de totes les emocions que expressa aquest company. Darrere de cada paraula, es pot palpar la tendresa, l’emoció, la il•lusió i l’alegria que l’alumne sent quan redacta i recorda tot allò viscut en el curs de 2017.
Sembla mentida, com una metodologia atípica ,cercada i treballada amb ganes, pot canviar la visió d’un aprenentatge; és a dir, com pot transformar unes classes de català (tradicionalment impartides de forma espessa i avorrida) , en un escenari divertit, on l’alumne no és un oient, sinó un peça clau per impartir l’assignatura. Crec que el subtítol d’aquest text hauria de ser ‘’Allò que resulta divertit és més fàcil de ser adquirit’’.
M’agrada aquesta visió del món d’en Jaume. M’encanta que l’alumne se senti part d’aquesta funció, on l’estudiant és un actor imprescindible; la classe és l’ escenari on es produeix l’acció; i els jocs didàctics són el decorat que ajuden a escenificar.
Per una altra banda, em sembla interessant la dinàmica en l’estudi del Llibre de les bèsties realitzada en el curs passat. Estic impacient per esbrinar quin serà el llibre escollit en aquest curs, i sobretot, com serà representat.
En conclusió, estic d’acord amb tot el que ha expressat el company. Hem d’estar agraïts d’haver coincidit amb un professor que estima allò que ensenya, i ensenya allò que estima, el català.
M'agradaM'agrada