El nostre increïble pas pel C2

Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!

Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.

Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat,  compartit  i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.

Elsveinsc2

En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però,  per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2.  Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.

04_consorci_norm_linguistica_2

La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys  va ser autèntica, quantes ganes tenia de que tothom em conegués. Sabia que aquest grup seria fantàstic i el nostre guia, el millor.

De quina manera el Jaume, el nostre professor, ens va donar la benvinguda. Ens va dir com puntuaríem de l’1 al 5 el nostre estat de nervis o estrès (sent 1 poc nerviós/a i 5 molt nerviós/a). Per primera vegada, jo estava tranquil.la, cosa estranya en mi ja que sóc una persona inquieta i amb molts dubtes. Penso que el Jaume transmet aquest tarannà, aquests moments de glòria, de tenir-nos sempre amb aquest afan de aprendre, d’escoltar  i de sentir-nos vius innovant en cada moment.

El Jaume,  l’innovador, el creatiu, aquests són alguns dels qualificatius que el defineixen. El Jaume, una persona que transmet només amb la mirada, amb els seus gestos, amb el seu saber estar.

Com ens has fet estimar tot allò que envolta la literatura, els llibres, els jocs, les petites estones de temps lliure entre actes i els bons recursos digitals que ens has ensenyat i que ara forma part de la nostra vida quotidiana. Ara, quan ja ha passat un temps puc dir amb total llibertat  que ens has fet  somiar, crear, elaborar i com no,  tuitejar… tot un llarg camí sembrat de frases fetes, de poemes i de un bon saber fer.

image

Orgullosos/es de lluitar contra les perles, de saber més dels continguts gramaticals, de la complexitat dels pronoms febles,  del nostre Ramon Llull i el seu Llibre de les Bèsties, de com fer un vídeo,  de com fer servir el Drive, piulades, blogs, de com hem d’elaborar un article d’opinió amb coherència i cohesió, de fer dictats, poesies de Sant Jordi i la princesa i perquè no, de fer un petit himne que ens identifiqui.

PERLA

Com ens has fet relacionar-nos, compartir i empatitzar amb cadascun de nosaltres. El Jaume ens ha sabut treure el més sincer i valuós de nosaltres, l’amor per la nostra cultura, per la nostra llengua, el català. I com de la mà de Laura Borràs ens ha transmet aquesta passió.

Aquest curs va començar amb molts dubtes i incerteses però avui no vull que s’acabi, s’ha convertit en un aprenentage continu ja que hem après jugant como ho fan els nostres infants des de l’escola bressol 0-3 i com ho hem estat fent fins ara. Jugar és aprendre i així hauria de ser sempre. Treballar per projectes, rutines i hàbits per poder viure la realitat de la nostra societat amb els peus a terra i anant descobrint

image_gallery

Per últim, agrair de tot cor al Jaume la feina ben feta sempre amb ganes de menjar-se el món i com no, als meus companys el fet de poder compartir amb ells tot aquest temps perquè em porto un trosset d’ells.

Estic convençuda que els nostres camins es tornaran a creuar així que us dic un fins aviat i visca Els Veïns del C2.

Anuncis

Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar.

Com a la majoria dels meus companys se’m fa difícil decidir quins cinc moments escollir com especials després de totes les anècdotes que hem viscut junts. Quan vaig començar el curs, el meu objectiu no era més que aprovar i obtenir punts per a la borsa docent, per tant les meves expectatives entorn el curs no eren gaire positives. Això va canviar el primer dia; només amb la presentació del curs em vaig adonar que aquesta formació seria diferent i, evidentment, així va ser.  En Jaume ha aconseguit que el nostre objectiu inicial passi a un segon pla i que la nostra prioritat, actualment, sigui la d’aprendre català divertint-nos.

Al principi, la metodologia que utilitzava en Jaume em va sorprendre ja que no era per res del món un ensenyament tradicional on el mestre explica i els alumnes escolten. Aquest curs ha sigut molt dinàmic i hem après sense ser-ne conscients. Per començar, la metodologia utilitzada concebia el joc com una eina d’aprenentatge, de desconnexió i de coneixement dels altres membres del grup. Aquest és un dels moments que recordo com especials. Entre activitats, en el moment que havíem de canviar de bloc i de tema, en Jaume ens proposava un joc; cada dia n’ era un de diferent. Hem viscut molt bons moments arran d’aquestes propostes.

La primera activitat que recordo és l’activitat grupal que consistia a fer un vídeo explicatiu d’un contingut específic que prèviament havíem escollit. Al principi d’aquesta proposta,  tot el grup es mostrava neguitós per com seria, per si havíem de quedar fora de l’horari de classes, amb quin programa ho faríem, etc. Aquests dubtes van minvar amb els pas de les sessions ja que el projecte el vam anar fent a pams, a poc a poc i sense nerviosismes. A més a més, com tots estàvem disposats a treballar no van haver problemes de cap tipus.

Un altre moment memorable és l’activitat de “ Les perles”. Aquesta dinàmica s’ha estès al llarg de tot el curs al principi de totes les sessions. Dita proposta està relacionada amb la carta del jòquer; a cada sessió la hi tocava a un de nosaltres i per tant, havíem d’escriure l’acta. Això era molt útil per a tots els alumnes; tant per als que no venien a classe aquell dia i que així sabien el que havíem fet com per als que anàvem a classe ja que de la nostra acta s’extreien els errors (les perles) i els corregíem entre tots.  D’aquesta manera, anàvem formant el nostre aprenentatge cooperativament.

A mesura que passava el curs el grup s’anava consolidant i així; la confiança i el bon rotllo es feia patent entre nosaltres. Un dels moments en que me n’he adonat d’això ha sigut als pica-pica on els rols de mestre i alumnes desapareixien i érem un grup de persones coneixent-nos més i gaudint d’una estona diferent.

I per últim, el cinquè moment que jo recordo com especial és el de la creació de la  nostra “haka”. Va ser divertit tot plegat; tant l’elaboració  per grups com l’elecció del definitiu.  Aquest himne considero que ha sigut molt significatiu ja que ens representa , és únic i serà un record que tindrem del C2 i que sempre recordarem.

haka