Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!
Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.
Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat, compartit i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.
En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però, per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2. Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.
La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys va ser autèntica, quantes ganes tenia de que tothom em conegués. Sabia que aquest grup seria fantàstic i el nostre guia, el millor.
De quina manera el Jaume, el nostre professor, ens va donar la benvinguda. Ens va dir com puntuaríem de l’1 al 5 el nostre estat de nervis o estrès (sent 1 poc nerviós/a i 5 molt nerviós/a). Per primera vegada, jo estava tranquil.la, cosa estranya en mi ja que sóc una persona inquieta i amb molts dubtes. Penso que el Jaume transmet aquest tarannà, aquests moments de glòria, de tenir-nos sempre amb aquest afan de aprendre, d’escoltar i de sentir-nos vius innovant en cada moment.
El Jaume, l’innovador, el creatiu, aquests són alguns dels qualificatius que el defineixen. El Jaume, una persona que transmet només amb la mirada, amb els seus gestos, amb el seu saber estar.
Com ens has fet estimar tot allò que envolta la literatura, els llibres, els jocs, les petites estones de temps lliure entre actes i els bons recursos digitals que ens has ensenyat i que ara forma part de la nostra vida quotidiana. Ara, quan ja ha passat un temps puc dir amb total llibertat que ens has fet somiar, crear, elaborar i com no, tuitejar… tot un llarg camí sembrat de frases fetes, de poemes i de un bon saber fer.
Orgullosos/es de lluitar contra les perles, de saber més dels continguts gramaticals, de la complexitat dels pronoms febles, del nostre Ramon Llull i el seu Llibre de les Bèsties, de com fer un vídeo, de com fer servir el Drive, piulades, blogs, de com hem d’elaborar un article d’opinió amb coherència i cohesió, de fer dictats, poesies de Sant Jordi i la princesa i perquè no, de fer un petit himne que ens identifiqui.
Com ens has fet relacionar-nos, compartir i empatitzar amb cadascun de nosaltres. El Jaume ens ha sabut treure el més sincer i valuós de nosaltres, l’amor per la nostra cultura, per la nostra llengua, el català. I com de la mà de Laura Borràs ens ha transmet aquesta passió.
Aquest curs va començar amb molts dubtes i incerteses però avui no vull que s’acabi, s’ha convertit en un aprenentage continu ja que hem après jugant como ho fan els nostres infants des de l’escola bressol 0-3 i com ho hem estat fent fins ara. Jugar és aprendre i així hauria de ser sempre. Treballar per projectes, rutines i hàbits per poder viure la realitat de la nostra societat amb els peus a terra i anant descobrint
Per últim, agrair de tot cor al Jaume la feina ben feta sempre amb ganes de menjar-se el món i com no, als meus companys el fet de poder compartir amb ells tot aquest temps perquè em porto un trosset d’ells.
Estic convençuda que els nostres camins es tornaran a creuar així que us dic un fins aviat i visca Els Veïns del C2.
Els veÏns del C2 
Reblogged this on Els veÏns del C2 and commented:
#orgullc2cast16
M'agradaM'agrada
CINC MOMENTS MEMORABLES
Per començar vull comentar el principi dels curs i les meves sensacions. El primer dia de
classe va suposar l’inici d’un curs i el nerviosisme de la novetat.
La primera vegada a classe, el profesor Jaume
ens va fer una presentació a cadascú dels companys per saber i conèixer el nom, també preguntar el fet perquè ens havíem apuntat al debatcurs del nivell D de català, alguns companys van comentar per l’exigència en el treball ; en el meu cas, ja jubilat es el fet de continuar aprenent, com a formació i per que
m’agrada aquest ambient.
Un altre moment que recordo és el canvi a la cadira lliure , un joc per ajudar-nos a conèixer millor, una manera de captació de la seva cara i fisonomia. També em va sorprendre quan el professor va demanar que ens aixequessim per
jugar al joc de pedra, paper, tisores. Va ser una manera de conèixer una mica més els companys i a més a més trencar una mica la tensió i ansietat, sí n’havia.
Els fenòmens meteorologics també va ser un motiu per ajudar a reconèixer al company i també coneixer el lèxic meteorologic: la boira, un tro, la pluja, l’huracà, la tempesta, la neu, la xafogor, la rosada, el glaç, les clarianes, la calamarsada, el gel, un ruixat, un xàfec, la calamarsa, el cel, la brisa, un llamp, un llampec, sol, la calor, fred, els núvols, el gebre, la pedregada, el vent…
Per últim hem iniciat els treballs i de forma conjunta entre el professor i els alumnes hem decidit com volíem qie fossin les classes. També em quedo amb la proposta que un company de classe ens tatues l’emoció que ens ha evocat el text en algun lloc visible del cos. El fotografiessim i el compartissim a les xarxes socials amb etiqueta de #c2cast17 i #paradís 40. Si ho difonem bé, guanyarem els quilòmetres que pertoquen per aquesta activitat.
Jesús Cañizares i Rivero
Begues, 24 d’octubre del 2017
M'agradaM'agrada