Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar.

Com a la majoria dels meus companys se’m fa difícil decidir quins cinc moments escollir com especials després de totes les anècdotes que hem viscut junts. Quan vaig començar el curs, el meu objectiu no era més que aprovar i obtenir punts per a la borsa docent, per tant les meves expectatives entorn el curs no eren gaire positives. Això va canviar el primer dia; només amb la presentació del curs em vaig adonar que aquesta formació seria diferent i, evidentment, així va ser.  En Jaume ha aconseguit que el nostre objectiu inicial passi a un segon pla i que la nostra prioritat, actualment, sigui la d’aprendre català divertint-nos.

Al principi, la metodologia que utilitzava en Jaume em va sorprendre ja que no era per res del món un ensenyament tradicional on el mestre explica i els alumnes escolten. Aquest curs ha sigut molt dinàmic i hem après sense ser-ne conscients. Per començar, la metodologia utilitzada concebia el joc com una eina d’aprenentatge, de desconnexió i de coneixement dels altres membres del grup. Aquest és un dels moments que recordo com especials. Entre activitats, en el moment que havíem de canviar de bloc i de tema, en Jaume ens proposava un joc; cada dia n’ era un de diferent. Hem viscut molt bons moments arran d’aquestes propostes.

La primera activitat que recordo és l’activitat grupal que consistia a fer un vídeo explicatiu d’un contingut específic que prèviament havíem escollit. Al principi d’aquesta proposta,  tot el grup es mostrava neguitós per com seria, per si havíem de quedar fora de l’horari de classes, amb quin programa ho faríem, etc. Aquests dubtes van minvar amb els pas de les sessions ja que el projecte el vam anar fent a pams, a poc a poc i sense nerviosismes. A més a més, com tots estàvem disposats a treballar no van haver problemes de cap tipus.

Un altre moment memorable és l’activitat de “ Les perles”. Aquesta dinàmica s’ha estès al llarg de tot el curs al principi de totes les sessions. Dita proposta està relacionada amb la carta del jòquer; a cada sessió la hi tocava a un de nosaltres i per tant, havíem d’escriure l’acta. Això era molt útil per a tots els alumnes; tant per als que no venien a classe aquell dia i que així sabien el que havíem fet com per als que anàvem a classe ja que de la nostra acta s’extreien els errors (les perles) i els corregíem entre tots.  D’aquesta manera, anàvem formant el nostre aprenentatge cooperativament.

A mesura que passava el curs el grup s’anava consolidant i així; la confiança i el bon rotllo es feia patent entre nosaltres. Un dels moments en que me n’he adonat d’això ha sigut als pica-pica on els rols de mestre i alumnes desapareixien i érem un grup de persones coneixent-nos més i gaudint d’una estona diferent.

I per últim, el cinquè moment que jo recordo com especial és el de la creació de la  nostra “haka”. Va ser divertit tot plegat; tant l’elaboració  per grups com l’elecció del definitiu.  Aquest himne considero que ha sigut molt significatiu ja que ens representa , és únic i serà un record que tindrem del C2 i que sempre recordarem.

haka

Un pensament sobre “Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar.

  1. Estic totalment d’acord amb tu, Laura. A les primeres sessions del curs ja ens hem pogut adonar que la metodologia que utilitza en Jaume no és gens tradicional. Com bé dius, això fa que t’oblidis dels punts i centris l’atenció en aprendre i voler passar-ho bé. Tot i que encara estem a l’inici del curs, ja hem pogut constatar que el joc té un paper important a les classes i permet que interaccionis amb els companys mentre gaudeixis de l’activitat.
    Un dels primers dies, en Jaume ens va proposar com volíem treballar els continguts gramaticals, si volíem continuar amb els vídeos que vau fer o bé fer-ne de nous. Ens ho vam estar ruminat perquè també ens van sorgir els dubtes que comentes. Tot i així, vam acordar continuar amb els vostres vídeos, ja que en Jaume ens va tranquil·litzar . M’alegro saber que el projecte es fa a poc a poc i, per tant, pots gaudir-lo mentre aprens.
    La dinàmica de les perles també està present enguany, tot i que desconeixia que tenia aquest nom. Coincideixo amb la idea que expresses, perquè és una activitat que serveix tant per a la gent que aquell dia no ha vingut a classe, com també per la resta. El fet que els companys hagin de corregir els errors de l’acta fa que d’un mateix error tots puguem aprendre, és a dir, a partir de l’aprenentatge cooperatiu compartir els coneixements i les equivocacions per així construir un aprenentatge comú.
    Espero que el nostre grup també es consolidi com el vostre i que s’estableixin vincles afectius i de confiança amb l’objectiu principal que l’ambient a l’aula sigui distès i agradable.
    Per últim, en Jaume encara no ens ha comentat res de la “haka”. No sé si la farem aquest any, però segur que com dius és una activitat molt divertida i representativa del curs. De totes maneres, he de confessar que m’intriga saber com serà el procés de creació.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s