El nostre increïble pas pel C2

#orgullc2cast16

Els veÏns del C2

Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!

Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.

Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat,  compartit  i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.

Elsveinsc2

En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però,  per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2.  Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.

04_consorci_norm_linguistica_2

La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys  va ser autèntica, quantes…

View original post 481 more words

Anuncis

Els meus records del C2

Començaré amb el primer dia del curs. Recordo el neguit de no saber què m’esperava, com serien les classes, si tindria la capacitat d’adaptar-me… Però en arribar a classe vaig veure que no era l’única, els meus companys compartien amb mi els meus nervis i dubtes. Ara que miro enrere, veig com tots hem assolit els objectius del curs, els companys que mai havien utilitzat les noves tecnologies com a eines d’estudi i es veien incapaços de poder fer-ho, ara utilitzen perfectament eines com Google, Twitter, Drive… Però no només això, també hem après a treballar en equip, a ajudar-nos i a aprendre els uns dels altres.

Un altre moment, o millor dit, un altre fet que tinc guardat a la memòria és el Llibre de les bèsties, un llibre que mai oblidaré. Em va sorprendre molt com ens va plantejar en Jaume la manera de treballar aquest llibre, però finalment va ser una molt bona experiència, amb la qual, vaig aprendre molt més del que em pensava. Recomano a tothom aquesta lectura, jo no l’havia llegit fins que vaig arribar al C2. És un llibre que critica la societat de forma molt curiosa utilitzant com a personatges les bèsties del regne animal, però el més sorprenent de tot és com un llibre que va ser escrit fa molts anys, pot fer una descripció tan bona de la societat actual! Ara entenc allò que diuen de l’home, que és l’únic que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, quina raó! Sembla que mai aprendrem dels nostres errors.

Una tècnica que ha fet servir en Jaume durant aquest curs, és que entre activitat i activitat, quan ja trèiem fum pel cap, per trencar aquesta concentració, ens feia un joc en el qual participàvem tots i fèiem una estona d’esbarjo que ens servia per desconnectar, riure i reprendre l’estudi amb força i ganes.

L’altre dia vam fer un comiat del grup abans dels exàmens, vam fer un petit aperitiu i com a sorpresa per als alumnes ens van portar el nostre projecte del curs finalitzat, un joc de cartes que havíem fet entre tota la classe, la millor forma de tancar aquest comiat va ser jugant-hi. Vam passar una bona estona col·laborant entre nosaltres, planejant jugades i al final fent trampes en veure aproximar-se la derrota.

Per finalitzar, tinc al cap un moment del curs que encara no ha arribat, l’examen final, serà la setmana que ve i inevitablement estic una mica nerviosa, vull fer-ho bé, em venen moltes preguntes al cap – Serà difícil? Ho sabré fer? Obtindré una bona nota? – Després penso en com ha anat el curs, en el primer dia de classe que comentava abans, en tot el que he après i tot el que m’enduc amb mi i sé que no m’he de preocupar, ja que seguint la dinàmica del curs, serà un pas més que donarem junts i sé que ho aconseguirem.

Els bons moments a català

Primer de tot vull explicar el perquè vaig optar per iniciar el curs de català nivell C2. A la meva feina el nivell de català ens serveix per puntuar a l’hora de guanyar plaça i això m’interessava. Aleshores, em vaig informar per saber on el podia cursar. Vaig trobar diversos llocs com el Consorci, el Sindicat i la Universitat. Tots estaven molt bé, però a part de treure’m el curs, el que volia era aprendre, tenir un bon nivell de català i que es pogués compaginar amb la feina. Vaig conèixer una noia que havia fet el curs al Consorci i em va explicar les formes de treballar del professor; jo no me la creia, ja que de tots els cursos que havia fet anteriorment cap s’assemblava al que m’explicava la meva amiga. Vaig quedar-me intrigat i finalment m’hi vaig apuntar.

Quan va arribar el primer dia de classe, el Jaume ens va preguntar quin era el nostre nivell d’estrès. En aquell moment, el meu era de 10 sobre 10, ja que tot era nou per mi i no estava segur d’estar al mateix nivell que la resta del grup.

Amb les setmanes… bé, millor dit, al següent dia de classe, el meu nivell d’estrès va baixar a 0 sobre 10. Les classes eren molt dinàmiques i en els moments en què ja estàvem traient fum pel cap, el Jaume ens feia uns jocs que ens ajudaven a relaxar-nos i a conèixer als nostres companys una mica més.

En aquest curs, a més d’assolir  un bon nivell de català, gràcies al Jaume (que amb la seva virtut ens ha introduït en el món de les noves tecnologies) he après a incorporar les TIC al meu estudi,  a treballar en grup i a veure l’estudi com una cosa divertida i no com un càstig, que és com jo ho veia.

Per finalitzar, us preguntareu el perquè d’aquest títol. L’he triat perquè realment no em puc quedar únicament amb cinc bons moments, ja que tots els dies a classe han estat màgics.

IMG-20170511-WA0017 (1)