#orgullc2cast16
Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!
Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.
Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat, compartit i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.
En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però, per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2. Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.
La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys va ser autèntica, quantes…
View original post 481 more words
Els veÏns del C2 
Em reconforta llegir les teues paraules. El teu C2 queda ja enllà i aquí estic encetant el meu. Quan em vaig plantejar fer el curs vaig haver-me d’auto convèncer que era el que calia fer i m’havia de posar les piles. Quan a la feina et demanen mèrits no sempre et ve de gust rascar els colzes.
El meu primer dia em vaig quedar en shock ja que no entenia absolutament res… jugar? Com què jugarem? On son els pronoms febles? Les redaccions, els verbs, l’ortografia i la gramàtica? I la literatura…? per un moment vaig pensar que m’estaven fotent el pèl!
Llegint el teu escrit he acabat d’entendre la finalitat d’aquest curs tan particular que he començat i que penso que ha estat un encert fer-lo a Castelldefels. Espero poder arribar al final amb tanta il·lusió, amics, records i sobretot amb l’objectiu assolit: El C2!
M'agradaLiked by 1 person
M´ha tocar realitzar el comentari del text “ El nostre increïble pas pel C2” redactat per la Paqui Pinilla. En primer lloc la Paqui fa una petita reflexió sobre els esdeveniments que va viure durant el curs anterior del C2 del CNL de Castelldefels.
Dels arguments i reflexions que va aportant la Paqui coincideixo en alguns d’ells, sobretot dels que fan referencia a l’inici del curs. Al igual que ella, jo també vaig trucar al CNL amb molta il•lusió per apuntar-me i quan em van contestar confirmant-me que em podria matricular del curs em va alegrar molt, ja que per a mi és un repte molt important a nivell personal.
Nosaltres també vam començar el curs amb una presentació en primer lloc per part del professor, en Jaume, i posteriorment ens vam presentar un per un. Després de fer les presentacions corresponents per part de tots, el Jaume ens va explicar el funcionament del curs, la normativa corresponent a la dinàmica, i per últim ens va explicar com seria l’examen final.
Seguidament, al igual que explica Paqui, en Jaume ens va demanar que expliquéssim quin nivell d’estres teníem casdascú. Seguidament vam anar explicant quin nivell d’estres creiem que teníem al començament de la classe, i al final vam explicar en quin nivell ens trobàvem, per sort el nivell havia disminuït progressivament.
La Paqui ens descriu en Jaume i el que per a ella li ha arribat més, i per això el descriu amb una sèrie d’adjectius. Personalment, crec que al igual que ella coincideixo en aquests qualificatius, tot i que portem poc de curs i que encara no ens coneixem gaire, si que en Jaume transmet als alumnes que és una persona creativa, innovadora i que té una manera diferent de impartir les classes. Estem acostumats al llarg de la nostra vida educativa a que el professor ens comenci a explicar una classe i gairebé no es mogui del lloc i interactuï poc o gens amb l’alumnat. Amb en Jaume fem classes dinàmiques, amb un caliu diferent, amb alegria i ganes d’aprendre, amb l’optimisme que ens aporta el professor, i també amb una mica de neguit al principi per fer unes classes i una dinàmica totalment diferent del que fins ara havia fet en les meves experiències acadèmiques.
Per finalitzar el comentari sobre aquest text, la Paqui fa esment a les relacions que va tenir amb els seus companys de curs, el que va aprendre a títol personal, aquelles facetes de la cultura catalana que no coneixia i com en Jaume els va acompanyar en el camí del nou coneixement i d’una nova manera d’ensenyar, ensenyar jugant i divertint-se.
Com a conclusió puc dir que tot i que encara portem poc temps de curs, coincideixo en moltes coses que va descriure la Paqui i de ben segur que al igual que ella estaré molt satisfet tant nivell de relacions personals com de enriquiment cultural, quan acabi el curs.
Juanjo Díez
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Rodatge al paradís | Els veÏns del C2