Començaré amb el primer dia del curs. Recordo el neguit de no saber què m’esperava, com serien les classes, si tindria la capacitat d’adaptar-me… Però en arribar a classe vaig veure que no era l’única, els meus companys compartien amb mi els meus nervis i dubtes. Ara que miro enrere, veig com tots hem assolit els objectius del curs, els companys que mai havien utilitzat les noves tecnologies com a eines d’estudi i es veien incapaços de poder fer-ho, ara utilitzen perfectament eines com Google, Twitter, Drive… Però no només això, també hem après a treballar en equip, a ajudar-nos i a aprendre els uns dels altres.
Un altre moment, o millor dit, un altre fet que tinc guardat a la memòria és el Llibre de les bèsties, un llibre que mai oblidaré. Em va sorprendre molt com ens va plantejar en Jaume la manera de treballar aquest llibre, però finalment va ser una molt bona experiència, amb la qual, vaig aprendre molt més del que em pensava. Recomano a tothom aquesta lectura, jo no l’havia llegit fins que vaig arribar al C2. És un llibre que critica la societat de forma molt curiosa utilitzant com a personatges les bèsties del regne animal, però el més sorprenent de tot és com un llibre que va ser escrit fa molts anys, pot fer una descripció tan bona de la societat actual! Ara entenc allò que diuen de l’home, que és l’únic que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, quina raó! Sembla que mai aprendrem dels nostres errors.
Una tècnica que ha fet servir en Jaume durant aquest curs, és que entre activitat i activitat, quan ja trèiem fum pel cap, per trencar aquesta concentració, ens feia un joc en el qual participàvem tots i fèiem una estona d’esbarjo que ens servia per desconnectar, riure i reprendre l’estudi amb força i ganes.
L’altre dia vam fer un comiat del grup abans dels exàmens, vam fer un petit aperitiu i com a sorpresa per als alumnes ens van portar el nostre projecte del curs finalitzat, un joc de cartes que havíem fet entre tota la classe, la millor forma de tancar aquest comiat va ser jugant-hi. Vam passar una bona estona col·laborant entre nosaltres, planejant jugades i al final fent trampes en veure aproximar-se la derrota.
Per finalitzar, tinc al cap un moment del curs que encara no ha arribat, l’examen final, serà la setmana que ve i inevitablement estic una mica nerviosa, vull fer-ho bé, em venen moltes preguntes al cap – Serà difícil? Ho sabré fer? Obtindré una bona nota? – Després penso en com ha anat el curs, en el primer dia de classe que comentava abans, en tot el que he après i tot el que m’enduc amb mi i sé que no m’he de preocupar, ja que seguint la dinàmica del curs, serà un pas més que donarem junts i sé que ho aconseguirem.
Els veÏns del C2 
Haig de dir que tinc la mateixa percepció que vas tindre tu amb el curs. El primer dia que vaig assistir no m’imaginava ni per un moment que les classes funcionarien amb aquesta dinàmica. També estava neguitosa i amb molts dubtes i vaig sortir una mica confosa i preguntant-me si també m’adaptaria amb aquesta metodologia. Em dona confiança de saber que tu mirant enrere veus que has assolit objectius del curs.
Les classes són molt actives i en Jaume ens fa partícips a tots, normalment en grups. Com m’agraden aquests jocs per desconnectar a mitja classe, em passa el temps volant. Fa pocs dies des de l’inici del cur s per saber com afrontarem l’examen però em dona confiança la teva opinió.
M’apunto el nom del llibre que recomanes, m’anirà bé llegir més llibres en català per millorar la meva redacció i vocabulari.
Vaig arribar al C2 de Castelldefels de casualitat i no me’n penedeixo gens!
M'agradaM'agrada
A mi m’ha tocat el comentari de text “ELS MEUS RECORD DELS C2” de ISAJNEZ89.
La ISAJNEZ89 recorda el primer dia de curs amb neguit, ja que, no sabia com serien les classes i si estaria a l’altura de les exigències dels curs. Però va poder comprovar que la majoria dels seus companys tenien les mateixes inquietuds que ella.
Personalment jo estava com la ISAJNEZ89, ja que, no s’havia com anirien les classes, quin mètode d’estudi seguiria el professor o si la meva por escènica augmentaria. Però he pogut comprovar que gràcies al mètode proposat per en Jaume, el professor, tot es veu més amè, més dinàmic i més participatiu.
Al finalitzar el curs la ISAJNEZ89 va poder comprovar que fent les classes més dinàmiques i participatives i treballant en equip es van assolir els objectius dels curs.
La ISAJNEZ89 també comenta com a fet destacable i sorprenent del curs quan van treballar el Llibre de les bèsties, el qual, critica a la societat actual utilitzant com a personatges les bèsties del regne animal i com un llibre que va ser escrit fa molts anys podia fer una descripció tan bona de la societat actual.
També fa referència a la tècnica que en Jaume va utilitzar durant el curs a cada classe per fer-la més participativa. Els proposava un joc on participaven tots i els servia per desconnectar uns minuts.
En aquest curs, en Jaume ens ha comentat que és l’any Bertrana i un dels meus objectius serà llegir-me un dels llibres de Aurora Bertrana: Paradisos oceànics (1930), obra que recull l’exotisme i els costums de la cultura maori, ja que, té relació directe amb els objectius del curs, fer quilòmetres per viatjar de Papeete ( Tahití) a Castelldefels.
I pel que fa a la tècnica emprada per en Jaume per fer-la més amena i participativa, personalment crec que és molt bona idea perquè obté el que realment busca, seguir captant l’atenció dels alumnes fins a finalitzar la classe.
Seguidament, la ISAJNEZ89 fa esment del dia del comiat del grup abans dels exàmens, on en Jaume els va sorprendre amb l’aportació del joc de cartes que havien fet tota la classe com a projecte del curs.
I per finalitzar, la ISAJNEZ89 manifesta les seves emocions i inquietuds respecte a l’examen final fent-se una sèrie de preguntes, com tots ens les farem quan arribi el dia, com : “serà difícil?, ho sabre fer?, obtindré bona nota?..” Fins que finalment arriba a la conclusió que serà un pas més que donaran tots junts i ho aconseguiran.
Laura Gómez Moreno.
M'agradaM'agrada