Com la majoria de persones que ens vam apuntar per realitzar el curs C2 de català a Castelldefels, jo tenia els meus motius per fer-ho i alhora els meus neguits per si seria capaç d’aconseguir aprovar. Tothom m’havia comentat que era molt difícil i d’aquí el meu recel. Però alguna cosa va passar durant el curs que va fer que el fet d’aprovar o suspendre no es tornés en una obsessió i passes a un segon pla. Des del primer dia es va veure clar que aquest curs seria diferent i irrepetible. Què o qui va aconseguir aquest efecte? Doncs el Jaume, el nostre professor.
Com si d’una gran obra de teatre es tractés, el Jaume va convertir cada classe en un espectacle en el qual nosaltres érem els protagonistes. A més a més, cada dia va ser diferent, cap d’igual, sempre pensant en el que et trobaries o quin paper et tocaria fer en la funció d’aquell dia. El director de l’espectacle va utilitzar durant tot el curs un ventall inesgotable i meravellós de recursos com van ser jocs, treballs en grup, vídeos, balls, utilització de les xarxes socials, música i un llarg etcètera per aconseguir la seva finalitat, aprendre català gaudint i sempre amb un somriure a la cara. Va aconseguir que ningú s’estressés, que un grup de persones desconegudes interactuessin sense cap vergonya a les activitats i que aquestes es tornessin en amics, tot això amb el català com a excusa.
És per això que ara que arribem al final de l’espectacle tinc una sensació agredolça, de tristor perquè ja s’acaba però també d’alegria per poder haver tingut l’oportunitat de gaudir de l’experiència, deixant de banda els motius que em van fer apuntar-me al curs. M’emporto un munt de records i vivències que fan que se m’escapi un somriure quan hi penso. Només puc donar les gràcies.
Gràcies Jaume! Gràcies companys! Ha estat un autèntic plaer.
Els veÏns del C2 