Un curs diferent

 

Recordo aquest estiu passat quan la meva companya de feina Houses, em deia si m’apuntava amb ella a fer el C2 . Jo li vaig dir que no ho tenia clar encara que hagués fet el nivell C1 del qual guardava molt bon record. Com sóc una persona que tota la meva vida he parlat en castellà, pensava que si amb el C1 vaig suar amb el C2 suaria el doble. Llavors la Houses em va explicar que la seva mare va fer el C2 i li va agradar molt per la metodologia del curs. Al final, com  m’agraden els reptes i la recomanació de la mare de la Houses em va fer patxoca ,vaig decidir apuntar-me .
Durant el curs hi ha hagut molts moments especials i és molt difícil quedar-me amb cinc. El que tinc més clar és el primer moment i aquest ets tu, JAUME SANS!!.
En Jaume és un professor diferent a la resta dels professors que m’he trobat en la meva vida acadèmica. A part de ser molt bona persona, com a professor té el do de saber treure d’un alumne el millor d’ell i consegueix que l’alumne capti tot el que vol ensenyar-li. Les seves classes són tota una experiència diferent de les demés, amb la forma de donar la matèria, el treball en equip, els jocs, les sorpreses…
Jaume aprofito aquestes línies per donar-te les gràcies i per donar-me l’oportunitat de ser alumne teu .equF5xoN
Després de parlar del millor professor del món, vull parlar dels millors companys del món. Quan vaig arribar el primer dia mirava la cara de tots els companys i veia com tots tenien nervis i dubtes de com seria aquest curs. En canvi, el segon dia aquestes cares ja eren diferents i amb els dies ja no hi havia ni nervis ni dubtes. Tot això va ser gràcies al Jaume, perquè amb els seus mètodes d’ensenyament com els jocs i, sobre tot, la feina en equip, ha aconseguit que ens hàgim conegut millor. Donava igual l’edat, el sexe, si un era més guapo o no, més alt o més baix…, entre tots hem format un gran equip i tots hem après de tots . Sempre us recordaré COMPANYS!!.
El tercer moment seria els jocs perquè gràcies al Jaume tots hem tornat a l’infància un altre cop . Hem jugat a jocs tradicionals, com el joc de la cadira, pedra,paper i tisora, i jocs nous que mai havia tingut l’oportunitat de conèixer.lescadires_blog
El moment del Joker ha estat molt divertit. Cada dia el Jaume repartia una baralla de cartes i si et tocava el bon amic, Joker, tenies la sort de fer l’acta, que servia per què els companys, que no podien vindre a classe, sabessin el que havien fet aquell día a l’aula. Jo vaig tindre la sort de que em toqués dos vegades aquest personatge durant tot el curs.Joker playing card
L’últim moment que no podia faltar són les perles. Cada matí a primera hora de la classe en Jaume repartia les perles que eren les petites errades de l’acta que havia fet el company a qui li havia tocat el Joquer. Les perles servien per aprendre la matèria d’una forma divertida.
Finalment, ara que ja estic acabant, penso que aquest curs ha passat molt ràpid . Us asseguro que trobaré a faltar els dimarts i els dijous, de tres quarts de dotze fins a tres quarts de dues, quan compartia l’ aprenentatge del català amb tots vosaltres.
Us desitjo el millor a tots!!

3 pensaments sobre “Un curs diferent

  1. Respecte al títol que és un curs diferent, estic totalment d’acord. Del que conec fins ara, l’associu a l’aprenentatge per projectes que fan els nanos a l’escola: treballen en grups per assolir els mateixos objectius, busquen informació de forma conjunta, busquen material que tenén al seu abast,…
    I tots ens fem la mateixa pregunta: On estan els llibres?
    Potser és l’hora de provar l’aprenentatge lúdic!!

    M'agrada

  2. Amb el títol de la capçalera ho dius tot.
    Jo fa més de 10 anys que tinc el nivell C1 de batxillerat i em va costar decidir-me a apuntar-me al C2, ho veia molt negre i complicat. La setmana abans de començar només feia que repassar gramàtica, sintaxis, fonètica, etc., molt desesperant tornar a enganxar el català.
    Sempre parlo català, a casa, a la feina, amb els amics,… i crec que els que es troben en la mateixa situació que jo pensaran el mateix, ho tenim amanit! Serà un problema deixar de banda coses que tinc tan arrelades.
    Per aquest motiu el primer dia de classe amb en Jaume va ser tan sorprenent, tot completament diferent el que m’havia imaginat. Res a veure amb el que m’imaginava.
    Suposo que ara encara és aviat però vaig tenir la “sort” de ser la primera en encetar el blog amb el Joker i que, a més a més, el següent dia tota la classe hagués de corregir el text em va fer molta vergonya. Una de les coses que aprendré en aquest curs és el dir: fora vergonya! i amb el Jaume ho tenim clar.
    El primer dia estava desconcertada, el segon intrigada i ara ja estic esperant el proper dia per saber en què ens sorprendrà. M’il·lusiona no saber què farem en cada classe i sobretot en què podem guanyar quilòmetres per poder fer l’examen. Una aventura.
    Coincideixo amb la meva companya Ester en què encara ens preguntem: on són els llibres? Això no o sabrem mai, però de segur que aquest nou mètode em servirà per assolir l’últim nivell de la meva llengua materna sense ser farragosa.
    Comença el viatge cap a Castelldefels!

    M'agrada

  3. Exacte! Aquest curs és tal qual, un curs diferent. Estic totalment d’acord. Quan vaig decidir el repte de cursar el c2,pensava que seria la típica classe, però em vaig equivocar. Com diu el nostre excompany, en Jaume i la seva manera d’impartir les classes, fa que les persones que parlem en castellà en el nostre dia a dia, tinguem ganes de posar en pràctica tot l’après a classe. Encara ens falten quilòmetres per recórrer, però amb ganes i amb l’extraordinària ajuda dels companys i del Jaume ho aconseguirem.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s