Raiatea “la Sagrada” (resum D’Ací i d’Allà, n.129, setembre 1928, pàg. 312-313)

Una tarda de maig el vaixell s’allunya plàcidament de Tahití i escoltant aventures dels mariners la protagonista s’adorm. Al matí albiren el seu destí, Raiatea. El vaixell entra a port i, encara corpresa per l’espectacle de colors, hi desembarquen. El seu destí és a l’altra banda de l’illa , una petita cabana en una petita badia. Hi van en una lleugera embarcació de vela. El lloc és cada cop més feréstec. En arribar a Hamotai, on és la seva caseta maori, els rep en Jaubert. Un cop a terra, tota aquesta perfecció es trenca amb el naufragi sobtat de l’embarcació que els ha dut fins aquí.

Resum del fragment d’Aurora Bertrana “Fantasmes reials” extret de la revista “D’Ací i d’Allà”, n. 128, agost 1928, pàg. 274-275.

Retrata els últims reis de casta sagrada que han passat pel tron tahitià i de les decisions que han produït la condició actual de la reialesa. Indica que la llavor d’aquests fets és l’arribada per mar de l’home estranger, blanc, anglès, cristià i l’afrontament envers aquest succés per part dels sobirans. L’autora assenyala a cadascun d’ells i la seva actuació: Pomare I (altiu i opositor de l’estranger, permet l’establiment dels primers missioners anglesos), Pomare II ( que és convertit al cristianisme, no exercita el que predica), Pomare III (infant en el regnat i en la mort, és guiat en les seves decisions pels missioners), Pomare IV (que a causa del seu regnat aparent, es va produir l’esclat del conflicte entre els protestants anglesos i els catòlics francesos que arribaven a la costa) i Pere V (l’últim rei, vas ser qui entregà el regne a França a canvi de Xampany el 1880). L’autora observa la reialesa actual, en concret a la reina Maura (exdona de Pomare V), la caracteritza afamada, oblidada i menyspreada per aquella terra que era el seu regnat.

El maridatge d’Hamné, D’Así i d’Allà, n.131, novembre 1928, pàg. 390-391

     A l’illa de Moorea, una illa de la Polinèsia francesa, s’hi està organitzant un casament entre la filla adoptiva de l’administrador francès, Hamné, i el fill adoptiu del missioner francès Pare Fèlix, Teróo. Aquest maridatge es durà a terme a l’illa de Haapiti. La núvia i convidades més properes són les encarregades de preparar l’àpat. Tot i semblar un dia festiu i alegre, la núvia resta trista i a estones plorant. Per posar més dramatisme a la situació la climatologia del dia propicia pluges, vent i mala mar. Podria semblar que el casament no es duria a terme, però, tot i la dificultat en arribar al lloc del casori, l’estat d’ànim de la núvia i els seus cabells rebels de pentinar, s’acaba celebrant. I, finalment, després d’un dia altament estressant, la parella acaba trobant el seu moment d’intimitat passejant vora el mar.

   

Reduir l’estrès?

Com podríem reduir l’estrès que comporta als joves haver de trobar una bona feina abans dels 30 anys?

En les últimes dècades és bastant costós que els joves entre els 18 i els 30 anys s’emancipin de casa dels pares. La societat en què vivim els pressiona a tenir uns estudis superiors, que surtin ben preparats i que estiguin actualitzats. Això és el que els donarà més oportunitats de trobar una feina que els permeti adquirir un bon sou per poder marxar del niu.

Després  de llargs anys d’estudi, els toca aprendre múltiples idiomes per poder ressaltar entre la multitud. Seguidament, comencen les entrevistes de treball, i els diuen que si no  tenen experiència professional no els poden oferir l’oportunitat de gaudir d’aquesta desitjada panacea.

Finalment, quan ja han picat a moltes portes, agafen un treball de becari on fan un munt d’hores al dia i tenen un sou mileurista. Fan feines temporals i amb la perspectiva d’anar agafant vivències en el seu àmbit per poder tenir la seguretat que si canvien d’empresa, ja no començaran des de zero.

Els anys van passant i els joves segueixen treballant, però estan a casa dels pares perquè no poden pagar un pis tot sols . Per poder ascendir han de seguir treballant, formant-se amb cursos i pagant-los ells mateixos. Quan estan arribant als 30, que ja es veuen amb una visió més amplia i amb més responsabilitat, arriba l’hora de fer el salt. S’arrisquen a emancipar-se de casa, alguns amb treball parcial, però il·lusionats que per fi poden ser més lliures. Pot-ser; si les coses van malament es pot tornar d’on han sortit…

En aquesta societat el que s’ha après a fer és a que els fills estiguin a casa molts anys, per fer-los fills molt preparats professionalment, que parlin 5 idiomes, que tinguin carrera universitària, per a  després  que siguin mileuristes i estiguin al niu dels pares…

 

 

Conservació del nostre medi ambient

Actualment, les nostres platges tenen cada vegada més residus. Cada any a Castelldefels es genera més d’una tona de residus plàstics. Si volem que un futur els nostres fills puguin gaudir de les nostres platges, hem de començar a cuidar-les seriosament.

En primer lloc, la nostra gran missió és conscienciar la gent de la conservació del medi ambient. Per a això, és molt important que s’eduqui als joves a les escoles. A més cal fer campanyes als ciutadans sobre la necessitat de reciclar i utilitzar materials biodegradables com, per exemple, la utilització de bosses de paper. Encara que no és una mesura molt implementada al nostre país, es pot apreciar com en altres països les bosses utilitzades per a realitzar les compres diàries al súper o en altres comerços es fan amb bosses de paper.

En segon lloc, considero que és necessari que des de l’Administració es prenguin mesures sancionadores exemplars a empreses o particulars que realitzin danys al medi ambient. Uns exemples d’accions que afecten negativament al medi ambient són l’abocament de residus o l’abandonament de materials contaminants.
Tanmateix, vull remarcar que a més de prendre mesures sancionadores, si volem avançar en la cultura del reciclatge, el més important és l’educació. Cal fer entendre als joves de la importància i la responsabilitat que ells tenen, de manera que coneguin que la seva acció és fonamental per tal de conservar el medi ambient en un futur i també en els nostres dies.

Per acabar, hem de ser conscients de la sort que tenim de poder gaudir d’un entorn tan ric i tan variat com el que tenim a Castelldefels. Però per a poder gaudir-ne d’aquest paisatge també en un futur, hem d’actuar ràpidament per conservar-lo i cuidar-lo.

El navegant català que s’enfonsa en aigües consumistes

El patí de vela o patí català és un esport aquàtic tradicional i sostenible de la costa del Mediterrani. Segons les enquestes realitzades per la FDAC (Federació d’esports aquàtics de Catalunya), la utilització del patí de vela com a font de diversió en les costes mediterrànies ha descendit en un 25,5% en els últims deu anys. Al contrari, els esports aquàtics americans,  com el surf o el pàdel-surf, no han perdut popularitat per als esportistes del mar, sinó que ha augmentat. Això és conseqüència de la força dels Estats Units d’América i la seva conquesta silenciosa, per la qual els ciutadans comprem tot allò que ens volen vendre encara que provoqui trencar amb les nostres tradicions.

Quan escollim aquest esports, pensem que estem fent una decisió lliure en la nostra elecció, però no és així. Els esports aquàtics americans són promocionats contínuament per la televisió (en pel·lícules com Infierno azul o en anuncis propagandístics de productes com el de la marca Cola-Cao).  El surf en aquestes imatges sempre va acompanyat d’un noi o una noia amb un cos d’escàndol i trets físics americans, un prototip d’home o dona que moltes persones s’hi volen assemblar. El missatge subliminar que arriba al nostre inconscient és ‘’ Si fas surf, seràs considerat atractiu’’. És impossible lluitar contra una publicitat tan potent i reflexionada.

Estem sent manipulats. Som la cartera plena d’un bon feixuc de bitllets verds que els lobbies internacionals volen tenir i bellugar al seu gust, per al seu benefici. EUA no és un país, és una gran empresa que busca menjar-se tota cultura o societat que sigui diferent i que no li reporti beneficis monetaris.

Fent comparativa, el patí català no és promocionat perquè no li interessa a aquesta societat considerada tan moderna i estrambòtica. No captiva perquè no és un esport americà acompanyat de cossos de luxe, sinó que és un esport català portat per persones senzilles que estimen la seva costa.

Si pensem en la tradició i en la sostenibilitat del nostre ecosistema, el patí de vela ha de ser la nostra elecció per gaudir del Mediterrani.  El patí és fabricat amb materials sostenibles, autòctons i reciclats de la nostra terra. Els productes usats pel seu aïllament de l’aigua del mar és respectuós amb la fauna i flora marina. Però també és cert, que l’entrada i la sortida de l’aigua del patí pot erosionar i desgastar la costa del litoral. Així mateix, l’empresa Ohana Ocèan (provinents de Papeete) estan dissenyant tarimes sostenibles, a trets paisatgístics i bio ecològics, per a poder introduir i treure el patí de l’aigua sense causar efectes negatius en la nostra costa.

Logotip Ohana Ocèan

En conclusió, la nostra cultura està sent atacada i eliminada de la història del mar. Actualment, els catalans estem vivint una supressió política i cultural.  No deixem que ens preguin ni una cosa més! Que no esborrin el que hem estat, som i serem! Hem de protegir una part nostra, de nosaltres mateixos, de la nostra mar! En altres paraules,  promocionem el patí català!

L’impacte visual al litoral de Castelldefels

La cultura de mar i platja ha adquirit molta importància al llarg de la història catalana. En un inici, es considerava un luxe poder disposar de temps per gaudir d’unes hores a la platja i ara és el dia a dia de moltes persones.

A tots els fanàtics del mar, la platja i tot el que s’hi relaciona, queden meravellats quan veuen imatges de les platges paradisíaques de la Polinèsia, Tailàndia, entre d’altres. Molts d’aquets llocs són zones verges, verdes i sense que s’observi l’acció de l’home. La seva simple imatge ja és un reclam turístic.

Si traslladem aquest escenari a la platja de Castelldefels, és tot el contrari. Arreu del litoral trobem milers de reclams publicitaris pel mig de la sorra i pel passeig. S’haurien de retirar tots aquells dispositius que alteren el paisatge natural del litoral de Castelldefels.

Els principals motius que em porten a pensar així són sobretot les deixalles que trobem derivades d’aquesta publicitat humana gratuïta: cartells anunciadors al mig de la sorra, els tríptics que surten volant i que arriben fins arran de mar, etc.

En l’àmbit jurídic també s’ha de tenir en compte que existeix una normativa municipal que prohibeix col·locar qualsevol dispositiu publicitari, anunciador o recreatiu a menys de 40 metres a nivell de mar.

Tots ens hem trobat, a ple mes d’agost, la platja plena de: famílies, persones fent esport, gent gran que passeja, venedors ambulants, nens jugant, etc. i a més a més has d’anar esquivant cartells al passeig i brutícia a la sorra. Molt lluny d’aquelles platges que molts de nosaltres somniem anar en algun moment de la vida i que no tenen res més que la seva bellesa natural sense l’acció de la mà de l’home. Reflexionem una mica sobre aquest tema, no?

L’estrès en els infants i joves

L’estrès en els infants i joves ocasiona ansietat i trastorns de conducta. El sindicat de mestres de Catalunya assegura que actualment els infants i els joves el  pateixen. Això té una relació directa amb l’aparició de trastorns de conducta i de personalitat.

Enter a caption

Les persones amb major nivell d’estrès es troben generalment als nuclis de grans ciutats, amb alta densitat de població i de contaminació. El ritme diari de les grans ciutats està directament relacionat amb l’estrès infantil i juvenil. Els joves que viuen en entorns més rurals, en contacte més proper amb la natura, sense tanta contaminació i en nuclis menys poblats, tenen una menor possibilitat de patir – lo.

A la infància hi ha tres factors a destacar. El primer és que els infants passen molt de temps a les escoles. Al finalitzar les classes realitzen activitats extraescolars, i quan arriben a casa encara han de fer les tasques de l’escola. En aquest sentit cal una reforma estructural del sistema educatiu: treballant per projectes, eliminant el sistema dels exàmens, les tasques i les hores d’estudi a casa, de manera que es puguin fer dins les hores lectives. D’altra banda, seria beneficiós per als infants poder fer ús de més espais a l’aire lliure, sense pressions, on gaudeixin i aprenguin de l’entorn. El joc envoltat de natura potencia la creativitat i la imaginació dels nens, i en disminueix la competitivitat. A més, els pares acostumen a tenir llargues jornades laborals, amb dificultats per compaginar la seva vida familiar i laboral. L’ educació ha d’anar dirigida a fomentar infants reflexius amb esperit de pensament crític. Cal acompanyar-los, assessorar-los i guiar-los cap a l’adolescència.

En els joves i adolescents també s’ha notat un augment de l’estrès que esdevé en un major risc de patir trastorns de conducta i de personalitat. En primer lloc, el fracàs escolar al nostre país es molt elevat, sobretot perquè el nostre sistema educatiu és obsolet i les polítiques d’educació no són les més adequades. A més, l’accés al món laboral és dificultós. Els joves han d’estudiar cada vegada més, tot i que això no els garanteix una feina qualificada. La majoria d’ells, després d’anys de formació, es troben a l’atur o a llocs de treball de menor categoria a la qual  els correspon. Finalment, cada vegada hi ha més dificultats per a l’emancipació i autonomia dels joves. Els lloguers de pisos han augmentat, sent inassolibles per a molts joves, que han de compartir pis per poder marxar de casa.

Per acabar, només vull concloure aquest article llançant dues preguntes a l’aire per a la posterior reflexió individual del lector:

Cap a quina societat anem? Quin tipus de societat estem creant?

La BBC i el Capità Enciam

Fa pocs dies era notícia que un grup de presentadores de la BBC estudien demandar l’empresa ja que, oficialment, cobren un 10% menys que els seus companys homes. Aquesta notícia ens hauria de fer reflexionar. Cal que diguem alt i clar que la diferència salarial entre homes i dones és la forma més efectiva de perpetuar la discriminació social entre gèneres.

Podem escoltar qui digui que la bretxa salarial té com a causa que els homes segueixen ocupant més llocs de responsabilitat al món laboral. Però aquest exemple de la BBC és un argument que ho contradiu. Hi ha presentadors i presentadores que fan la mateixa feina i presenten el mateix programa però, malgrat tot, elles tenen un salari significativament inferior.

Podria semblar el contrari però , segons l’informe anual del Fòrum Econòmic Mundial que recull dades de 2015, la bretxa salarial no es tancarà fins d’aquí a cent anys. Ens queda molt i molt per fer i pel que fa a Espanya la cosa no va gaire bé. Segons aquest informe, Espanya és al lloc 112 al rànquing d’igualtat salarial mundial i ha baixat cinc llocs en un any. Si revisem el llistat d’aquest informe, veurem que el rànquing està encapçalat per Islàndia i Noruega però Rwanda és al 4rt lloc i Nicaragua al 6è . Això ens demostra que la igualtat no s’aconsegueix solament amb desenvolupament i cal incloure altres polítiques d’estat i d’educació.

Hauríem de potenciar i aplicar mesures d’igualtat de gènere en tots els camps de la nostra societat: política, educació, treball, cultura, mitjans audiovisuals… i el més importat, a casa.  Si el que veiem a l’escola i a la vida pública no ho reproduïm a casa poca cosa haurem guanyat. És una feina de tots i és necessari que tots siguem actius en aquesta lluita. Qualsevol petit canvi serà importat i així farem que aquestes estadístiques millorin més ràpid. Recordeu què deia aquell personatge televisiu: “els petits canvis són poderosos”.