L’estrès en els infants i joves

L’estrès en els infants i joves ocasiona ansietat i trastorns de conducta. El sindicat de mestres de Catalunya assegura que actualment els infants i els joves el  pateixen. Això té una relació directa amb l’aparició de trastorns de conducta i de personalitat.

Les persones amb major nivell d’estrès es troben generalment als nuclis de grans ciutats, amb alta densitat de població i de contaminació. El ritme diari de les grans ciutats està directament relacionat amb l’estrès infantil i juvenil. Els joves que viuen en entorns més rurals, en contacte més proper amb la natura, sense tanta contaminació i en nuclis menys poblats, tenen una menor possibilitat de patir – lo.

A la infància hi ha tres factors a destacar. El primer és que els infants passen molt de temps a les escoles. Al finalitzar les classes realitzen activitats extraescolars, i quan arriben a casa encara han de fer les tasques de l’escola. En aquest sentit cal una reforma estructural del sistema educatiu: treballant per projectes, eliminant el sistema dels exàmens, les tasques i les hores d’estudi a casa, de manera que es puguin fer dins les hores lectives. D’altra banda, seria beneficiós per als infants poder fer ús de més espais a l’aire lliure, sense pressions, on gaudeixin i aprenguin de l’entorn. El joc envoltat de natura potencia la creativitat i la imaginació dels nens, i en disminueix la competitivitat. A més, els pares acostumen a tenir llargues jornades laborals, amb dificultats per compaginar la seva vida familiar i laboral. L’ educació ha d’anar dirigida a fomentar infants reflexius amb esperit de pensament crític. Cal acompanyar-los, assessorar-los i guiar-los cap a l’adolescència.

En els joves i adolescents també s’ha notat un augment de l’estrès que esdevé en un major risc de patir trastorns de conducta i de personalitat. En primer lloc, el fracàs escolar al nostre país es molt elevat, sobretot perquè el nostre sistema educatiu és obsolet i les polítiques d’educació no són les més adequades. A més, l’accés al món laboral és dificultós. Els joves han d’estudiar cada vegada més, tot i que això no els garanteix una feina qualificada. La majoria d’ells, després d’anys de formació, es troben a l’atur o a llocs de treball de menor categoria a la qual  els correspon. Finalment, cada vegada hi ha més dificultats per a l’emancipació i autonomia dels joves. Els lloguers de pisos han augmentat, sent inassolibles per a molts joves, que han de compartir pis per poder marxar de casa.

Per acabar, només vull concloure aquest article llançant dues preguntes a l’aire per a la posterior reflexió individual del lector:

Cap a quina societat anem? Quin tipus de societat estem creant?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s