Retrata els últims reis de casta sagrada que han passat pel tron tahitià i de les decisions que han produït la condició actual de la reialesa. Indica que la llavor d’aquests fets és l’arribada per mar de l’home estranger, blanc, anglès, cristià i l’afrontament envers aquest succés per part dels sobirans. L’autora assenyala a cadascun d’ells i la seva actuació: Pomare I (altiu i opositor de l’estranger, permet l’establiment dels primers missioners anglesos), Pomare II ( que és convertit al cristianisme, no exercita el que predica), Pomare III (infant en el regnat i en la mort, és guiat en les seves decisions pels missioners), Pomare IV (que a causa del seu regnat aparent, es va produir l’esclat del conflicte entre els protestants anglesos i els catòlics francesos que arribaven a la costa) i Pere V (l’últim rei, vas ser qui entregà el regne a França a canvi de Xampany el 1880). L’autora observa la reialesa actual, en concret a la reina Maura (exdona de Pomare V), la caracteritza afamada, oblidada i menyspreada per aquella terra que era el seu regnat.
Dia: 23 gener 2018
El maridatge d’Hamné, D’Así i d’Allà, n.131, novembre 1928, pàg. 390-391
A l’illa de Moorea, una illa de la Polinèsia francesa, s’hi està organitzant un casament entre la filla adoptiva de l’administrador francès, Hamné, i el fill adoptiu del missioner francès Pare Fèlix, Teróo. Aquest maridatge es durà a terme a l’illa de Haapiti. La núvia i convidades més properes són les encarregades de preparar l’àpat. Tot i semblar un dia festiu i alegre, la núvia resta trista i a estones plorant. Per posar més dramatisme a la situació la climatologia del dia propicia pluges, vent i mala mar. Podria semblar que el casament no es duria a terme, però, tot i la dificultat en arribar al lloc del casori, l’estat d’ànim de la núvia i els seus cabells rebels de pentinar, s’acaba celebrant. I, finalment, després d’un dia altament estressant, la parella acaba trobant el seu moment d’intimitat passejant vora el mar.