Retrata els últims reis de casta sagrada que han passat pel tron tahitià i de les decisions que han produït la condició actual de la reialesa. Indica que la llavor d’aquests fets és l’arribada per mar de l’home estranger, blanc, anglès, cristià i l’afrontament envers aquest succés per part dels sobirans. L’autora assenyala a cadascun d’ells i la seva actuació: Pomare I (altiu i opositor de l’estranger, permet l’establiment dels primers missioners anglesos), Pomare II ( que és convertit al cristianisme, no exercita el que predica), Pomare III (infant en el regnat i en la mort, és guiat en les seves decisions pels missioners), Pomare IV (que a causa del seu regnat aparent, es va produir l’esclat del conflicte entre els protestants anglesos i els catòlics francesos que arribaven a la costa) i Pere V (l’últim rei, vas ser qui entregà el regne a França a canvi de Xampany el 1880). L’autora observa la reialesa actual, en concret a la reina Maura (exdona de Pomare V), la caracteritza afamada, oblidada i menyspreada per aquella terra que era el seu regnat.
Els veÏns del C2 