FAUNA I FLORA DEL MAR

playa 1

Com és que el mar és tant brut? Els pescadors, vaixells, iots, creuers, contaminen el mar  amb els carburants que utilitzen per poder navegar i amb les  escombraries  que originen . Les platges són plenes de burilles, ampolles,  llaunes, fils i xarxes de pescar, fins i tot neumàtics i electrodomèstics.  Productes que, si es llencen  al terra, es llencen al mar. El 80% de les escombraries que van a parar al mar venen de terra endins. La fauna i flora es veuen amenaçades per tota aquesta brutícia.

Penso que  no podem seguir  així .  Ens hem d’implicar més  i ens hem de conscienciar de tenir les nostres platges netes  per poder tenir net el nostre mar.

En primer lloc, encara que el mar sigui molt gran,  no ens dona dret a llençar tot allà; acabarem destruint l‘ecosistema  marí . Tots formem part de la terra i per això l’ home és  responsable dels seus actes.

dead-1417882_960_720

No cal oblidar que avui dia són  molts els voluntaris que netegen les nostres costes. Ja que són conscients de la importància de cuidar la nostra flora i fauna marina. I que si tenim cura del nostre medi  ambient alhora tenim cura de nosaltres mateixos.

També cal dir que Greenpace fa una tasca molt important ja fa molts anys. Netegen el mar i persegueixen les persones que no en tenen cura, com les empreses que per la seva producció industrial  generen  residus tòxics  i els aboquen al mar.

Així doncs,  hem de conscienciar-nos del que fem amb la natura en general  hem de cuidar-la,  és casa nostra. Tots formem part.

greenpeace-1171452_960_720

Anuncis

Turei “la Cortesana”

És una divina criatura, la “Reina de l’amor”, tots els maoris la coneixen . Thaití tot sencer  estima  la seva cortesana. És la Dama de les Camèlies maori, encara que Turei és una dona sana i senzilla, sense complicacions malaltisses ni literàries. Turei és mare de quatre fills, aquests nens no tenen pare. Quan arribi l’hora d’anar a l’escola, ningú els preguntarà pel seu pare i quan s’enamorin, el  seu  origen no serà un obstacle. A Oceania com més fills més honor i més joia. Encara que siguin fills d’una cortesana. Els maoris entenen la família d’una forma molt més ampla i generosa que nosaltres. Terè és el seu fill gran, fruit del seu primer amor.  Aquest fill és orgullós i egoista com el seu pare. No és un veritable polinesi. Aquest nen li fa gastar tots els diners a una botiga de modes a Papeete.  És un nen molt capritxós.

L’admirable esperit de concòrdia de les races privilegiades (L’Opinió, 26.10.1931)

Ens trobem en un episodi de la colonització oceànica, un clar exemple de revolució.

El lloctinent Cristiern va a la recerca d’una illa verge amb el propòsit de formar una colònia anglotahitiana. Comencen a instal·lar-s’hi: els “amos” són els anglesos i els “treballadors” els pobres tahitians, sota la llei moral arbitrària de “pertinença a la raça blanca”.

Esclatà una revolta unànime arrel de prendre una dona tahitiana que li donaren a un tal William. En aquesta revolta les dones dels blancs degollaren a “tots” els tahitians. En tota aquesta revolta, Smith s’estableix com a patriarca a Pitcairn (actualment l’única colònia britànica que queda a l’oceà Pacífic).

Aquest Noè protector crea una societat model, regida per un codi imaginari que respecta a tothom: dones i nins. Aquest poble nou es converteix en un paradís de virtut i concòrdia.

 

Carboneig nord-americà

El text narra les vivències d’un grup de mariners a bord d’un vaixell carboner durant el viatge direcció Cristòbal Colón. La curiositat de conèixer i recórrer una de les primeres potències mundials es barreja amb les dificultats per resistir les condicions ambientals pròpies del viatge per les Antilles: xafogor aclaparadora, lluminositat inaguantable, incapacitat de conciliar el son… Aquestes incomoditats deixen pas a la sorpresa i l’admiració en arribar al moll de carbó de la Planta Terminal de l’Atlàntic. La brutícia dels molls anteriorment visitats contrasta amb aquest moll impecable, on regna la tranquil·litat i un silenci confortable. Aquestes visions nord-americanes els acompanyaran durant el viatge camí a Oceania.

Resultat d'imatges de vaixell carboner

Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar

Prenent com a referència el text proporcionat, i tenint en compte l’experiència viscuda fins al moment com a alumne, puc dir que comparteixo certs aspectes esmentats per la companya.

En primer lloc, m’agradaria especificar que el meu interès en la realització d’aquest curs partia d’aconseguir dos objectius: per una banda, millorar el meu català; i per l’altre, igualment que la Laia, aconseguir punts en l’àmbit laboral.

En segon lloc, he de reconèixer que les meves expectatives no eren gaire favorables, de manera que imaginava aquest curs com un procés d’ensenyament-aprenentatge en què l’alumne no era més que un agent passiu en l’aprenentatge. Res més lluny de la realitat.

Tanmateix, després de llegir la reflexió i d’endinsar-me en aquest viatge d’anada i tornada, puc afirmar que les meves expectatives s’han reconvertit, de manera que he pogut trencar esquemes preconcebuts, alhora que tinc un paper totalment actiu en la construcció del coneixement.

La higiene i els salvatges, “D’Ací i d’Allà, n. 51, gener 1930, pàg.95-110

El ministre de les Colònies de França va enviar una ordre al governador en la qual indicava que les colònies franceses del Pacífic mancaven d’higiene. A més, demanava que, amb un decret sobre higiene, posés un remei ràpid. El governador va decidir anar a fer una inspecció a l’illa per tal d’establir-ne les seves mesures. Però a l’illa es va adonar que no hi havia manca d’higiene: tothom es banyava cada dia, es canviava de roba, etc. Tot i que les úniques diferències que hi va trobar van ser les referents a les infraestructures i al nivell econòmic de la població, va dictar el decret per seguir les ordres.

capoeira_clip_image001