Ens trobem en un episodi de la colonització oceànica, un clar exemple de revolució.
El lloctinent Cristiern va a la recerca d’una illa verge amb el propòsit de formar una colònia anglotahitiana. Comencen a instal·lar-s’hi: els “amos” són els anglesos i els “treballadors” els pobres tahitians, sota la llei moral arbitrària de “pertinença a la raça blanca”.
Esclatà una revolta unànime arrel de prendre una dona tahitiana que li donaren a un tal William. En aquesta revolta les dones dels blancs degollaren a “tots” els tahitians. En tota aquesta revolta, Smith s’estableix com a patriarca a Pitcairn (actualment l’única colònia britànica que queda a l’oceà Pacífic).
Aquest Noè protector crea una societat model, regida per un codi imaginari que respecta a tothom: dones i nins. Aquest poble nou es converteix en un paradís de virtut i concòrdia.
Els veÏns del C2 