De Pappete a Castelldefels

Aquesta es la crònica d’un viatge personal de Papeete cap a Castelldefels. Aquest serà un gran viatge de 22h 55 min en un imaginari vol directe o 16.250,41 Km entre els dos llocs.

En aquest llarg viatge he diferenciat tres grans etapes: la preparació, la realització i la avaluació.

La preparació va ser llarga. Aquest viatge seria una gran aventura per aconseguir un objectiu, poder créixer personalment. Vaig decidir sortir de la meva zona de confort i emprendre aquesta aventura. Tenia les capacitats de fer el viatge, el temps, el valor, el coratge i, sobretot, volia viatjar!. Seria una gran aventura, no d’un mes de durada o d’un vol directe sense escales, sinó de 7 o 8 mesos aproximadament. La distància era molt llarga i, per fer-la més còmodament i sense atabalaments, vaig planejar escales a diferents ciutats i poder agafar forces, tot apropant-me cap a Castelldefels. Havia de tenir en compte com a tot llarg viatge, es podia fer llarg i podien anar sortit mil i un entrebancs. De ben segur que hi haurien dies bons, dies dolents, dies de sol, dies de pluja, i fins i tot algun dia de neu.

Molt sincerament, el meu principal dubte sobre el viatge era si seria capaç de fer-lo. La meva preparació va ser més mental i psicològica. Tenia pors i dubtes, però per a fer aquest viatge vaig carregar la maleta amb molta il·lusió, moltes ganes d’aprendre i de créixer.

Per a fer aquesta aventura, utilitzaria tots els mitjans de locomoció al meu abast. En aquesta etapa també volia saber com s’utilitzaven els mitjans de transport. Llavors vaig decidir fer una petita prova abans de fer el gran viatge i de llançar-me al mar (mai millor dit). El resultat va anar molt bé i satisfactori, i vaig veure que si que podia fer aquest llarg viatge i que tenia el nivell suficient. Després de tant de temps sense viatjar, t’entren alguns dubtes.

La segona etapa va ser la més llarga i sobretot apassionant: El gran viatge. El dia de sortida cap a Castelldefels estava una mica acollonit, però ben aviat em vaig anar relaxant i de mica en mica va anar sortit tot sobre la marxa.

Destacaria sobretot d’aquest viatge la metodologia, ha estat sorprenent. El nostre comandant a bord, en Jaume, ens ha descobert una forma poc comuna de volar i anar fent escales. Al principi, pot semblar una mica confusa i poden venir al cap alguns dubtes sobre si aquest metodologia és efectiva i si realment un aconseguirà els seus objectius, però de mica en mica et vas endinsant, veient i observant en primera persona que els objectius es van assolint.

El vol ha estat molt participatiu, cooperatiu i un viatge que segurament serà inoblidable. Considero que aquesta metodologia de fer el viatge és molt innovadora, creativa i al principi descol·loca una mica, però es molt propera, positiva, engrescadora i molt diferent de les convencionals. Arribes igual al teu destí, però el com és diferent.

Per finalitzar aquest llarg viatge hi ha l’avaluació. Es emocionant veure que has estat capaç d’assolir l’objectiu que t’has plantejat, que fa uns mesos creies que era bastant difícil d’assolir, que potser no seria capaç d’arribar, que potser m’ofegaria en mig de l’oceà o que em menjarien uns taurons gegants, però de mica en mica, l’he anat assolint i fet realitat. Estic molt satisfet d’haver fet aquest viatge, de poder haver compartit amb aquest grup de persones moments molt macos i que ha estat, segurament per a tots, una gran sorpresa i una gran experiència haver fer aquest viatge plegats.

Un viatge increïble!!

cooperacio

Anuncis

L’inesperat viatge de Papeete fins a Castelldefels

     Just abans de presentar-nos, el viatge va començar de forma totalment inesperada. El professor va iniciar el trajecte vestit de militar i fent-nos formar en fila. No us podeu imaginar el xoc que va suposar per mi i per la majoria dels alumnes aquesta manera tan peculiar d’iniciar el curs. De fet, a dia d’avui, ja puc dir que tot el curs ha estat un viatge ple de sorpreses inesperades. Cada setmana no sabies ben bé amb què ens trobaríem. Al principi, entraves a classe resant perquè el professor no ens fes parlar o bé perquè no ens toqués redactar l’acta del dia i ara ens barallem per escriure-les.

     Les primeres setmanes van servir per que ens coneguéssim tota la classe, a base de jocs i estratègies que costava de fer-les. Ens vam dividir en subgrups de menys persones, el nostre grup el vam nomenar Ohana Ocean. Som un grup força heterogeni i amb un fort sentit de rebel·lia, cridem molt i ens agrada fer-nos veure, tot i així també treballem molt. Ens va costar arrencar el viatge des de Papeete a Castelldefels, però entre tots hem anat sumant quilòmetres a base de complir les activitats marcades pel nostre capità Jaume.

     Per arribar a cadascuna de les escales, molts dels grups es van haver d’afrontar a les temibles xarxes socials, com ara: Instagram, Twitter, blogs, etc. Després d’experimentar amb totes aquetes, es va optar per Twitter com la més “fàcil”. Els Ohana Ocean hem estat força complidors i hem intentat superar tots els problemes que anaven sortint, totes els hastags, links, blogs, paraules clau, imatges amb dret d’autor, arguments i contrarguments, etc. Gràcies a això, hem acumulat els quilòmetres suficients per poder fer moltes voltes al globus terraqui i escollir les escales que més ens agradaven. Ens agrada força la calor, la platja i el sol, per aquest motiu les escales escollides són illes paradisíaques, inici des de Papeete a Auckland (Nova Zelanda), d’allà a Port Louis (Illes Maurici), després a la nostra proposta de seu a San Juan (Puerto Rico) i finalment hem arribat a Castelldefels.

     Arribats a aquest punt només falta poder acomiadar-nos tots amb l’examen final i posar punt i final a aquest viatge. Com tots els viatges, el final té un punt amarg i dolç a la vegada. Trobaré a faltar reunir-nos cada dimarts i dijous a primera hora a la cafeteria i després amb el grup. Aquest viatge inesperat és el millor que podia emprendre.

VIATGE INOBLIDABLE 4.0

 Per a mi, el C2 ha estat un viatge sense dubtes.  Molt ben acompanyada pel Jaume  i els meus companys, que han estat  en tot  moment de manera insuperable. Un viatge al Paradís 4.0, amb les seves escales… El nostre grup Ohana Ocèan ha realitzat varies escales: vam sortir de Papeete, la primera escala va ser  Auckland (Nova Zelanda), la segona Port Louis (Maurici) i la tercera Sant Juan (Port Ric). Guanyant kilòmetres amb tot el que elaboràvem. Creant  postals de les nostres escales, deixant que la nostra creativitat que teníem amagada sorgís a la superfície , actes de el que ha succeït cada dia a classe…

Després, també l’ utilització de les noves tecnologies: twitter, el blog, instagram… Hem gaudit de les  eines que tenim a l’actualitat i que de vegades per mandra no les utilitzem, al menys en el meu cas.

Vam fer una sortida a la biblioteca de Castelldefels, per donar-nos a conèixer quines són  les pàgines més fiables  a l’hora de buscar informació lingüística.

També hem treballat alguns dels relats de  la Aurora Bertrana, amb les seves magnífiques descripcions dels llocs. Per un moment et semblava que hi eres allà. L’Aurora Bertrana finalment semblava que era part de nosaltres, ens era molt familiar.

Vam celebrar el dia mundial de la poesia (21 de Març de 2018) treballant  alguns  versos de la Sonia Moll Gamboa.  Em va agradar molt treballar-los, recitar-los, fer una gravació i després que en Jaume barregés  les veus de tots nosaltres fent de nou el poema, estrofa per estrofa.

I parlant sobre el TED talks, em van agradar moltíssim els vídeos que ens va enviar, eren tots súper interessants . Després l’elaboració del nostre particular TED talks, també ha estat un joc.

I sempre entre treball i treball un joc, per treure’ns una mica l’estrès. Em fet jocs molt diferents i divertits. En Jaume sempre a promocionat en tot moment  el treball en equip.

Definitivament, em porto un gran record del C2 i un grup d’amics inoblidables incloent en Jaume que ha estat el capità d’aquest vaixell. Sense ell tot això no hauria estat possible.

Us estimo C2!!!.

UN VIATGE EN COMÚ

Arriba el final d’aquest viatge! Fa qüestió de vuit mesos vam començar, tant els meus companys com jo, un viatge conjunt proposat per en Jaume, el nostre pilot i patró. Viatge que hem realitzat bé per mar, bé per aire, tot i que he de dir que en un primer moment pensàvem que havíem entrat en  La loca academia de Policia.

Ell ens va convidar a fer un viatge virtual ple d’experiències, tant individuals com col·lectives, a través del qual hem pogut assolir el nivell C2 de català. Aquest viatge el vam començar un grup de persones provinents de diferents llocs i professions, atrets per diversos motius personals i professionals, en què el punt de partida va ser Castelldefels. Personalment, durant aquest viatge he pogut descobrir una nova forma de viatjar que mai, en els meus 39 anys, havia conegut ni experimentat, potser perquè ja començo a estar una mica desfasat envers les noves tecnologies i metodologies actuals.

Gràcies a l’escriptora Aurora Bertrana, aquest viatge ens ha transportat a Papeete, capital de Thaití, amb l’objectiu de tornar al nostre punt de partida al llarg d’aquests vuits mesos, durant els quals hem realitzat diferents treballs individuals i en grup, a través d’una eina nova: el Twitter, desconeguda per molts de nosaltres. Així, hem tingut les nostres pròpies etiquetes com per exemple, #Paradís4.0, el qual ha estat el principal lloc de trobada de totes i cadascuna de les diverses escales realitzades pels diferents grups, ja que hem començat junts aquest viatge, però no hem agafat els mateixos camins de tornada.

Durant aquest viatge hem realitzat diferents treballs individuals (postals, actes, articles d’opinió, etc.) combinats amb treballs en grup (jocs, correcció d’actes individuals de forma grupal, poemes, TEDtalks, etc.), en els quals la competitivitat sana entre els grups tenia l’objectiu d’aconseguir el màxim de quilòmetres possibles per tal d’arribar des de Papeete a casa el més aviat possible.

Tot això acompanyat del nostre blog, sempre al dia gràcies al nostre pilot i patró. M’agradaria dir que durant una part d’aquest viatge ens han acompanyat agents meteorològics externs, com la neu, protagonista inesperada durant un temps.

Sincerament, ha sigut un viatge inoblidable on he tingut la sort de conèixer nous companys/es i una nova forma de treballar i aprendre, un cop més, gràcies a en Jaume.

 

Fins al proper viatge!

La fauna marina

Els oceans cobreixen dos terços de la superfície de la Terra. És en aquest hàbitat que hi conviuen una gran varietat d’animals i éssers vius, formant, així, la flora i la fauna marina.

Les espècies d’animals que viuen en el mar ens proporcionen importants serveis ecosistèmics, com la provisió d’aliments, medicaments i mitjans de vida. El peix i els productes pesquers són objecte d’una intensa activitat comercial, la qual ha evolucionat substancialment en les últimes dècades i ha contribuït al creixement de l’activitat econòmica i l’ocupació.

Alhora, la fauna marina també genera beneficis socioeconòmics ja que els mars i els seus ecosistemes potencien el turisme i les activitats recreatives al voltant del món. Actualment, l’activitat turística contribueix de manera molt significativa en les economies de molts països, sobretot d’aquells costaners, de manera que han construït allotjaments i tot tipus de serveis per atreure i acollir turistes d’arreu del món.

Desafortunadament, tots aquests beneficis que ens aporta el món marí i les costes venen acompanyats d’un seguit de conseqüències negatives.

Per una banda, trobem que l’augment en la demanda d’aquest aliment està fent que els recursos siguin sobreexplotats, que augmenti la pesca furtiva i que s’utilitzin mètodes de pesca no selectius. Tot plegat genera efectes negatius i irreversibles en els ecosistemes, les cadenes tròfiques i, conseqüentment, en el proveïment de peixos per al consum humà.

I, per l’altra banda, al tenir present que el desenvolupament turístic inadequadament planificat i incontrolat, i la gran quantitat de residus generats de la pròpia activitat turística provoquen un impacte negatiu, ja que incrementen els processos erosius costaners, es modifiquen els hàbitats naturals i augmenta la contaminació ambiental. Conseqüentment, es veuen afectats tant la flora com la fauna marina.

Davant aquesta situació, és important que canviem la nostra actitud cap al mar i el medi ambient. Només si comprenem la importància del mar en l’ecosistema global i en el futur de l’espècia humana, serem capaços de cuidar els ecosistemes marins i fer que les activitats humanes com la pesca i el turisme siguin sostenibles.

Les escales del català

Ens trobem a classe i ja hi som un altre cop en màniga curta.Això no és nou, ja que recordo quan es va iniciar el curs a l’octubre de l’any passat i ens trobàvem en la mateixa situació. Encara que el moment era diferent, la gent del curs gairebé no ens coneixíem i ens situàvem en un indret molt llunyà.Per ser exactes érem a Papeete i moltes classes eren amanides pel Jaume amb alguns dels seus divertits jocs.

Nosaltres, els Polinesis, vam conformar un grup i sota el lema de Paradís 4.0 vam voler portar l’experiència gaudida a l’illa en un llarg viatge. Una travessia marítima que ens va fer recalar a Nova Caledònia de la mà de les lectures de l’Aurora Bertrana i les seves descripcions amb detall del paradís. No vam passar gaires jornades en aquella illa i ràpid vam sortir cap al Vietnam acompanyats del Twitter, una eina nova per alguns de nosaltres i que ens va servir per fer els primers deures a casa i per contraargumentar-nos amb els companys de classe des de casa nostra. Amb grans esforços els Polinesis vam aconseguir un bon grapat de quilòmetres per donar un bon salt i anar a petar a Marrakech.Allà ja hi érem ben aprop del nostre objectiu i vam realitzar el Ted Talks de la indústria farmacéutica davant de l’expectació de tota l’audiència. Ara que ja ho tenim a tocar arriben com he dit abans les mànigues curtes i una mica de nervis per tal d’aconseguir que el viatge que hem fet amb el C2 arribi a bon port i amb tots els objectius complerts.

mapamundi

Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

aprenentatge-entre-iguals-cal-formaci-especfica-o-aprenentatge-entre-iguals-9-638

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

Diari de navegació del curs C2 de català 2017-2018

Començo el meu viatge emocionada, nerviosa i amb ganes de menjar-me el món. Em preparo per a la meva travessia: trec la pols del meu veler, que representa el meu títol del nivell C1 de català; aixeco la vela, que és el meu corrector d’Optimot; agafo el mapa #paradís4.0, que necessitaré per guiar-me entre la mar;  i prenc fermament el meu timó, que constitueix les meves ganes d’aprendre i d’avançar.

En Jaume ens rep al moll. Va vestit de forma militar i amb ulleres de sol. Ens prepara enfront de les adversitats i ens indica que mai hem d’abandonar. Ell serà la nostra veu, la nostra estrella polar, la nostra guia dins de l’oceà. Ens dona llibres d’instruccions que ens orientaran dins de les paraules, dels textos i d’allò que vindrà. Un d’aquests és el de l’Aurora Bertrana, que amb les seves lletres i descripcions ens ensenya la terra llunyana que volem conquistar.

Som diferents velers els que ens llencem a la mar en recerca del nivell C2 de català. La nostra primera parada és Papeete, que es troba a la Polinèsia Francesa. És el lloc idoni per començar. Allà he aconseguit una gran i estimada tripulació. Ens diem els Ohana Océan.  Som rebels, treballadors, riallers i constants.

El millor ambient és el de la gresca, sobretot en moments on els ànims cauen a terra. Els que i perquè han fet fugir la boira dels nostres relats i això ens ha ensenyat que mai és massa tard per preguntar.

El twitter, a l’alta mar, ens connecta amb el món de les opinions en català. En Jaume ens va dir que tot era començar! Pensàvem que aquesta xarxa era molt petita, però ara se’ns mostra tan gran com les aigües que hem d’explorar. Per una altra banda, el blog permet fer revisió dels dies i de les experiències, per no perdre’ns en el temps, les actes es publiquen, i els veïns del C2 ens comuniquem.

Enviem postals a en Jaume perquè no perdi l’esperança que arribarem a Castelldefels. Des d’Auckland fins a Port Louis, passant per San Juan. Li explico el problema amb les comes i els punts, quina bogeria! Pensava que ens quedaríem atrapats a l’illa dels signes de puntuació! Gràcies als jocs i a estirar de la corda, jugant a vilatans i assassins, som pirates que solquem la mar amb un sol destí.

L’oceà de les lletres i de les paraules és tan gran! Ens sentim tan perduts de vegades. Els pronoms febles provoquen un gran forat a la popa del veler, no sabem si abandonar. Les onades són cada cop més altes, la neu ho congela tot a la nit  i el sol matiner en la seva esplendor cada cop és més asfixiant. Però en Jaume ens parla per la ràdio i ens anima a seguir endavant, ens diu amb veu de capità: ‘’Vosaltres podeu! Ho aconseguireu! Els pronoms febles estan superats!’’ No deixa que ens avorrim ni ens despistem. Gràcies a ell, contactem amb els serveis dels complements directes, indirectes i circumstancials, i podem continuar navegant.

Quin viatge! Quines aventures! Gràcies a Déu en algun lloc ens trobem a la costa del Mediterrani. Les aigües són calmades, però perilloses, ja que els taurons TEDtalks ens empaiten sense descans. Són bèsties de paper i de vergonya, que s’alimenten de missatges impactants, de paraules ben dites i de discursos en veu alta dels tripulants. Però els Ohana no tenim por! Amb els arpons els vencerem!

Ja visiono el moll del SNL de Castelldefels, on realitzarem l’examen pel qual aconseguirem el nostre títol de navegants experts en català C2. En Jaume ens saluda i ens anima a arribar, a prendre terra ferma. Penso en aquest gran viatge, en els riures, en les paraules, les lectures i els textos. Quants quilòmetres hem recorregut! Com hem crescut! Com gaudiran els següents navegants! Perquè en Jaume ajuda a viatgers perduts en català. Això ja s’acaba per a nosaltres, però per a ell, el curs tornarà a començar!

 

vacation-2218675_960_720

L’estrès a la feina

En el projecte Papeete 4.0 el grup dels Polinesis, arran de la nostra estada a l’illa hem observat l’estil de vida i la manera de relacionar-se dels habitants d’aquest indret. Un estil de vida molt allunyat del que portem nosaltres a Castelldefels. Ens sorprèn positivament la seva manera tranquil·la i harmoniosa amb què desenvolupen les seves tasques quotidianes.
Aquesta observació ens porta al cap la manera de fer que tenim a Castelldefels com a lloc que es troba al primer món o món occidental. El nostre grup ha pogut detectar que si hi ha una característica que es repeteix a casa nostra és l’estrès. Estrès que passo a desenvolupar amb deteniment en l’àmbit de la feina o lloc de treball.
A la societat que vivim el sol fet de no disposar de feina ja es troba com a motiu d’estrès, ja que sense una remuneració és molt difícil que tinguem a l’abast els elements necessaris com són l’habitatge, el menjar o d’altres necessitats bàsiques. De vegades, fins i tot, es dóna la paradoxa que en el marc econòmic en el qual vivim hi ha llocs de treball amb sous què amb prou feina cobreixen les necessitats de les llars i es mostren insuficients.
Actualment, amb una escassa oferta laboral el factor de l’estrès també pren força, ja que la mateixa competència entre candidats a aconseguir una feina fa que l’individu hagi de fer més esforços per assolir un lloc de treball.
En el cas de determinades feines es pot donar la circumstància que la pressió del treball pugui afectar a les relacions interpersonals dels mateixos treballadors. L’aparició d’emocions negatives com l’enveja o la gelosia poden enrarir l’ambient laboral i enterbolir-lo.
Penso que existeixen altres factors que poden potenciar l’estrès com és la gestió del temps. El nostre dia va pautat obligatòriament pels horaris i hem de repartir les nostres tasques diàries en funció al temps que destinem al treball, ja no tan sols al lloc de feina, sinó en el temps que invertim a desplaçar-nos cap a ella i que fa que deixem de disposar d’aquest temps per fer una altra activitat de la nostra vida personal.
Un altre factor que pot incidir en l’ambient de treball és l’espai on desenvolupem la nostra feina. El fet de treballar en llocs tancats, espais reduïts, amb la presència de sorolls o molta gent, de manera prolongada, pot generar algun símptoma d’ansietat que pot acabar derivant en algun tipus de malaltia. Les persones que treballem en edificis ens adonem que trobem a faltar factors que incideixen al nostre benestar com ara la llum natural, espais amplis, o ambients que no estiguin sotmesos al dictat d’aparells com els aires condicionats i calefaccions.
Ja per tancar, penso que tots plegats hauríem de reduir l’optimització dels béns laborals i els guanys materials a la feina envers un altre tipus de guany encarat al benestar i a la salut de les persones. Valors que són difícils de mesurar però què en el temps són més importants.
ment estressada