Just abans de presentar-nos, el viatge va començar de forma totalment inesperada. El professor va iniciar el trajecte vestit de militar i fent-nos formar en fila. No us podeu imaginar el xoc que va suposar per mi i per la majoria dels alumnes aquesta manera tan peculiar d’iniciar el curs. De fet, a dia d’avui, ja puc dir que tot el curs ha estat un viatge ple de sorpreses inesperades. Cada setmana no sabies ben bé amb què ens trobaríem. Al principi, entraves a classe resant perquè el professor no ens fes parlar o bé perquè no ens toqués redactar l’acta del dia i ara ens barallem per escriure-les.
Les primeres setmanes van servir per que ens coneguéssim tota la classe, a base de jocs i estratègies que costava de fer-les. Ens vam dividir en subgrups de menys persones, el nostre grup el vam nomenar Ohana Ocean. Som un grup força heterogeni i amb un fort sentit de rebel·lia, cridem molt i ens agrada fer-nos veure, tot i així també treballem molt. Ens va costar arrencar el viatge des de Papeete a Castelldefels, però entre tots hem anat sumant quilòmetres a base de complir les activitats marcades pel nostre capità Jaume.
Per arribar a cadascuna de les escales, molts dels grups es van haver d’afrontar a les temibles xarxes socials, com ara: Instagram, Twitter, blogs, etc. Després d’experimentar amb totes aquetes, es va optar per Twitter com la més “fàcil”. Els Ohana Ocean hem estat força complidors i hem intentat superar tots els problemes que anaven sortint, totes els hastags, links, blogs, paraules clau, imatges amb dret d’autor, arguments i contrarguments, etc. Gràcies a això, hem acumulat els quilòmetres suficients per poder fer moltes voltes al globus terraqui i escollir les escales que més ens agradaven. Ens agrada força la calor, la platja i el sol, per aquest motiu les escales escollides són illes paradisíaques, inici des de Papeete a Auckland (Nova Zelanda), d’allà a Port Louis (Illes Maurici), després a la nostra proposta de seu a San Juan (Puerto Rico) i finalment hem arribat a Castelldefels.
Arribats a aquest punt només falta poder acomiadar-nos tots amb l’examen final i posar punt i final a aquest viatge. Com tots els viatges, el final té un punt amarg i dolç a la vegada. Trobaré a faltar reunir-nos cada dimarts i dijous a primera hora a la cafeteria i després amb el grup. Aquest viatge inesperat és el millor que podia emprendre.
Els veÏns del C2 