De Pappete a Castelldefels

Aquesta es la crònica d’un viatge personal de Papeete cap a Castelldefels. Aquest serà un gran viatge de 22h 55 min en un imaginari vol directe o 16.250,41 Km entre els dos llocs.

En aquest llarg viatge he diferenciat tres grans etapes: la preparació, la realització i la avaluació.

La preparació va ser llarga. Aquest viatge seria una gran aventura per aconseguir un objectiu, poder créixer personalment. Vaig decidir sortir de la meva zona de confort i emprendre aquesta aventura. Tenia les capacitats de fer el viatge, el temps, el valor, el coratge i, sobretot, volia viatjar!. Seria una gran aventura, no d’un mes de durada o d’un vol directe sense escales, sinó de 7 o 8 mesos aproximadament. La distància era molt llarga i, per fer-la més còmodament i sense atabalaments, vaig planejar escales a diferents ciutats i poder agafar forces, tot apropant-me cap a Castelldefels. Havia de tenir en compte com a tot llarg viatge, es podia fer llarg i podien anar sortit mil i un entrebancs. De ben segur que hi haurien dies bons, dies dolents, dies de sol, dies de pluja, i fins i tot algun dia de neu.

Molt sincerament, el meu principal dubte sobre el viatge era si seria capaç de fer-lo. La meva preparació va ser més mental i psicològica. Tenia pors i dubtes, però per a fer aquest viatge vaig carregar la maleta amb molta il·lusió, moltes ganes d’aprendre i de créixer.

Per a fer aquesta aventura, utilitzaria tots els mitjans de locomoció al meu abast. En aquesta etapa també volia saber com s’utilitzaven els mitjans de transport. Llavors vaig decidir fer una petita prova abans de fer el gran viatge i de llançar-me al mar (mai millor dit). El resultat va anar molt bé i satisfactori, i vaig veure que si que podia fer aquest llarg viatge i que tenia el nivell suficient. Després de tant de temps sense viatjar, t’entren alguns dubtes.

La segona etapa va ser la més llarga i sobretot apassionant: El gran viatge. El dia de sortida cap a Castelldefels estava una mica acollonit, però ben aviat em vaig anar relaxant i de mica en mica va anar sortit tot sobre la marxa.

Destacaria sobretot d’aquest viatge la metodologia, ha estat sorprenent. El nostre comandant a bord, en Jaume, ens ha descobert una forma poc comuna de volar i anar fent escales. Al principi, pot semblar una mica confusa i poden venir al cap alguns dubtes sobre si aquest metodologia és efectiva i si realment un aconseguirà els seus objectius, però de mica en mica et vas endinsant, veient i observant en primera persona que els objectius es van assolint.

El vol ha estat molt participatiu, cooperatiu i un viatge que segurament serà inoblidable. Considero que aquesta metodologia de fer el viatge és molt innovadora, creativa i al principi descol·loca una mica, però es molt propera, positiva, engrescadora i molt diferent de les convencionals. Arribes igual al teu destí, però el com és diferent.

Per finalitzar aquest llarg viatge hi ha l’avaluació. Es emocionant veure que has estat capaç d’assolir l’objectiu que t’has plantejat, que fa uns mesos creies que era bastant difícil d’assolir, que potser no seria capaç d’arribar, que potser m’ofegaria en mig de l’oceà o que em menjarien uns taurons gegants, però de mica en mica, l’he anat assolint i fet realitat. Estic molt satisfet d’haver fet aquest viatge, de poder haver compartit amb aquest grup de persones moments molt macos i que ha estat, segurament per a tots, una gran sorpresa i una gran experiència haver fer aquest viatge plegats.

Un viatge increïble!!

cooperacio

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s