#c2cast16 Gràcies

Suposo que si escric això, és perquè ens queda poc curs per davant. Ho sé perquè sembla ahir quan llegia els textos dels companys de l’any passat, explicant la seva experiència del curs C2 de català. Tots ells parlaven d’una nova forma d’ensenyament, molt alternativa al que coneixien fins al moment i que realment era molt divertida i enriquidora. No m’imaginava mai per on aniria la cosa però avui dia, que ja ho he viscut, opino igual que ells. Per aquesta raó explicaré la meva vivència del curs amb la intenció d’animar a la gent a viure-ho.

Recordo el primer dia de classe, estava molt nerviosa pel fet de conèixer gent nova, un espai nou i un professor que no sabia com seria. Doncs bé, tot això es va passar en un tres i no res. El Jaume té una capacitat increïble per fer les coses més fàcils i sobretot, per fer-te sentir com a casa.

Una part molt important de les classes han sigut les perles. És al·lucinant el que he après mitjançant aquesta metodologia, mai ho hagués imaginat. El fet que una persona escrigui l’acta i després la corregim entre tots a classe, és una manera molt constructiva d’aprendre.

Aquest any, Ramon Llull ha estat un dels principals protagonistes. Mitjançant la lectura del Llibre de les Bèsties, hem treballat gran part dels continguts del curs sense adonar-nos-en. El que considero més important és que tot ho hem fet en equip, variant sempre els components del grup, cosa que millora notablement la relació entre els companys. Sembla que amb tot això hàgim fet molta cosa: perles, lectures, activitats… Però el Jaume, que vol desenvolupar el seu estil d’aprenentatge, no deixava que ens atabaléssim gaire.  A mitja classe sempre feia un joc per tal de desconnectar de l’activitat anterior i començar amb la següent. He de dir que més d’una vegada eren jocs en els quals havies de fer algunes ximpleries i jo, que em considero una persona vergonyosa, les feia encantada de la vida!                                                                                                                       Per últim, vull fer referència al Jaume. Crec que és una persona molt competent, carismàtica, amb una gran capacitat de transmetre coneixements i sobretot una gran persona. Ha fet de la classe una petita família en la qual sempre ens hem ajudat els uns als altres. Gràcies per ensenyar-nos tant i ,sobretot, per mostrar-nos una nova forma d’aprendre, que fins ara era impensable per molts de nosaltres.                                               Per cert, gràcies també per les nocions bàsiques sobre twitter, wordpress, drive…

Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies, companys i gràcies, Jaume!

Gent gran a la nova Societat

La literatura digital un tema de debat molt actual que consisteix a adaptar la tecnologia a l’ensenyament clàssic. Per aquesta raó, Laura Borràs, directora de l’Acadèmia de les Lletres Catalanes, ha fet un vídeo explicatiu per defensar el seu ús. Vídeo de Laura Borràs

Des del meu punt de vista, aquesta novetat és una gran limitació per la gent de la nostra edat i per aquesta raó considero que hem de frenar una mica aquesta revolució tecnològica.

Per una banda, quan jo era petita, hi havia pocs llibres. Quan es va inventar la impremta, va ser un canvi radical a les nostres vides, però tothom es va poder adaptar fàcilment. Aquest canvi d’avui dia, és difícil per la gran majoria de nosaltres.

Per una altra banda, penseu en la joventut actual. Depenen del mòbil, de la tauleta, de l’ordinador… Tot això els limita el temps per estudiar i per dedicar als amics i familiars. No podem fer que tota la formació sigui mitjançant aquests dispositius.

Finalment, s’ha de tenir en compte la nostra capacitat reduïda per adaptar-nos als canvis. És cosa inevitable per l’edat. Poseu-vos en la nostra situació per un moment.

Per concloure, m’agradaria que la tecnologia s’adaptés més a nosaltres i que no desaparegués completament allò que durant molts anys ha estat la nostra base: la literatura clàssica, els llibres, l’escriptura tradicional… No ens poden limitar a gaudir de tot això pel simple fet de ser generacions anteriors.

Sanitat pública i de qualitat

Les retallades en sanitat dels últims anys ha estat un fet que ha influït de manera negativa a la societat actual. El govern, una vegada començada la crisi econòmica, va fer retallades en un àmbit tan necessari com és la sanitat, la qual es considera un dret fonamental per a les persones. Per aquesta raó defensaré la necessitat de millorar la seva situació actual i la importància de no continuar fent-la malbé.

En primer lloc, dins l’article 43 de la Constitució, trobem el dret a la protecció de la salut i al deure que tenen els poders públics per organitzar-la mitjançant les mesures necessàries. Aquest dret s’ha vist menyspreat, ja que l’accés i la qualitat de la sanitat han disminuït de manera considerable en els últims anys. És un fet intolerable per a la humanitat considerant que existeixen altres àmbits en els quals es podria haver retallat abans que en salut.

En segon lloc, considero que el fet de no patir cap malaltia, fa restar importància al que suposa tenir salut. Per tant, quan tot va bé no ens adonem de com ha empitjorat el sistema sanitari, però en el moment que tenim un problema o necessitem atenció sanitària urgent, és quan veiem el que tenim. Per això mateix hem de començar a defensar la nostra sanitat, que ha de ser pública, de qualitat, accessible, gratuïta…

Finalment, vull fer referència als professionals sanitaris. Estem qualificats per cuidar persones, sigui en situació de malaltia o en qualsevol altre moment de la seva vida. Segons diferents estudis, Espanya és un país amb una infermeria ben preparada i capacitada per fer la seva feina. Tot i així, molts professionals marxen a treballar fora per les condicions de treball que es donen aquí. Per exemple, la ràtio d’infermera-pacient ha augmentat considerablement als últims anys i això suposa no poder fer bé la nostra feina i que hi hagi menys contractació.

Amb tot això, després de la meva experiència treballant com infermera, m’agradaria que entre tots fem una millor sanitat i que la defensem com un dret indispensable que és. Per acabar citaré una frase per reflexionar sobre aquest text: “La salut no ho és tot; però sense, la resta no es res” (Schopenhauer).