Un curtcircuit possible causa de l’incendi

incendi

 

Un incendi deixa sense sostre a una família de Castelldefels. Els bombers de la Regió Metropolitana Sud, que han donat per extingit el foc a primera hora de la nit, segueixen investigant les possibles causes, però les principals hipòtesis apunten a un curtcircuit.

La família, que sopava en un restaurant proper per celebrar l’aniversari d’un dels fill, s’ha assabentat dels fet en sentir els crits d’alerta i les corredisses dels veïns, que sortien esverats de l’edifici alertats pel fum.

En arribar allà la imatge ha estat dantesca. El fum i el foc sortien per les finestres de l’habitació i el menjador. Els bombes encaraven les mànegues des del camió escala, al 3è pis. La impotència era màxima. Segons relaten alguns veïns, la família està molt afectada. Tots ploraven i es preguntaven com era possible.

Atesa la ràpida assistència del cos de bombers el foc no ha produït cap dany estructural i tots els veïns podran dormir avui a casa seva, a excepció de la família afectada. El Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb la família per mirar de buscar-los allotjament, però la família vol respostes i avisen que lluitaran per tal d’esbrinar la veritat. Cal destacar que el pis havia estat remodelat per complet feia dues setmanes i havia superat totes les inspeccions tècniques obligatòries.

 

 

 

 

 

 

 

I AIXÍ VA COMENÇAR TOT UN NOU REPTE: “EL C2”

Preinscripcio

Aquest recorregut començà tal dia com avui ara fa uns 6 mesos. Els cartells que el Consorci per la Normalització Lingüística Erampunyà (CNL) enganxà per tot el poble, van ser l’ impuls definitiu per fer-me fer el següent pas. Ja no tenia excusa, el temut per tots nivell D,  s’ havia reconvertit a les normatives europees i ara també es feia a Castelldefels. Era una oportunitat que no podia deixar escapar. Principalment, per dos raons ben diferents, una en cap cas malintencionada, però més important que l’ altra: que era la d’aconseguir punts per a la borsa de treball i l’altra,  per aprendre molt més, d’aquesta la nostra llengua.

El tràmit era senzill, consistia en fer la preinscripció via web, i des del CNL t’assignaven un hora a seva agenda, per tal de fer la inscripció definitiva al curs. Doncs be, jo, que ja m’havia demanat el dia de festa a la feina per fer aquest tràmit, vaig presentar-me personalment. Allà, un senyor d’aparença seria, va ser qui em va atendre. Després d’escoltar-me i fer tots el tràmits pertinents, va imprimir un full i em va dir: “ara només cal que vagis al banc amb aquest document i facis el pagament per tal de confirmar la plaça”. Tot sortir d’allà i minuts després d’aquella conversa, ja  feia cua a la “Caixa”.

Un parell de dies després vaig rebre un correu, en ell se’m confirmava la plaça. Adjunt a aquest, també apareixia un full amb el Pla del Curs. En ell s’explicava: quins eren els objectius, el calendari, la metodologia, el temut sistema d’avaluació i qui era el professor i les seves dades de contacte, no m’ho podia creure, resultava ser, el mateix senyor que m’havia atès el dia de la preinscripció, i s’acomiadava fins al primer dia de classe, en Jaume.

NO PREVENIR ENS COSTA DINERS

fcr

A una societat com la nostra, en la qual vivim envoltats diàriament de una gran quantitat de normes, a la feina no podia ser menys (Llei 31/95 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals, ISO, OSHAS, AENOR, …) No només pretenen que el nostre treball sigui més segur, sinó més respectuós amb el medi ambient i més compromès amb l’entorn laboral. Però quantes vegades tots aquests bons propòsits s’esvaeixen com el fum?, no és estrany trobar en gairebé totes les empreses, espais en els quals mai s’hi entra per falta d’ordre i neteja, màquines sense proteccions, falta de formació dels professionals i mites i costums preestablerts, que creen situacions de risc.

Per desgràcia, aquestes situacions es repeteixen molt més sovint del que pensem i els empresaris creuen que pagant un servei de prevenció, que els cobreixi els termes legals, ja està tot fet. L’estratègia consisteix a: implantar bons hàbits de treball, fer sentir a tots aquells que formen part de la nostra empresa que són i estan formant part del sistema preventiu, evitar les imposicions i fer que, de debò, vetllin ja no només per la seva seguretat, sinó també per la dels seus companys.

No prevenir ens costa diners. I això, en ocasions, és producte de la desconeixença de la legislació vigent, de la poca o nul·la valoració que es té a les empreses per la prevenció de riscos, de la falsa creença que augmenta els costos i, que no millora ni la productivitat, ni la qualitat dels productes i/o serveis.

En ocasions, aplicant senzilles mesures tècniques i/o organitzatives, fem que el lloc de treball sigui més segur i saludable i per tant, estalviar diners, alts índexs d’absentisme (baixes laborals, incapacitats, rotacions, tractaments mèdics, …), augmentar la satisfacció del treballador, fer que siguin molt més productius, innovadors i creatius i generar una empresa molt més competitiva al mercat actual.

En resum, el fet d’implantar mesures preventives a les empreses, els dona valor social, millora la imatge corporativa i, com no, evita sancions no desitjades. Per tant, només queda dir que, amb la prevenció de riscos, els que hi guanyem som tots.