Terratrèmol a Sant Climent de Llobregat

 

 

El divendres 10 de maig de l’any 2013, a les 22.00 h, tot va començar a moure’s, primer va ser molt suau quasi imperceptible i poc a poc va fer-se més fort, les cadires tremolaven, la làmpara anava d’un lloc a un altre, van caure els quadres que hi havia penjats. Tot es va moure amb molt rebombori.

El  terratrèmol va sacsejar tota la comarca. El sisme va durar molt poc. Crec que no més de 20 o 30 segons,  però va causar algunes destrosses. Vam tenir molta por. En sentir que tot tremolava, la meva família i jo vam sortir al carrer. Tots ens preguntàvem què havia succeït.

L’endemà, ja amb la llum del dia, és va veure la magnitud del terratrèmol. Havia causat danys material a les cases, hi havien esquerdes als edificis i també a la carretera. Afortunadament, no es va produir cap desgracia ni a la meva família ni la població en general.

Tot i que no és freqüent que es produeixin terratrèmols a la nostra comarca, no és excepcional que es puguin produir en el sòl català. Es calcula que cada 4 anys n’hi ha un de 4 graus a l’escala Richter. Res a veure amb els terratrèmol que amb molta freqüència es produeixen a l’Índia. Cal recordar l’últim a Nepal que va causar 8.500 mort i la destrucció  gairebé de tot el país. Què faríem si a casa nostra es produís un fenomen d’aquesta magnitud?

Anuncis

Els moments més divertits del curs C2

En Jaume ens ha proposat fer una redacció sobre quin ha estat el moment que més ens ha agradat del curs C2 de català. He de dir que després de deu dies pensant quin moment escolliria no puc escollir cap concret. Per això més que un moment concret escolliré el curs en si mateix.
Aquest any havia decidit que, tant si com no, faria el curs de català que tantes vegades havia demorat. Amb aquesta idea vaig revisar les propostes dels cursos de català que es farien durant l’any al Baix Llobregat i finalment em vaig decidir per fer un curs a Normalització Lingüística de Castelldefels. Fins aquí pot semblar poc interessant però el primer dia del curs ens varem trobar a en Jaume. Jaume amb la seva empatia cap a nosaltres, un grup de persones heterogeni però amb un objectiu en comú, fer el curs C2 de català ens va fer sentir que ho podríem aconseguir.

Tot el curs s’ha desenvolupat fent servir la metologia del joc com eina per l’aprenentatge la qual cosa a facilitat a més la cohesió del grup. Hem elaborat una nova versió del joc de l’oca i un joc de cartes tot basant-nos en les Cròniques de Ramon Muntaner.
També ha utilitzat les noves tecnologies que per molt de nosaltres no eren conegudes com el WordPress, Google drive o el Twitter per realitzar les tasques, aprendre els tipus de textos i millorar la nostra gramàtica.
Finalment he de dir que ens hem divertit i hem après i esperem que tot això ens porti a aconseguir el nostre objectiu.

 

Amparo Gascó

Vigència de les monarquies en l’actualitat

 

 

 

Les monarquies constitueixen un sistema de govern en una minoria de països del món. Les monarquies es caracteritzen perquè el cap de l’estat és personal, vitalici i designat en la majoria dels casos en un ordre hereditari. Les monarquies poden ser parlamentàries, és a dir, limitades per la constitució sense poder executiu i amb funcions cerimonials i les de caràcter absolut, en els que el monarca ostenta el poder executiu, legislatiu i judicial. En totes les monarquies el rei està per sobre de la llei, ja que gosa d’una legislació especial que és diferent de la legislació a què estem sotmesos la resta dels ciutadans.

A la vegada que observem on estan localitzades les monarquies parlamentàries (10 a Europa) i les monarquies absolutistes (la majoria a  l’africa, àsia i oeania) ens hem de fixar en el context econòmic i polític del país on es governa amb aquest sistema per adonar-nos de les diferències entre ambdues. Per una banda les monarquies parlamentàries europees estan en societats molt desenvolupades, econòmicament molt solvents i socialment democràtiques per la qual cosa la monarquia serà representativa dels seus ciutadans i acceptada majoritàriament per ells. Per una altra banda, les monarquies totalitàries estan situades en països en vies de desenvolupament, econòmicament febles i sense història democràtica. En aquest context difícilment la població podrà oposar-se al poder del rei i on el poder econòmic i les forces conservadores són el poder real del país.

La situació de la monarquia a Espanya és diferent. Per una banda és un país desenvolupat econòmicament s’ha debilitat amb el període de crisi en que estem immersos i relativament jove en temes de democràcia. Per una altra banda s’instaurà després de la mort de Franco, que va governar durant 40 anys amb un govern totalitari i que va ser acceptat  per les forces conservadores. Amb aquests condicionats la Monarquia espanyola pot evolucionar cap a una monarquia amb més base democràtica a l’estil de les monarquies europees, com la danesa o la sueca, o per contra fer un gir cap a una monarquia més intervencionista en qüestions de política del país i una perillosa deriva a una monarquia de caràcter mas totalitari.

Potser al nostre país ens caldria més anys en democràcia per tal que definitivament s’implantés una monarquia parlamentària a l’estil dels països del nord d’Europa i mentrestant ens caldria un sistema de govern en el qual els governats són escollits democràticament a les urnes incloent-hi el cap de l’Estat,

 

Vigència de les monarquies en l’actualitat

 

 

 

 

Les monarquies constitueixen un sistema de govern en una minoria de països del món. Les monarquies es caracteritzen perquè el cap de l’estat és personal, vitalici i designat en la majoria dels casos en un ordre hereditari. Les monarquies poden ser parlamentàries, és a dir, limitades per la constitució sense poder executiu i amb funcions cerimonials i les de caràcter absolut, en els que el monarca ostenta el poder executiu, legislatiu i judicial. En totes les monarquies el rei està per sobre de la llei, ja que gosa d’una legislació especial que és diferent de la legislació a què estem sotmesos la resta dels ciutadans.

A la vegada que observem on estan localitzades les monarquies parlamentàries (10 a Europa) i les monarquies absolutistes (la majoria a  l’africa, àsia i oeania) ens hem de fixar en el context econòmic i polític del país on es governa amb aquest sistema per adonar-nos de les diferències entre ambdues. Per una banda les monarquies parlamentàries europees estan en societats molt desenvolupades, econòmicament molt solvents i socialment democràtiques per la qual cosa la monarquia serà representativa dels seus ciutadans i acceptada majoritàriament per ells. Per una altra banda, les monarquies totalitàries estan situades en països en vies de desenvolupament, econòmicament febles i sense història democràtica. En aquest context difícilment la població podrà oposar-se al poder del rei i on el poder econòmic i les forces conservadores són el poder real del país.

La situació de la monarquia a Espanya és diferent. Per una banda és un país desenvolupat econòmicament s’ha debilitat amb el període de crisi en que estem immersos i relativament jove en temes de democràcia. Per una altra banda s’instaurà després de la mort de Franco, que va governar durant 40 anys amb un govern totalitari i que va ser acceptat  per les forces conservadores. Amb aquests condicionats la Monarquia espanyola pot evolucionar cap a una monarquia amb més base democràtica a l’estil de les monarquies europees, com la danesa o la sueca, o per contra fer un gir cap a una monarquia més intervencionista en qüestions de política del país i una perillosa deriva a una monarquia de caràcter més totalitari.

Potser al nostre país ens caldria més anys en democràcia per tal que definitivament s’implantés una monarquia parlamentària a l’estil dels països del nord d’Europa i mentrestant ens caldria un sistema de govern en el qual els governats són escollits democràticament a les urnes incloent-hi el cap de l’Estat,