Diari de navegació del curs C2 de català 2017-2018

Començo el meu viatge emocionada, nerviosa i amb ganes de menjar-me el món. Em preparo per a la meva travessia: trec la pols del meu veler, que representa el meu títol del nivell C1 de català; aixeco la vela, que és el meu corrector d’Optimot; agafo el mapa #paradís4.0, que necessitaré per guiar-me entre la mar;  i prenc fermament el meu timó, que constitueix les meves ganes d’aprendre i d’avançar.

En Jaume ens rep al moll. Va vestit de forma militar i amb ulleres de sol. Ens prepara enfront de les adversitats i ens indica que mai hem d’abandonar. Ell serà la nostra veu, la nostra estrella polar, la nostra guia dins de l’oceà. Ens dona llibres d’instruccions que ens orientaran dins de les paraules, dels textos i d’allò que vindrà. Un d’aquests és el de l’Aurora Bertrana, que amb les seves lletres i descripcions ens ensenya la terra llunyana que volem conquistar.

Som diferents velers els que ens llencem a la mar en recerca del nivell C2 de català. La nostra primera parada és Papeete, que es troba a la Polinèsia Francesa. És el lloc idoni per començar. Allà he aconseguit una gran i estimada tripulació. Ens diem els Ohana Océan.  Som rebels, treballadors, riallers i constants.

El millor ambient és el de la gresca, sobretot en moments on els ànims cauen a terra. Els que i perquè han fet fugir la boira dels nostres relats i això ens ha ensenyat que mai és massa tard per preguntar.

El twitter, a l’alta mar, ens connecta amb el món de les opinions en català. En Jaume ens va dir que tot era començar! Pensàvem que aquesta xarxa era molt petita, però ara se’ns mostra tan gran com les aigües que hem d’explorar. Per una altra banda, el blog permet fer revisió dels dies i de les experiències, per no perdre’ns en el temps, les actes es publiquen, i els veïns del C2 ens comuniquem.

Enviem postals a en Jaume perquè no perdi l’esperança que arribarem a Castelldefels. Des d’Auckland fins a Port Louis, passant per San Juan. Li explico el problema amb les comes i els punts, quina bogeria! Pensava que ens quedaríem atrapats a l’illa dels signes de puntuació! Gràcies als jocs i a estirar de la corda, jugant a vilatans i assassins, som pirates que solquem la mar amb un sol destí.

L’oceà de les lletres i de les paraules és tan gran! Ens sentim tan perduts de vegades. Els pronoms febles provoquen un gran forat a la popa del veler, no sabem si abandonar. Les onades són cada cop més altes, la neu ho congela tot a la nit  i el sol matiner en la seva esplendor cada cop és més asfixiant. Però en Jaume ens parla per la ràdio i ens anima a seguir endavant, ens diu amb veu de capità: ‘’Vosaltres podeu! Ho aconseguireu! Els pronoms febles estan superats!’’ No deixa que ens avorrim ni ens despistem. Gràcies a ell, contactem amb els serveis dels complements directes, indirectes i circumstancials, i podem continuar navegant.

Quin viatge! Quines aventures! Gràcies a Déu en algun lloc ens trobem a la costa del Mediterrani. Les aigües són calmades, però perilloses, ja que els taurons TEDtalks ens empaiten sense descans. Són bèsties de paper i de vergonya, que s’alimenten de missatges impactants, de paraules ben dites i de discursos en veu alta dels tripulants. Però els Ohana no tenim por! Amb els arpons els vencerem!

Ja visiono el moll del SNL de Castelldefels, on realitzarem l’examen pel qual aconseguirem el nostre títol de navegants experts en català C2. En Jaume ens saluda i ens anima a arribar, a prendre terra ferma. Penso en aquest gran viatge, en els riures, en les paraules, les lectures i els textos. Quants quilòmetres hem recorregut! Com hem crescut! Com gaudiran els següents navegants! Perquè en Jaume ajuda a viatgers perduts en català. Això ja s’acaba per a nosaltres, però per a ell, el curs tornarà a començar!

 

vacation-2218675_960_720

Resum del fragment d’Aurora Bertrana “Fantasmes reials” extret de la revista “D’Ací i d’Allà”, n. 128, agost 1928, pàg. 274-275.

Retrata els últims reis de casta sagrada que han passat pel tron tahitià i de les decisions que han produït la condició actual de la reialesa. Indica que la llavor d’aquests fets és l’arribada per mar de l’home estranger, blanc, anglès, cristià i l’afrontament envers aquest succés per part dels sobirans. L’autora assenyala a cadascun d’ells i la seva actuació: Pomare I (altiu i opositor de l’estranger, permet l’establiment dels primers missioners anglesos), Pomare II ( que és convertit al cristianisme, no exercita el que predica), Pomare III (infant en el regnat i en la mort, és guiat en les seves decisions pels missioners), Pomare IV (que a causa del seu regnat aparent, es va produir l’esclat del conflicte entre els protestants anglesos i els catòlics francesos que arribaven a la costa) i Pere V (l’últim rei, vas ser qui entregà el regne a França a canvi de Xampany el 1880). L’autora observa la reialesa actual, en concret a la reina Maura (exdona de Pomare V), la caracteritza afamada, oblidada i menyspreada per aquella terra que era el seu regnat.

aurora

El navegant català que s’enfonsa en aigües consumistes

El patí de vela o patí català és un esport aquàtic tradicional i sostenible de la costa del Mediterrani. Segons les enquestes realitzades per la FDAC (Federació d’esports aquàtics de Catalunya), la utilització del patí de vela com a font de diversió en les costes mediterrànies ha descendit en un 25,5% en els últims deu anys. Al contrari, els esports aquàtics americans,  com el surf o el pàdel-surf, no han perdut popularitat per als esportistes del mar, sinó que ha augmentat. Això és conseqüència de la força dels Estats Units d’América i la seva conquesta silenciosa, per la qual els ciutadans comprem tot allò que ens volen vendre encara que provoqui trencar amb les nostres tradicions.

Patí_de_vela_antic

Quan escollim aquest esports, pensem que estem fent una decisió lliure en la nostra elecció, però no és així. Els esports aquàtics americans són promocionats contínuament per la televisió (en pel·lícules com Infierno azul o en anuncis propagandístics de productes com el de la marca Cola-Cao).  El surf en aquestes imatges sempre va acompanyat d’un noi o una noia amb un cos d’escàndol i trets físics americans, un prototip d’home o dona que moltes persones s’hi volen assemblar. El missatge subliminar que arriba al nostre inconscient és ‘’ Si fas surf, seràs considerat atractiu’’. És impossible lluitar contra una publicitat tan potent i reflexionada.

Estem sent manipulats. Som la cartera plena d’un bon feixuc de bitllets verds que els lobbies internacionals volen tenir i bellugar al seu gust, per al seu benefici. EUA no és un país, és una gran empresa que busca menjar-se tota cultura o societat que sigui diferent i que no li reporti beneficis monetaris.

Fent comparativa, el patí català no és promocionat perquè no li interessa a aquesta societat considerada tan moderna i estrambòtica. No captiva perquè no és un esport americà acompanyat de cossos de luxe, sinó que és un esport català portat per persones senzilles que estimen la seva costa.

Si pensem en la tradició i en la sostenibilitat del nostre ecosistema, el patí de vela ha de ser la nostra elecció per gaudir del Mediterrani.  El patí és fabricat amb materials sostenibles, autòctons i reciclats de la nostra terra. Els productes usats pel seu aïllament de l’aigua del mar és respectuós amb la fauna i flora marina. Però també és cert, que l’entrada i la sortida de l’aigua del patí pot erosionar i desgastar la costa del litoral. Així mateix, l’empresa Ohana Ocèan (provinents de Papeete) estan dissenyant tarimes sostenibles, a trets paisatgístics i bio ecològics, per a poder introduir i treure el patí de l’aigua sense causar efectes negatius en la nostra costa.

dav

Logotip Ohana Ocèan

En conclusió, la nostra cultura està sent atacada i eliminada de la història del mar. Actualment, els catalans estem vivint una supressió política i cultural.  No deixem que ens preguin ni una cosa més! Que no esborrin el que hem estat, som i serem! Hem de protegir una part nostra, de nosaltres mateixos, de la nostra mar! En altres paraules,  promocionem el patí català!

pati vela català