Les escales del català

Ens trobem a classe i ja hi som un altre cop en màniga curta.Això no és nou, ja que recordo quan es va iniciar el curs a l’octubre de l’any passat i ens trobàvem en la mateixa situació. Encara que el moment era diferent, la gent del curs gairebé no ens coneixíem i ens situàvem en un indret molt llunyà.Per ser exactes érem a Papeete i moltes classes eren amanides pel Jaume amb alguns dels seus divertits jocs.

Nosaltres, els Polinesis, vam conformar un grup i sota el lema de Paradís 4.0 vam voler portar l’experiència gaudida a l’illa en un llarg viatge. Una travessia marítima que ens va fer recalar a Nova Caledònia de la mà de les lectures de l’Aurora Bertrana i les seves descripcions amb detall del paradís. No vam passar gaires jornades en aquella illa i ràpid vam sortir cap al Vietnam acompanyats del Twitter, una eina nova per alguns de nosaltres i que ens va servir per fer els primers deures a casa i per contraargumentar-nos amb els companys de classe des de casa nostra. Amb grans esforços els Polinesis vam aconseguir un bon grapat de quilòmetres per donar un bon salt i anar a petar a Marrakech.Allà ja hi érem ben aprop del nostre objectiu i vam realitzar el Ted Talks de la indústria farmacéutica davant de l’expectació de tota l’audiència. Ara que ja ho tenim a tocar arriben com he dit abans les mànigues curtes i una mica de nervis per tal d’aconseguir que el viatge que hem fet amb el C2 arribi a bon port i amb tots els objectius complerts.

mapamundi

L’estrès a la feina

En el projecte Papeete 4.0 el grup dels Polinesis, arran de la nostra estada a l’illa hem observat l’estil de vida i la manera de relacionar-se dels habitants d’aquest indret. Un estil de vida molt allunyat del que portem nosaltres a Castelldefels. Ens sorprèn positivament la seva manera tranquil·la i harmoniosa amb què desenvolupen les seves tasques quotidianes.
Aquesta observació ens porta al cap la manera de fer que tenim a Castelldefels com a lloc que es troba al primer món o món occidental. El nostre grup ha pogut detectar que si hi ha una característica que es repeteix a casa nostra és l’estrès. Estrès que passo a desenvolupar amb deteniment en l’àmbit de la feina o lloc de treball.
A la societat que vivim el sol fet de no disposar de feina ja es troba com a motiu d’estrès, ja que sense una remuneració és molt difícil que tinguem a l’abast els elements necessaris com són l’habitatge, el menjar o d’altres necessitats bàsiques. De vegades, fins i tot, es dóna la paradoxa que en el marc econòmic en el qual vivim hi ha llocs de treball amb sous què amb prou feina cobreixen les necessitats de les llars i es mostren insuficients.
Actualment, amb una escassa oferta laboral el factor de l’estrès també pren força, ja que la mateixa competència entre candidats a aconseguir una feina fa que l’individu hagi de fer més esforços per assolir un lloc de treball.
En el cas de determinades feines es pot donar la circumstància que la pressió del treball pugui afectar a les relacions interpersonals dels mateixos treballadors. L’aparició d’emocions negatives com l’enveja o la gelosia poden enrarir l’ambient laboral i enterbolir-lo.
Penso que existeixen altres factors que poden potenciar l’estrès com és la gestió del temps. El nostre dia va pautat obligatòriament pels horaris i hem de repartir les nostres tasques diàries en funció al temps que destinem al treball, ja no tan sols al lloc de feina, sinó en el temps que invertim a desplaçar-nos cap a ella i que fa que deixem de disposar d’aquest temps per fer una altra activitat de la nostra vida personal.
Un altre factor que pot incidir en l’ambient de treball és l’espai on desenvolupem la nostra feina. El fet de treballar en llocs tancats, espais reduïts, amb la presència de sorolls o molta gent, de manera prolongada, pot generar algun símptoma d’ansietat que pot acabar derivant en algun tipus de malaltia. Les persones que treballem en edificis ens adonem que trobem a faltar factors que incideixen al nostre benestar com ara la llum natural, espais amplis, o ambients que no estiguin sotmesos al dictat d’aparells com els aires condicionats i calefaccions.
Ja per tancar, penso que tots plegats hauríem de reduir l’optimització dels béns laborals i els guanys materials a la feina envers un altre tipus de guany encarat al benestar i a la salut de les persones. Valors que són difícils de mesurar però què en el temps són més importants.
ment estressada

Rodatge al paradís

 

La narració de la novel·la descriu l’arribada d’un equip de rodatge cinematogràfic a l’illa de Tahití. La protagonista juntament amb la seva veïna s’ho van fer bé per tal de ser les primeres a rebre a aquell grup de nouvinguts. Forasters, que formaven part d’un equip cinematogràfic de la Metro Goldwyn Mayer disposats a rodar una exòtica aventura a la seva illa. La troballa entre els visitants i els illencs va provocar una gran alegria i excitació que va ser l’inici d’un rodatge on els natius sortirien a les pantalles d’una superproducció que acabaria veient-se arreu del món.

El nostre increïble pas pel C2