Nosaltres, els Polinesis, vam conformar un grup i sota el lema de Paradís 4.0 vam voler portar l’experiència gaudida a l’illa en un llarg viatge. Una travessia marítima que ens va fer recalar a Nova Caledònia de la mà de les lectures de l’Aurora Bertrana i les seves descripcions amb detall del paradís. No vam passar gaires jornades en aquella illa i ràpid vam sortir cap al Vietnam acompanyats del Twitter, una eina nova per alguns de nosaltres i que ens va servir per fer els primers deures a casa i per contraargumentar-nos amb els companys de classe des de casa nostra. Amb grans esforços els Polinesis vam aconseguir un bon grapat de quilòmetres per donar un bon salt i anar a petar a Marrakech.Allà ja hi érem ben aprop del nostre objectiu i vam realitzar el Ted Talks de la indústria farmacéutica davant de l’expectació de tota l’audiència. Ara que ja ho tenim a tocar arriben com he dit abans les mànigues curtes i una mica de nervis per tal d’aconseguir que el viatge que hem fet amb el C2 arribi a bon port i amb tots els objectius complerts.
Les escales del català
Ens trobem a classe i ja hi som un altre cop en màniga curta.Això no és nou, ja que recordo quan es va iniciar el curs a l’octubre de l’any passat i ens trobàvem en la mateixa situació. Encara que el moment era diferent, la gent del curs gairebé no ens coneixíem i ens situàvem en un indret molt llunyà.Per ser exactes érem a Papeete i moltes classes eren amanides pel Jaume amb alguns dels seus divertits jocs.