Renovar-se o morir

A finals d’estiu del 2014 vaig marcar-me com a nova fita treure’m el curs de nivell D de català. Vaig deixar la meva sol·licitud tant a la Universitat de Barcelona (UB) com al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), al Servei Local de Català de Castelldefels. Finalment vaig inscriure’m al més a prop de casa, a Castelldefels. L’objectiu principal va ser aconseguir el nivell D perquè dóna puntuació a la borsa de treball de la feina.

Tot va començar a l’octubre amb classes presencials, dos dies per setmana i a última hora del dia. La meva agradable sorpresa va ser que anaven passant les hores i les setmanes ràpidament: Era tal la motivació per tornar a l’aula… Han estat moments en què em distreia, em relaxava i passava una bona estona; i sí, també adquirint coneixements. Les propostes del nostre professor, en Jaume, eren lúdiques, dinàmiques i majoritàriament col·lectives. Per a mi, i crec que també per als meus companys, era un mètode nou que ningú de nosaltres coneixia però que ens motivava i feia que el nivell d’implicació fos generalitzat.

Què puc dir de l’educació lúdica? Simplement visca, visca i visca!!! Quan era un infant ja trobava que repetir taules i xifres com un lloro no era gaire eficient en mi. Quan estava a punt de finalitzar l’etapa de l’institut vaig començar a veure que entendre allò que feies era imprescindible per poder progressar en els coneixements. La universitat em va proporcionar que no només és necessari entendre, sinó que també saber el perquè i transmetre-ho. No ha estat fins a conèixer les classes d’en Jaume que he vist que una altra manera d’ensenyar és possible. Activitats col·lectives, sempre dirigides per uns veïns fins al moment desconeguts, propostes lúdiques, debats d’actualitat, l’ús de les noves tecnologies –per a mi desconegudes- i sempre, sempre amb un gran respecte i una mà trencada per a la correcció per part del Jaume. Aprenentatge new age.

Els cotxes van passar d’anar amb benzina al gasoil, escriure a mà pertany a un passat que per molts ja sona llunyà… Igual que el món es mou i canvia, deixem espai per al nou model educatiu lúdic, obert a tothom, motivador i en canvi constant!!!!!!!!!!

Una història de veïns

Fitxa tècnica

Títol: “Els veïns de dalt”

Autor  i director: Cesc Gay Actors:           Àgata Roca com a Anna

Pere Arquillué com a Juli

Jordi Roca com a Salva

Nora Navas com a Laura

Al teatre Romea del 19 de març fins al 17 de maig.

Els veïns de dalt és una obra escrita i dirigida per Cesc Gay, amb Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca i Pere Arquillué. La història ens mostra una relació de parella (Pere Arquillué i Àgata Roca) força desgastada pel pas del temps i que decideix convidar a sopar els veïns força “sorollosos” de dalt (Nora Navas i Jordi Roca) per a tenir-hi una conversa. En un principi, allò que anava a ser un sopar informal però cordial entre veïns, acaba provocant una tempesta de retrets i veritats mai dites entre la parella protagonista. Una meravellosa interpretació de parella (Pere i Àgata) ens mostra com el pas del temps i el desinterès per la relació provoca ferides i discussions interminables. Dins d’aquesta bromera aterra la divertida i el·loquent parella de veïns (Nora i Jordi) que ens mostra una altra manera de convivència força oberta i molt abocada al sexe com a mastí del seu èxit. Destaca en Pere Arquillué (Juli) per al coontundent diàleg de músic frustrat i insatisfet amb la seva realitat, i a conseqüència ho trasllada al terreny personal. És per això que ens trobem amb l’Àgata (Anna) esgotada i trista, que juga amb el veí de dalt el Jordi (Salva) per retrobar-se de nou amb el desig i la juguesca de l’amor i el sexe, que fa massa temps es va esfumar de la seva relació. La Nora (Laura) i el Jordi (Salva) posen el toc d’ironia necessària perquè una discussió de parella sigui un diàleg esquitxat de riures per part dels espectadors.

Cesc Gay ens proposa una nova història de relacions de parelles des de tots els prismes possibles, com ja ha fet altres vegades amb En la ciudad 2003), V.O.S. (2009) i Una pistola en cada mano (2012). Moltes històries de parelles sobre l’amor i el desamor hem anat veient al llarg del temps gràcies a directors com Woody Allen amb Poderosa Afrodita o Hanna y sus hermanas, Roman Polanski amb Un Déu salvatge o Lunas de hiel, Derek Cianfrance amb Blue Valentine, … Encara que vull destacar que C.Gay ens mostra tot aquest ventall d’històries quotidianes des d’un punt de vista natural i realista, la qual cosa fa que qualsevol dels espectadors s’hi pugui veure reflectit, i per tant comprés.

Reflexió sobre el 4F de Jesús Rodríguez

La nit del 4 de febrer del 2006 va haver-hi una càrrega policial contra un antic teatre ocupat on s’estava celebrant una festa. La cronologia dels fets comencen amb una actuació policial contra els assistents a la festa, l’agressió no esclarida contra un policia que va quedar en coma per l’impacte d’una terrissa, i la detenció indiscriminada dels allà presents juntament amb altres dos vianants aliens a l’edifici. A banda d’això es desemmascara el “modus operandi” d’un grup d’agents del cos policial basat en les agressions i les tortures, que tenen com a únic objectiu una acurada neteja de la ciutat de Barcelona, com a arrel imprescindible del creixement immobiliari. L’article publicat per Jesús Rodríguez, juntament amb el documental –“Ciutat morta”-, reobre un tema de gran transcendència en la societat, en què sorgeixen molts interrogants sobre el sistema judicial, les competències dels cossos de seguretat, la gestió política i, allò que ens humanitza, la llibertat d’expressió.          La llibertat d’expressió és un dret fonamental o un dret humà, esmentat a la Declaració de Drets Universals dels Drets Humans i a les constitucions dels sistemes democràtics. D’aquí, en deriva la llibertat de premsa. La tasca primària del col·lectiu periodístic es basa en la recopilació i l’anàlisi de la informació amb el fi de difondre-la. La idea central és per què no va arribar aquest succés a tothom i arreu en temps real? Té límits i fronteres l’expressió lliure? Quan van ocórrer aquests fets gairebé cap mitjà de comunicació va publicar ni seguir la notícia de primera mà. Pocs van ésser els professionals del món periodístic que es van atrevir a parlar-ne, com escassos els mitjans que fessin ús del seu espai per informar sobre l’esdeveniment.

Deixant de banda el sistema democràtic, la informació és allò que enriqueix a les persones intel·lectualment i li ofereix eines per forjar-se una opinió. Ara bé, si les vies encarregades de divulgar-ho no assoleixen aquesta tasca, com poden els ciutadans opinar, manifestar-se, prendre partit? El següent punt a considerar, no per això menys important, és la selecció premeditada de la temàtica a difondre, sense ni tan sols tenir en compte la veracitat de la notícia. Si es filtra la informació i les empreses d’aquesta competència també ho fan amb els continguts, en funció de la ideologia dominant tristament per les forces econòmicament dominants, ens portarà cap a una tendència força allunyada de les postures més liberals.          En pocs mots, resulta esfereïdor avui en dia plantejar-se que encara no hem assolit una total transparència informativa ni en la seva forma ni en el seu contingut. No obstant això continuem apropant-nos a la desitjada llibertat d’expressió oral, escrita i/o gràfica i, promoure el respecte a totes les opcions possibles.

Himne alguerès – Ramon Clavellet

 Himne Alguerès

De la banda de Ponent

, hi ha una terra llunya llunya;

és la nostra Catalunya,

bella, forta i renaixent.

En allà, nostros germans,

redimits de la gran prova.

van cantant la cançó nova

que atravessa monts i plans.

És un crit atronador

per la catalana terra,

que mil ànimes enserra

en un llaç de germanor.

Aquest crit és arribat

finses a la nostra platja.

Catalans d’Alguer, coratge!

no olvidem nostro passat.

En lo sou gloriós camí

Catalunya sempre avança;

i, per tot hont passa, llança

la llavor que ha de florir.

O germans, no disperem!

Catalunya està fent via.

Prest arribarà lo dia

en que tots renaixerem!

Ramon Clavellet

(pseudònim d’Antonio Ciuffo)

PETITS DETALLS QUE FAN GRAN QUALSEVOL RACÓ QUOTIDIÀ

Hola!

En el meu espai de blog vull compartir amb vosaltres idees compostes per petits objectes, que ajudaran a personalitzar qualsevol racó, i sentir-vos còmodes en els diferents llocs on succeeix la jornada.

Qualsevol lloc és vàlid per dur a terme: al cotxe, als diferents racons de casa nostra, als estris d’ús diari com són les claus de casa, la carmanyola… Amb objectes que podem trobar a prop nostre com per exemple una postal que hem rebut, l’embolcall d’un regal, el residu quan s’acaba un rotllo de paper…

Un detall és “una part, un fet o una circumstància que contribueix a formar o completar una cosa però no és indispensable”. Tot i que la definició parla d’un complement innecessari, desitjaria que a través del blog poguéssim compartir totes aquelles idees perquè el que és innecessari passi a ser la impremta personal de cadascú de nosaltres.

Hi esteu tots convidats a participar i compartir aquest blog amb enamorats dels petits detalls. “Al pot petit és on es troba la bona confitura” 😉 Així doncs, comencem una petita passejada?

El color és un element molt simple que ens defineix i ajuda a personalitzar allò que ens envolta.

Els colors càlids es relacionen amb la sensació subjectiva de calor i els colors freds són aquells que van invertits des del blau fins a l’inici dels colors càlids. Deixant de banda la definició, us aconsello barrejar els colors de forma estrident o treballar amb el mateix color però en diferents tons. Habitualment, en trobar la combinació que més us agradi es dibuixarà un somriure a la cara!

Què podem fer amb les postals que tanta il•lusió ens fa rebre’n? Un collage per decorar aquella paret que estem farts de veure-la blanca i avorrida!

Crear el proper arbre de Nadal! (Molt aconsellable per a espais petits

O crear un quadre per personalitzar algun dels nostres racons!

Tan simple com treure dels calaixos i les capses totes aquelles postals que hem rebut, una base de cartolina i cola transparent amb textura gel barrejat amb la nostra creativitat pot crear coses com aquestes o encara més maques!!

Estic desitjant que les compartim aviat!!!!

La setmana vinent us proposo continuar amb el reciclatge dels envasos d’aliments!!