ELS CINC MOMENTS MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

ELS CINC MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

 

Hola a tothom,

Per començar vull dir que, encara que jo ja coneixia el mètode didàctic del Jaume des de fa quatre anys, que jo vaig iniciar l’aventura d’aprendre català, tot el curs ha estat ple de moments memorables. Per això, m’és molt difícil triar-ne només cinc i he hagut de repassar el bloc #c2cast16 per poder fer-ho.

 

En primer lloc, al principi del curs , va ser la manera com repassem els noms dels nostres companys “fent l’animal” i així, divertint-nos vam anar coneixent-nos tots. El segon moment va ser com vam elaborar el logotip del curs . D’un full de paper vam fer un tall de dos cms de llarg i d’aquest tall dos més i doblegar-los i així fins que no es pogués més. El resultat va ser un arbre que es va convertir en la foto del whatsapp del grup. Un espai desitjat en cada classe és el del joc, amb què el Jaume sempre ens sorprèn ,perquè ens relaxa i ens fa riure molt. Per a mi el joc “pedra, paper i tisora” es va convertir en el tercer moment memorable perquè, encara que sembli mentida , mai no hi havia jugat. Per continuar, he de dir que les classes són molt actives i que hem hagut d’utilitzar les noves tecnologies tant per a l’aprenentatge com per a l’exposició dels treballs que hem fet al llarg del curs: el resum del Llibre de les bèsties, l’article d’opinió on cadascú va defensar l’àmbit que va triar i l’article relacionat amb la conferència que vam escoltar de Laura Borràs. Per poder fer-ho, el Jaume ens va explicar les instruccions de com havíem de publicar-los al bloc “Els veïns del C2” a Word Press i aquest moment es va convertir en el quart. Pel que fa al cinquè moment, ha estat quan hem fet el dictat per parelles en què un company de la parella llegia i dictava l’altre que ho escrivia. Després vam canviar qui llegia i dictava el text i qui ho escrivia. S’han produït situacions molt gracioses, cosa que m’ha agradat molt.

 

Per concloure, he de remarcar que el curs ha estat interessantíssim, tant en el que hem après com la manera de fer-ho . Però el mès important per a mi ha estat , sense dubte, conèixer els meus companys i el Jaume, tot i que ja el coneixia, no ha deixat de sorprendre. Així doncs , el curs s’ha convertit en una experiència meravellosa.

 

Fins aviat,

Transi

 

 

 

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de la Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida. Començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques dins  les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí es difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volen deixar d’escriure perquè és la nostra vocació. És un art.És costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: Aturem la pirateria digital.

La sanitat sense retallades

Un dels drets fonamentals de l’ésser humà és el d’una sanitat de qualitat per a tothom. El Servei Sanitari de Salut és el responsable de la prevenció , diagnòstc i tractament de les malalties i ,així doncs , les persones puguin gaudir de la millor salut possible per viure amb dignitat i qualitat de vida.

Perquè la sanitat de qualitat sigui possible són necessaris uns pressupostos mínims per garantir-la. Actualment els objectius urgents i necessaris , entre d’altres , són la reducció de les llistes d’espera ( tant en hospitals com a primària ), la represa de les inversions i la recuperació de les retribucions i contractació del personal. Pel que fa al personal sanitari, a més a més que sigui qualificat, és imprescindible que hi hagi la quantitat necessària perquè els malats siguin atesos en condicions adequades. Si no hi ha el nombre suficient de professionals , ara metges , els malats es han de repartir , cosa que el mateix metge ha d’atendre més pacients. Tot això comporta una disminució del temps en consulta per a cada malalt, a més a més d’una sobrecàrrega de feina per al professional sanitari. Tot plegat fa que la qualitat assistencial disminueixi , podent cometre errors en qualsevol nivell , tant de diagnòstic com de tractament, cosa que en sanitat ha de ser inadmissible ja que es pot causar danys i perjudicis i fins i tot la mort dels pacients. Llavors , no es pot permetre , en una societat com la nostra , que ocurrin errors d’aquest tipus. Per això ,ha d’haver el nombre suficients de professionals sanitaris ( auxiliars d’infermeria, infermers , metges de familia i de la resta d’especialits mèdiques ) perquè la tasca assistencial sigui de qualitat i es minimitzin qualsevol tipus d’error.

Per concluore, és molt important que els nostres polítics siguin conscients de la realitat sanitària actual, perquè encara tenim pressupostos però són insuficients , ja que , malgrat l’increment previst en la partida del Departament de Salut, el cert és que ens situen al mateix nivel de despesa que teniem fa deu anys i ens allunyen dels objectius urgents i necessaris.
Gavà , 26 de febrero de 2017