EL PRIMER DIA

El 13 d’octubre de 2015 començava el curs per obtenir el nivell C2 de català. Aquest primer dia tot eren preguntes: què farem?, qui anirà?, m’agradara?… La veritat és que pensava que seria un curs feixuc, ple de pronoms febles, complements directes i català antic.

Només arribar a classe vaig tenir la primera sorpresa, en Jaume ens va proposar un joc per presentar-nos ben divertit, havíem de dir els nostres noms acompanyant cada síl.laba amb un gest. A part de passar una bona estona i trencar el gel, vaig aprendre gairebé tots els noms de la resta de companys i companyes. Per continuar un altre joc, que va servir per conèixe’ns una mica més. I per acabar el mestre ens va fer un regal: una espelma amb un número a sota i un “pergamí” on hi havia escrita una de les cròniques de Ramon Muntaner.

Quan vaig sortir de classe ja sabia que aquest curs seria diferent a tots els que havia fet fins ara i que a més de català aprendria moltes coses més. Ara ja estem acabant i puc dir que animo a tothom a apuntar-se, ja que ho hem passat molt bé i hem descobert una nova manera d’aprendre a través del joc i el treball en equip.

LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ

 

La crisi ha portat al govern a fer retallades en diferents àmbits, un dels més afectats ha estat el de l’educació. Però s’han valorat realment les conseqüències d’aquestes retallades? L’educació és la base de la nostra societat, i retallar en ella, és fer-ho en el nostre futur. Tota la comunitat educativa es veu afectada, els alumnes, els mestres i els pares i mares. Per tant, tots junts hauríem de lluitar per aconseguir restablir el dany s’està fent.

En primer lloc, la sobreràtio a les aules fa que els nens i nenes no puguin rebre tota l’atenció que requereixen per part del mestre. En una aula no pot haver-hi més de 25 alumnes, ja que és molt difícil atendre la diversitat, és a dir, tenir en compte les característiques i necessitats de cadascun d’ells.

D’altra banda, és necessari cobrir les substitucions de mestres des del primer dia. Una classe no pot estar sense tutor o tutora quinze dies, amb un mestre diferent cada hora o cada mitja. A més, aquest fet fa moure els horaris de gairebé tot el centre, ja que s’han de desprogramar diferents activitats (racons, anglès, tallers, psicomotricitat…) per poder anar a fer la substitució a l’aula que ho requereixi.

Seguint en aquesta línia, s’ha de demanar el cobriment de les baixes del personal del PAS. És incomprensible que no es substitueixi, per exemple, una educadora que pot estar en la USEE d’una escola per molt llarga que sigui la durada de la seva baixa. Com es pretén que s’atenguin els alumnes? Són nens i nenes amb unes característiques molt determinades, i requereixen una atenció i uns recursos molt específics.

Aquests són només alguns exemples del que estem patint, que afecta a la base d’una educació pública de qualitat. Per això, demano que el Departament es plantegi si realment val la pena ser un país que no inverteix prou en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes i que es plantegi les retallades que afectin als fonaments de la nostra societat.