L’inesperat viatge de Papeete fins a Castelldefels

     Just abans de presentar-nos, el viatge va començar de forma totalment inesperada. El professor va iniciar el trajecte vestit de militar i fent-nos formar en fila. No us podeu imaginar el xoc que va suposar per mi i per la majoria dels alumnes aquesta manera tan peculiar d’iniciar el curs. De fet, a dia d’avui, ja puc dir que tot el curs ha estat un viatge ple de sorpreses inesperades. Cada setmana no sabies ben bé amb què ens trobaríem. Al principi, entraves a classe resant perquè el professor no ens fes parlar o bé perquè no ens toqués redactar l’acta del dia i ara ens barallem per escriure-les.

     Les primeres setmanes van servir per que ens coneguéssim tota la classe, a base de jocs i estratègies que costava de fer-les. Ens vam dividir en subgrups de menys persones, el nostre grup el vam nomenar Ohana Ocean. Som un grup força heterogeni i amb un fort sentit de rebel·lia, cridem molt i ens agrada fer-nos veure, tot i així també treballem molt. Ens va costar arrencar el viatge des de Papeete a Castelldefels, però entre tots hem anat sumant quilòmetres a base de complir les activitats marcades pel nostre capità Jaume.

     Per arribar a cadascuna de les escales, molts dels grups es van haver d’afrontar a les temibles xarxes socials, com ara: Instagram, Twitter, blogs, etc. Després d’experimentar amb totes aquetes, es va optar per Twitter com la més “fàcil”. Els Ohana Ocean hem estat força complidors i hem intentat superar tots els problemes que anaven sortint, totes els hastags, links, blogs, paraules clau, imatges amb dret d’autor, arguments i contrarguments, etc. Gràcies a això, hem acumulat els quilòmetres suficients per poder fer moltes voltes al globus terraqui i escollir les escales que més ens agradaven. Ens agrada força la calor, la platja i el sol, per aquest motiu les escales escollides són illes paradisíaques, inici des de Papeete a Auckland (Nova Zelanda), d’allà a Port Louis (Illes Maurici), després a la nostra proposta de seu a San Juan (Puerto Rico) i finalment hem arribat a Castelldefels.

     Arribats a aquest punt només falta poder acomiadar-nos tots amb l’examen final i posar punt i final a aquest viatge. Com tots els viatges, el final té un punt amarg i dolç a la vegada. Trobaré a faltar reunir-nos cada dimarts i dijous a primera hora a la cafeteria i després amb el grup. Aquest viatge inesperat és el millor que podia emprendre.

El maridatge d’Hamné, D’Así i d’Allà, n.131, novembre 1928, pàg. 390-391

     A l’illa de Moorea, una illa de la Polinèsia francesa, s’hi està organitzant un casament entre la filla adoptiva de l’administrador francès, Hamné, i el fill adoptiu del missioner francès Pare Fèlix, Teróo. Aquest maridatge es durà a terme a l’illa de Haapiti. La núvia i convidades més properes són les encarregades de preparar l’àpat. Tot i semblar un dia festiu i alegre, la núvia resta trista i a estones plorant. Per posar més dramatisme a la situació la climatologia del dia propicia pluges, vent i mala mar. Podria semblar que el casament no es duria a terme, però, tot i la dificultat en arribar al lloc del casori, l’estat d’ànim de la núvia i els seus cabells rebels de pentinar, s’acaba celebrant. I, finalment, després d’un dia altament estressant, la parella acaba trobant el seu moment d’intimitat passejant vora el mar.

   

L’impacte visual al litoral de Castelldefels

La cultura de mar i platja ha adquirit molta importància al llarg de la història catalana. En un inici, es considerava un luxe poder disposar de temps per gaudir d’unes hores a la platja i ara és el dia a dia de moltes persones.

A tots els fanàtics del mar, la platja i tot el que s’hi relaciona, queden meravellats quan veuen imatges de les platges paradisíaques de la Polinèsia, Tailàndia, entre d’altres. Molts d’aquets llocs són zones verges, verdes i sense que s’observi l’acció de l’home. La seva simple imatge ja és un reclam turístic.

Si traslladem aquest escenari a la platja de Castelldefels, és tot el contrari. Arreu del litoral trobem milers de reclams publicitaris pel mig de la sorra i pel passeig. S’haurien de retirar tots aquells dispositius que alteren el paisatge natural del litoral de Castelldefels.

Els principals motius que em porten a pensar així són sobretot les deixalles que trobem derivades d’aquesta publicitat humana gratuïta: cartells anunciadors al mig de la sorra, els tríptics que surten volant i que arriben fins arran de mar, etc.

En l’àmbit jurídic també s’ha de tenir en compte que existeix una normativa municipal que prohibeix col·locar qualsevol dispositiu publicitari, anunciador o recreatiu a menys de 40 metres a nivell de mar.

Tots ens hem trobat, a ple mes d’agost, la platja plena de: famílies, persones fent esport, gent gran que passeja, venedors ambulants, nens jugant, etc. i a més a més has d’anar esquivant cartells al passeig i brutícia a la sorra. Molt lluny d’aquelles platges que molts de nosaltres somniem anar en algun moment de la vida i que no tenen res més que la seva bellesa natural sense l’acció de la mà de l’home. Reflexionem una mica sobre aquest tema, no?