Els cinc dels veïns

És molt difícil per a mi triar els cinc millors moments del curs ja que n’hi ha tants, de moments compartits! Quan em vaig apuntar realment l’únic que esperava era aprovar un examen i fer un curs passable. He d’agrair a la Transi que m’animés a apuntar-me perquè se’m feia un munt pensar a fer classes de català durant un any sencer. Els veïns eren un tema totalment secundari, és clar. Realment, no pensava en ells com a grup. Tampoc sabia llavors que una de les bases d’aquest curs seria el treball en equip. No ho veia gaire clar això de treballar tant en equip. A mi sempre m’ha agradat  anar al meu aire. Pel tipus de feina que faig mai he hagut de dependre massa dels altres. El meu és un treball solitari i normalment jo prenc les decisions i es fa gairebé sempre el que vull. Però, des del primer dia el Jaume va marcar la pauta. S’havia de compartir i repartir el treball i no podies triar els companys, cada vegada eren diferents. M’ha agradat molt treballar en equip.

 

Dels veïns recordo especialment el joc al pati amb el Víctor i la Manuela jugant a actors per fer el nostre curt A nivell deUn altre dels moments que recordo és quan vam haver de tallar un arbre amb un foli i enganxar-lo en un mural. D’aquest mural va sortir la nostra foto de perfil de WhatsApp. Li tinc estima a aquesta foto perquè és nostra de debò.

 

Una vessant important del nivell C 2 de català és la literatura catalana, això ja ho sabia. Som a l’any Llull, per tant, no va ser estrany que haguéssim de treballar algun text de Ramon Llull. Però el dia que el Jaume va dir que el llibre triat era el Llibre de les bèsties vaig pensar “uff…” Bé, de fet només em va tocar un capítol, però he de reconèixer que em va picar la curiositat i me’l vaig descarregar i vaig llegir tot el llibre.  A més a més, vam triar un rei i vam triar tres àmbits, que van ser: el Congrés del Diputats, el Futbol Club Barcelona i el Parlament. D’aquests àmbits van sortir els nostres animals: guineu, lleó, senglar…I finalment el nostre joc de cartes particular Bestiari s.XXI.
Ja que parlem de cartes els veïns també teníem un altre joc de cartes. Cada dia, després de començar la classe, el Jaume ens repartia les cartes d’una baralla cap per avall i a qui li tocava el comodí havia de fer l’acta de la classe. També havíem de trobar les perles. Ah, les perles! Les perles eren les errades de l’acta del dia anterior. Les havíem de trobar i després les posàvem en comú. Una delícia, les perles. Ah, i tenim un  Banc de perles.

Ja us he explicat que a mi m’agrada molt anar per lliure i encara que he de reconèixer que no podria viure sense el mòbil, no tinc Facebook, Instagram, ni Twitter…Bé, ara Twitter sí, ja que he hagut de fer treball, també en equip, fent piulades per votar pel meu rei, proposar els meus consellers, comentar piulades dels altres veïns… I WordPress, vosaltres sabeu què és WordPress? Jo ara sí, hi he publicat dos articles d’opinió. Això em va agradar molt també, el fet d’incorporar les noves tecnologies. També he descobert Laura Borràs gràcies al seu vídeo Quan les paraules cobren vida. Si teniu un moment per mirar-lo veureu com les noves tecnologies poden sumar, i molt, a la llengua.

Només puc afegir que ha estat un viatge apassionat i divertit .No sé ben bé si he après molt o poc, perquè encara no hem fet l’examen, però el que sí sé és que el que he après no ho oblidaré mai.

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

IMG_20170408_150249

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres, com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida, començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques de les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

 

IMG_20170408_150326

 

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí és difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volem deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, és un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: aturem la pirateria digital.

quan les paraules cobren vida

Defensem la nostra sanitat

La salut és imprescindible en qualsevol societat, només un bon sistema sanitari la pot garantir. Durant molts anys les inversions en salut han fet del sistema sanitari català un model d’alt nivell, tant en prevenció com en tractaments innovadors i en recerca. Quan va començar la crisi econòmica van començar les retallades en salut. Les retallades en salut són un greu error que pot tenir greus conseqüències.

Estalviar en salut pot afectar generacions senceres.Això és el que va passar a Espanya durant la dècada dels anys 50 i 60. La vacuna de la poliomielitis ja es coneixia l’any 1955. El sistema sanitari de l’època no va invertir en la vacuna. Com a conseqüència, molts infants espanyols van patir aquesta malaltia. La poliomielitis afecta el sistema nerviós i la medul·la espinal. Pot provocar, per tant, atròfia muscular, paràlisi, i pot ser mortal. La vacunació sistemàtica i gratuïta no va arribar a Espanya fins l’any 1964.

La recerca en salut és necessària per eradicar malalties. Hi ha infinitat d’exemples, entre els quals trobem el fet que una malaltia com la SIDA ,que als anys 70 era mortal, avui es pot considerar una malaltia crònica i es continua investigant per trobar-hi una vacuna. Molts lectors pensen que si invertim en educació no es retallarà en recerca. Tanmateix, els diners per  la formació dels professionals sanitaris que es dediquen a fer recerca surten de les partides d’inversions en sanitat, no de les d’educació. Els centres de recerca dels hospitals catalans, com l’IDIBELL (Institut d’investigació de l’Hospital de Bellvitge), l’IDIAP (Institut d’Investigació en Atenció Primària), i molts d’altres, es financen amb els diners de la sanitat pública.

Per tant,hem de recordar que qualsevol societat necessita garantir la salut dels seus ciutadans i això només es pot fer invertint en sanitat.

 

Valoració de la parella lectora:

Ens ha agradat força. Està ben argumenta i la conclusió és correcta.