La Justicia és justa

No es pot negar que a primera vista per a qualsevol persona aliena al cas 4f es puguin trobar irregularitats, falsos testimonis i inclús proves alterades. Aquesta és la visió que pot tenir una persona que hagi llegit l’article del periodista Jesús Rodriguez, o un espectador que hagi vist el documental Ciutat morta. Tots dos documents ens ofereixen una vessant no gaire objectiva del que van ser els fets d’aquell 4 de febrer de 2006. Uns esdeveniments que es van iniciar en un edifici ocupat al carrer Pere mes Baix de Barcelona, en el qual es va celebrar una festa antisistema, i on per seguretat ciutadana de la zona va anar la guardiaurbana. Com a conseqüencia de la molta afluencia de gent es va restringir l’entrada a l’edifici pels mateixos promotors de la festa, però les persones que no van poder entrar-hi van pensar que havia sigut la policia la que els hi havia impedit. Resultat, es van provocar uns aldarulls que van acabar amb un policia greument ferit i cinc detinguts que van passar a disposició judicial. Uns van ser condemnats a tres i cinc anys de presó per un delicte d’intent d’homicidi en primer grau, i els altres per un delicte d’atemptats contra l’autoritat.

Però el sistema judicial en aquest país està per sobre dels sentiments i les emocions de les persones. Si l’espectador o el lector pot pensar que tot van ser un cúmul d’errades policials i jurídiques, la realitat no és aquesta. El sistema judicial està ben fonamentat i sempre es treballa en base a les proves de les quals es disposa. Cert és que a porteriori els agents Samyang i Bayona, testimonis fonamentals del procediment, s’han vist implicats en delictes de corrupció, maltractaments i falsos testimonis que fa que es pugui pensar que les seves declaracions no siguin veritables, però fins al dia d’avui no s’ha demostrat que en aquest cas els seus testimonis siguin falsos i les declaracions exposen amb tota sèrie de detalls com es van esdevenir els fets. Com reconeixen perfectament l’imputat Rodrigo Lanza, com l’autor del llançament de la pedra que va lesionat de per vida deixant tetraplègic l’agent 22424, i els imputats Alex Cisternes i Juan Pintos, com autors del llançament d’altres objectes i provocadors dels aldarulls. Així mateix reconeixen els detinguts a l’Hospital del Mar Alfredo Pestana y Patricia de las Heras, com autors dels llançament d’una tanca de protecció contra la Guardia Urbana, així com molts més objectes, amenaces, crits i insults, i no pas com els mateixos imputats manifestes que estaven a l’hospital per unes lesions sofertes per haver caigut de la bicicleta, la qual no va aparèixer mai, i d’un informe del metge forense que manifesta que les lesions que presentaven no podien haver-se produït per una caiguda.

I no es que no es pugui creure la versió donada pels imputats, que sempre neguen al versió dels fets. La qüestió és que el testimoni d’un agent d’un cos policial de l’Estat te molta més credibilitat que qualsevol altre testimoni. D’una altra banda també és de vital importància l’informe del metge forense de data 03 d’abril de 2006, on s’especifica clarament que la lesió que va sofrir l’agent 22424, va se conseqüencia de l’impacte d’una pedra d’uns 8 o 10 centímetres llençada de manera frontal desde no gaire distància. Els fets són els que són i fins el dia d’avui els testimonis i les proves de les quals es disposen han fet que tant el cos judicial com el ministeri fiscal prenguin les decisions que han pres i hagin dictat les sentències que han dictat, sempre basant-nos en la llei d’enjudiciament criminal que en regeix.

Cos de juristes del cas 4f

ELS VEINS DE DALT

Els veïns de dalt, és la primera obra de teatre escrita i dirigida per en Cesc Gay , i interpretada pels actors Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico. Es representarà al Teatre Romea de Barcelona del 19 de març fins al 17 de maig del 2015.

La història comença quan una nit l’Anna (Àgata Roca) i en Juli (Pere Arquillué) conviden a sopar els seus veïns, la Laura (Nora Navas) i en Salva (Jordi Rico) per ensenyar-los el pis i per agrair-los l’ajuda que els hi van donar quan es van instal·lar a viure a l’edifici. La parella d’en Juli i l’Anna, és una parella on la monotonia i els anys han calat a la seva relació fent que perdin l’interès l’un per l’altre. Per contra, la parella convidada, és una parella amb una excessiva sinceritat amb la conversa, i amb una vida sexual molt activa i amb unes unes tendències sexuals que quan les proposen als seus veïns esclaten desencadenant uns esdeveniments que faran que la parella d’en Juli i l’Anna es replantegin la seva pròpia relació, una relació plena de retrets on l’enfrontament amb els veïns i entre ells dos, els portarà al límit i els hi farà prendre decisions definitives.

Els veïns de dalt és una comèdia que reflexiona sobre la vida en parella i la sexualitat a través de dues parelles totalment diferents. Un text fresc i molt divertit en el qual en Cesc Gay amb ironia i humor toca temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’aparença, i com amagat darrera dels riures dels espectadors amb els gags de la més absoluta comèdia, s’amaga la tragèdia dels problemes del desamor, la monotonia i la falta de interes en una parella que s’ha deixat arrossegar per un dia a dia sense emocions. Personalment penso que és una obra molt interessant a l’hora que divertida, on segur que més d’un, en un moment donat de les nostres vides ens hem vist reflectits, i on com a conseqüència ens ha fet reflexionar dels límits infranquejables d’una relació.

LA GAMIFICACIÓ FUNCIONA

Soc una alumna del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels i en aquest reportatge us vull explicar la meva experiència d’aquest curs.

Al mes d’octubre, quan ja quasi be tothom s’havia matriculat per treure’s el C2 vaig despertar i vaig veure la necessitat per tal d’obtenir mèrits a la bossa d’interins de fer el curs que estem a punt de finalitzar.

I haig de dir que des de bon començament aquest curs ha sigut totalment diferent a tot el que he estudiat fins ara. De bon principi el nostre professor, en Jaume, ens va proposar de treballar a través de la gamificació, i dic que ens va proposar perquè en aquest curs tot es fa d’aquesta manera, les coses es parlen, es proposen, es dialoga, es treballa en grup, es comparteix per tal d’ajudar-nos els uns als altres amb l’objectiu d’aprendre i millorar. Tot i que al principi no ho acabava de veure a causa que la meva ensenyança sempre ha sigut molt tradicional, a poc a poc he anat veient com hem millorat, com hem anat assolint els continguts, les explicacions, els exercicis.

Junt amb aquest mètode de treball també hem introduït l’ús de les noves tecnologies, tant per corregir els nostres exercicis fent us dels enllaços que ens indica el professor, com fent servir l’Instagram, el Dropbox o creant un blog. Personalment em suposa un seriós problema ja que soc bastant neòfita en aquestes qüestions tecnològiques.

També haig de destacar que per amenitzar encara més l’aprenentatge de la llengua hem fet dos sortides al teatre, una al teatre de Castelldefels a veure Marilula i l’altrq al teatre Romea per veure Els veïns de dalt, donant pas així a aprendre a fer una ressenya i a aconseguir crear encara més ambient de grup.

Això sí, si haig de destacar alguna de les feines que hem desenvolupat al curs és el debat i posterior article d’opinió que vam haver de redactar a partir de visionar el documental Ciutat morta. Aquest polèmic documental va generar un debat on vam haver de defensar diferents opinions i postures tot fent ús dels recurs de la cortesia lingüística, i per suposat aquest debat va estar dirigit per en Jaume, un professor del qual sempre podré dir que he tingut la sort i l’honor de tenir-lo com a tal, una persona que ofereix a cada sessió tot el millor que et pot ensenyar i transmetre i que en poc temps ha aconseguit formar un grup que espero i desitjo puguem continuar sent-ho, un cop hagi finalitzat el curs… que fort !

POEMA D’AMISTAT

No puc donar-te solucions
per a tots els problemes de la vida
ni tinc respostes
per als tots els teus dubtes
però puc escoltar-te
i buscar la solució al teu costat.
No puc evitar que ensopeguis
només puc donar-te la mà
per que t’ajudi a aixecar-te i no tornis a caure.
No puc evitar que pateixis
quan alguna pena et trenqui el cor
però puc plorar amb tu
i recollir els trossos
i muntar-lo de nou.
No puc marcar-te límits
als quals has d’actuar
però si t’ofereixo l’espai necessari per crèixer.
No puc estar al teu costat
doncs la distància no m’ho permet
però puc escriure’t cartes
i amb elles fer-te sentir acompanyat per mi.
No puc dir-te qui ets
ni qui hauries de ser
nomès puc veure’t tal i com ets
i ser algú que t’estima molt.

Autor: Sensecor

 

Per als enamorats de la Toscana

Benvinguts els enamorats de la Toscana!

En aquest blog, trobareu diferents alternatives per gaudir de la Toscana més meravellosa. Desitjo que aquestes rutes que ofereixo us siguin profitoses.

Ruta cultural: Florència – Siena – San Gimigiano.

Són moltes les coses per visitar a Florència, i a qualsevol guia que consultis trobaràs quins llocs has d’anar a visitar de manera obligatoria: el Duomo, la Galleria de li Oficci, la Galeria de l’Academia, elsJardins de Bóboli, el Ponte Vechio, etc., però el que no has de deixar de fer és passejar pels carrerons del casc antic amb meravellosos palauets, gaudir de les nits a la plaça de la Signoria, on sempre trobaràs algun músic fent concerts de guitarra o fagot, i degustar un gelat o un aperol en una terraseta a la vora del riu Arno.    

Siena, meravellosa ciutat medieval d’una gran riquesa històrica. Només entrar a la ciutat, caminant és clar, ja que és tota per a vianants, vés directe a la Catedral, obra arquitectònica del gòtic italià , amb uns mosaics interiors espectaculars. A partir d’aquí camina pels carrerons de la ciutat fins arribar a la Piazza del Campo, és la plaça més bonica de tota Itàlia, famosa per les carreres de cavalls que s’hi celebren. Doncs quan arribis a aquesta plaça, veuràs que tothom està còmodament assegut al terra, ja que és inclinat, gaudint del Palazzo Vechio que presideix la plaça. Apunta-t’hi.

San Gimigiano, impresionant poble medieval famós per les característiques torrasses senyorials.

Ruta paisatges idíl.lics: Vall d’Orcia, Bagno Vignoni, Sant Quirico d’Orcia, Pienza.

És una ruta recomanada per fer en cotxe.

Endinsat a la Vall d’Orcia, és la zona de la Toscana amb els paisatges típics que trobem a les postals, i depenent de l’época de l’any que hi vagis, trobaràs uns paisatges verds plens de roselles a la primavera, o daurats i plens de gira-sols a l’estiu. Si és aquesta última l’època de l’any que has triat per anar-hi, no deixis de gaudir de les zones d’aigües termals a l’aire lliure que hi ha a Bagno Vignoni i a les Termes de Saturnia. Et recomano que hi vagis de dilluns a divendres, ja que són públiques i els caps de setmana estan plenes de gent.

No deixis de visitar els pobles de San Quirico d’Orcia i Pienza.

Ruta de vins: Montalcino i Montepulciano.

Per finalitzar la teva estada a la Toscana, dedica’t dos o tres dies per degustar un dels vins de més fama internacional que trobaràs a Itàlia, el Brunelo de Montalcino. Montalcino és un poble medieval, on hi ha cellers on podràs degustar aquests vins i la seva gastronomia. Et recomano un sopar-degustació a l’enoteca Bacchus. Així mateix et recomano que vagis a Montepulciano, a l’igual que la resta de pobles que he anomenat és preciós. Quan hi vagis et recomano que dinis a La Osteria del Borgo i demana per Francesco,el qual a més de parlar perfectament castellà et recomanarà el millor de la seva cuina, i de pas demana-li taula a la terrassa exterior, gaudiràs d’un meravellós paisatge.

Altres enllaçoc d’interés:

Diarios de Itàlia- Los viajeros

Rutes per la Toscana

Bé, amb aquesta informació que us he donat ,desitjo haver-vos proporcionat idees, recorreguts i recomanacions per la vostra estada a la Toscana… Bones vacances!