Un curs diferent

 

Recordo aquest estiu passat quan la meva companya de feina Houses, em deia si m’apuntava amb ella a fer el C2 . Jo li vaig dir que no ho tenia clar encara que hagués fet el nivell C1 del qual guardava molt bon record. Com sóc una persona que tota la meva vida he parlat en castellà, pensava que si amb el C1 vaig suar amb el C2 suaria el doble. Llavors la Houses em va explicar que la seva mare va fer el C2 i li va agradar molt per la metodologia del curs. Al final, com  m’agraden els reptes i la recomanació de la mare de la Houses em va fer patxoca ,vaig decidir apuntar-me .
Durant el curs hi ha hagut molts moments especials i és molt difícil quedar-me amb cinc. El que tinc més clar és el primer moment i aquest ets tu, JAUME SANS!!.
En Jaume és un professor diferent a la resta dels professors que m’he trobat en la meva vida acadèmica. A part de ser molt bona persona, com a professor té el do de saber treure d’un alumne el millor d’ell i consegueix que l’alumne capti tot el que vol ensenyar-li. Les seves classes són tota una experiència diferent de les demés, amb la forma de donar la matèria, el treball en equip, els jocs, les sorpreses…
Jaume aprofito aquestes línies per donar-te les gràcies i per donar-me l’oportunitat de ser alumne teu .
Després de parlar del millor professor del món, vull parlar dels millors companys del món. Quan vaig arribar el primer dia mirava la cara de tots els companys i veia com tots tenien nervis i dubtes de com seria aquest curs. En canvi, el segon dia aquestes cares ja eren diferents i amb els dies ja no hi havia ni nervis ni dubtes. Tot això va ser gràcies al Jaume, perquè amb els seus mètodes d’ensenyament com els jocs i, sobre tot, la feina en equip, ha aconseguit que ens hàgim conegut millor. Donava igual l’edat, el sexe, si un era més guapo o no, més alt o més baix…, entre tots hem format un gran equip i tots hem après de tots . Sempre us recordaré COMPANYS!!.
El tercer moment seria els jocs perquè gràcies al Jaume tots hem tornat a l’infància un altre cop . Hem jugat a jocs tradicionals, com el joc de la cadira, pedra,paper i tisora, i jocs nous que mai havia tingut l’oportunitat de conèixer.
El moment del Joker ha estat molt divertit. Cada dia el Jaume repartia una baralla de cartes i si et tocava el bon amic, Joker, tenies la sort de fer l’acta, que servia per què els companys, que no podien vindre a classe, sabessin el que havien fet aquell día a l’aula. Jo vaig tindre la sort de que em toqués dos vegades aquest personatge durant tot el curs.
L’últim moment que no podia faltar són les perles. Cada matí a primera hora de la classe en Jaume repartia les perles que eren les petites errades de l’acta que havia fet el company a qui li havia tocat el Joquer. Les perles servien per aprendre la matèria d’una forma divertida.
Finalment, ara que ja estic acabant, penso que aquest curs ha passat molt ràpid . Us asseguro que trobaré a faltar els dimarts i els dijous, de tres quarts de dotze fins a tres quarts de dues, quan compartia l’ aprenentatge del català amb tots vosaltres.
Us desitjo el millor a tots!!

Que no és perdí l’escriptura tradicional

Després de veure la ponència, “Quan les paraules cobren vida” de l’actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borrás, se m’ha obert un debat amb mi mateix sobre si la tecnologia aplicada a les lletres és positiva o negativa pels nostre fills .
Encara que l’exposició de la Laura Borrás és perfecta ja que està molt ben explicada i, a més, hi ha un suport d’àudio i vídeo excepcional, haig de reconèixer que m’he quedat molt preocupat perquè no m’agrada personalment que les tecnologies estiguin borrant els mètodes tradicionals.
A països, com Finlàndia, han decidit eliminar del seu programa educatiu obligatori la cal·ligrafia tradicional -la coneguda com a lletra lligada- a partir d’aquest curs 2016-2017. Així doncs, substituiran la lletra lligada per altres exercicis com aprendre a escriure en ordenador i a mà, però amb lletra de pal (separada). Tot i que Finlàndia és un referent educatiu a nivell europeu i que a Catalunya es copien moltes coses del seu programa, la meva postura, com a pare de noies escolaritzades a Catalunya, és que aixó no passi.
Tot això em fa pensar com podria ser una escola del futur, on tot sigui digital. Per tant, em faig preguntes com les següents: què passaria amb el professor, explicaria ell la matèria o ho faria una màquina, els nens escriurien i dibuixarien amb tinta, o només amb ordenador? Crec que si fos així es perdrien valors, emocions, aptituds o sentits. A més a més, els nens deixarien de ser nens i acabarien sent també màquines.
En el vídeo de la Laura Borras se’ns explica com es pot veure un conte amb un códig QR i un ordenador. Penso que amb això es perd la màgia que té un conte escrit per a un infant i la màgia que sorgeix quan els adults l’hi expliquem amb emoció.
Per finalitzar, vull dir que jo defenso els mètodes de tota la vida, encara que les noves tecnologies es puguin aplicar als nens com a eines de reforç, però no per susbtituir-les.
Que no és perdí l’escriptura tradicional!!

Sense sanitat no podem viure

Personalment sóc un ciutadà que crec que la sanitat és el dret fonamental més important de tots . I el que mai s’ha de retallar. Com va dir Buddha : Sense salut la vida no és vida ; és nomes un estat de llanguiment i sofriment .

Un país sense sanitat o amb una sanitat deficient és un país que no pot avançar . Tenim diversos exemples a diferents continents com ara l’Àfrica i Sud-Amèrica, els quals no tenen prou recursos econòmics ni mitjans . Sofreixen una manca de hospitals, metges , fàrmacs, e.t.c.

A causa de tenir una pèssima sanitat , el índex de mortalitat és mes alt que en altres continents que tenen una sanitat mes digne. Però no només els països subdesarrollats tenen una sanitat precària, actualment tenim països de primer nivell com ara els Estats Units d’Amèrica , on la sanitat el 70 % de la població té contractada una assegurança privada i el 30 % restant, o no la té perquè no pot pagar-la o destina els seus diners a altres necessitats més urgents .

I al nostre país com és la nostra sanitat?
En l’actualitat, des de la meva humil opinió, la nostra sanitat és bona en comparació amb altres països . Però no fa molts anys, sobre tot els anys 2013 i 2014 van sofrir unes retallades en diferents sectors, especialment en sanitat. El nostre país en comptes d’anar a millor va anar a pitjor . Tenim un clar exemple de com anava la sanitat aquests anys de retallades en la actriu Candela Peña , qui en una gala dels premis Goya quant va ser premiada va aprofitar per fer un discurs sobre les retallades, en el qual va dir “he vist morir el meu pare en un hospital públic on no  hi havia mantes per tapar-lo i havíem de portar-li aigua” .
Per finalitzar vull deixar clar que un país que retalli en sanitat es un país que no avançarà.

José Manuel Nosea Prieto