Aquell dijous d’estiu vaig sortir a escape de l’Institut Nord-americà. Encara era de dia, havia omplert el dipòsit de benzina i els amics m’esperaven a 300 kilòmetres.
Tenia pressa en arribar a Benasq i vaig cometre una imprudència. Sortosament no van topar frontalment un altre cotxe i el meu però, en esquivar-lo, vaig volcar.
Recordo la sensació de pànic, al caure contra el sostre al descordar-me el cinturó i sortir correns … il.lès.
L’any 1988 no hi havien telèfons mòbils. Una furgoneta em va portar a un bar i vaig trucar a la Guàrdia Civil. Trigaren una mica. En arribar al lloc del sinistre un cotxe fugia.
S’ho havien emportat tot: tres rodes, el meu uniforme, l’equipatge … tot allò que valorava.
L’endemà, després de deixar el cotxe al taller, recordo l’abraçada amb el meu pare. Havia perdut tot allò material, res més allò material. Però el que és important de debò s’havia salvat.
Daniel
Els veÏns del C2 