UN VIATGE EN COMÚ

Arriba el final d’aquest viatge! Fa qüestió de vuit mesos vam començar, tant els meus companys com jo, un viatge conjunt proposat per en Jaume, el nostre pilot i patró. Viatge que hem realitzat bé per mar, bé per aire, tot i que he de dir que en un primer moment pensàvem que havíem entrat en  La loca academia de Policia.

Ell ens va convidar a fer un viatge virtual ple d’experiències, tant individuals com col·lectives, a través del qual hem pogut assolir el nivell C2 de català. Aquest viatge el vam començar un grup de persones provinents de diferents llocs i professions, atrets per diversos motius personals i professionals, en què el punt de partida va ser Castelldefels. Personalment, durant aquest viatge he pogut descobrir una nova forma de viatjar que mai, en els meus 39 anys, havia conegut ni experimentat, potser perquè ja començo a estar una mica desfasat envers les noves tecnologies i metodologies actuals.

Gràcies a l’escriptora Aurora Bertrana, aquest viatge ens ha transportat a Papeete, capital de Thaití, amb l’objectiu de tornar al nostre punt de partida al llarg d’aquests vuits mesos, durant els quals hem realitzat diferents treballs individuals i en grup, a través d’una eina nova: el Twitter, desconeguda per molts de nosaltres. Així, hem tingut les nostres pròpies etiquetes com per exemple, #Paradís4.0, el qual ha estat el principal lloc de trobada de totes i cadascuna de les diverses escales realitzades pels diferents grups, ja que hem començat junts aquest viatge, però no hem agafat els mateixos camins de tornada.

Durant aquest viatge hem realitzat diferents treballs individuals (postals, actes, articles d’opinió, etc.) combinats amb treballs en grup (jocs, correcció d’actes individuals de forma grupal, poemes, TEDtalks, etc.), en els quals la competitivitat sana entre els grups tenia l’objectiu d’aconseguir el màxim de quilòmetres possibles per tal d’arribar des de Papeete a casa el més aviat possible.

Tot això acompanyat del nostre blog, sempre al dia gràcies al nostre pilot i patró. M’agradaria dir que durant una part d’aquest viatge ens han acompanyat agents meteorològics externs, com la neu, protagonista inesperada durant un temps.

Sincerament, ha sigut un viatge inoblidable on he tingut la sort de conèixer nous companys/es i una nova forma de treballar i aprendre, un cop més, gràcies a en Jaume.

 

Fins al proper viatge!

La fauna marina

Els oceans cobreixen dos terços de la superfície de la Terra. És en aquest hàbitat que hi conviuen una gran varietat d’animals i éssers vius, formant, així, la flora i la fauna marina.

Les espècies d’animals que viuen en el mar ens proporcionen importants serveis ecosistèmics, com la provisió d’aliments, medicaments i mitjans de vida. El peix i els productes pesquers són objecte d’una intensa activitat comercial, la qual ha evolucionat substancialment en les últimes dècades i ha contribuït al creixement de l’activitat econòmica i l’ocupació.

Alhora, la fauna marina també genera beneficis socioeconòmics ja que els mars i els seus ecosistemes potencien el turisme i les activitats recreatives al voltant del món. Actualment, l’activitat turística contribueix de manera molt significativa en les economies de molts països, sobretot d’aquells costaners, de manera que han construït allotjaments i tot tipus de serveis per atreure i acollir turistes d’arreu del món.

Desafortunadament, tots aquests beneficis que ens aporta el món marí i les costes venen acompanyats d’un seguit de conseqüències negatives.

Per una banda, trobem que l’augment en la demanda d’aquest aliment està fent que els recursos siguin sobreexplotats, que augmenti la pesca furtiva i que s’utilitzin mètodes de pesca no selectius. Tot plegat genera efectes negatius i irreversibles en els ecosistemes, les cadenes tròfiques i, conseqüentment, en el proveïment de peixos per al consum humà.

I, per l’altra banda, al tenir present que el desenvolupament turístic inadequadament planificat i incontrolat, i la gran quantitat de residus generats de la pròpia activitat turística provoquen un impacte negatiu, ja que incrementen els processos erosius costaners, es modifiquen els hàbitats naturals i augmenta la contaminació ambiental. Conseqüentment, es veuen afectats tant la flora com la fauna marina.

Davant aquesta situació, és important que canviem la nostra actitud cap al mar i el medi ambient. Només si comprenem la importància del mar en l’ecosistema global i en el futur de l’espècia humana, serem capaços de cuidar els ecosistemes marins i fer que les activitats humanes com la pesca i el turisme siguin sostenibles.

Carboneig nord-americà

El text narra les vivències d’un grup de mariners a bord d’un vaixell carboner durant el viatge direcció Cristòbal Colón. La curiositat de conèixer i recórrer una de les primeres potències mundials es barreja amb les dificultats per resistir les condicions ambientals pròpies del viatge per les Antilles: xafogor aclaparadora, lluminositat inaguantable, incapacitat de conciliar el son… Aquestes incomoditats deixen pas a la sorpresa i l’admiració en arribar al moll de carbó de la Planta Terminal de l’Atlàntic. La brutícia dels molls anteriorment visitats contrasta amb aquest moll impecable, on regna la tranquil·litat i un silenci confortable. Aquestes visions nord-americanes els acompanyaran durant el viatge camí a Oceania.

Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar

Prenent com a referència el text proporcionat, i tenint en compte l’experiència viscuda fins al moment com a alumne, puc dir que comparteixo certs aspectes esmentats per la companya.

En primer lloc, m’agradaria especificar que el meu interès en la realització d’aquest curs partia d’aconseguir dos objectius: per una banda, millorar el meu català; i per l’altre, igualment que la Laia, aconseguir punts en l’àmbit laboral.

En segon lloc, he de reconèixer que les meves expectatives no eren gaire favorables, de manera que imaginava aquest curs com un procés d’ensenyament-aprenentatge en què l’alumne no era més que un agent passiu en l’aprenentatge. Res més lluny de la realitat.

Tanmateix, després de llegir la reflexió i d’endinsar-me en aquest viatge d’anada i tornada, puc afirmar que les meves expectatives s’han reconvertit, de manera que he pogut trencar esquemes preconcebuts, alhora que tinc un paper totalment actiu en la construcció del coneixement.