Un curs especial

En Jaume ens ha proposat escriure sobre quins han estat els cinc moments del curs que més ens han impactat. Després de donar-li voltes he decidit escollir alguns dels moments que per mi han fet que aquest curs sigui tant especial.

En primer lloc, el curs s’ha desenvolupat fent servir els jocs com a mètode d’aprenentatge. També hem utilitzat els jocs com a desconnexió per no atabalar-nos amb tanta teoria. Cada dia hi havia un joc diferent al anterior, us puc assegurar que mai es repetia. Això ha fet que cada dia sigui únic i que cada dia s’unís més el grup.

Un altre moment que em va agradar va ser la manera tan dinàmica de treballar el Llibre de les bèsties. El fet d’escollir un rei per a la nostra classe i equiparar els personatges de la història amb personatges actuals d’avui en dia, ha fet molt més fàcil assimilar els continguts del llibre.

Convé destacar el moment en què es van crear les perles. Les perles són els errors en les actes que nosaltres mateixos fem i que hem de trobar dels companys de classe. Fent referència a les perles, també vull destacar un altre moment bastant relacionat que és el moment del joker. Cada dia un company s’encarrega de redactar tot el que s’ha fet a classe aquell dia per les persones que no han pogut assistir. En Jaume reparteix una carta a cadascú i a qui li toca el joker ha de fer l’acta del dia.

I per últim, però no per això ha de ser el menys important, és el moment Jaume. En Jaume no és un professor com el que hagis tingut al col·legi o a la universitat. Només cal que assisteixis a una classe d’ ell per adonar-te que existeix la possibilitat de tenir ganes d’anar a classe, de tenir ganes d’aprendre, de veure que vas millorant sense avorrir-te, que ja no vols aprovar un examen simplement vols que el que has aprés sigui part del teu dia a dia. I per això i molt més només puc dir GRÀCIES.

És compatible la tecnologia amb la gent gran?

Recentment, vaig veure una exposició de Laura Borràs com parlava de l’aliança entre les paraules i la tecnologia. L’exposició em va animar a escriure aquest article. Jo no he crescut amb aquest tipus de tecnologia i em sento una mica fora de lloc en aquesta societat tan avançada tecnològicament.

Penso que la societat actual ens ha de tenir en compte perquè en formem part. Volem evolucionar, però no volem perdre els nostres hàbits tradicionals. Volem integrar-nos d’alguna manera: amb activitats dinàmiques, motivació, aparells adaptats a les nostres necessitats, un fàcil accés a aquest nou coneixement i a la informació. Fent referència a la integració actual, personalment, he vist com a avançat tot molt ràpid amb molt poc temps. Per exemple, els telèfons mòbils abans tenien pantalles molt petites i ara pots fins i tot escollir la mida de la lletra.

Sense deixar de banda aquesta nova manera de comunicar-nos, tampoc volem perdre l’essència de la vida amb el tracte més personal de les relacions socials. Els medis amb els quals hem viscut fins ara com els llibres, les cartes, les xerrades amb els amics sense distraccions amb el mòbil i sobretot poder disfrutar dels nostres nets sense la necessitat d’estar enganxats a una pantalla.

Per acabar, nomes vull recordar que som aquí. Som conscients que cada generació es queda amb un invent i la nostra no ha estat pas la tecnologia, però volem adaptar-nos-hi i que no ens deixin enrere. Demanem a les noves generacions ajuda i paciència per poder aprendre el màxim dins les nostres possibilitats. Sabem que tothom no hi estarà d’acord o no arribarà a comprendre moltes coses, tot i així ho intentarem o almenys jo posaré de la meva part.

Sense seguretat no podem viure

Llegeixo amb preocupació diverses notícies en diferents diaris confirmant que el Govern té previst retallar partides previstes inicialment a millorar la seguretat del país. Si ja és greu decidir entre educació, sanitat i seguretat més ho és acabar retallant en l’última.

Es faria difícil d’entendre l’educació en un context d’inseguretat. Un nen preocupat per una percepció temerosa del seu entorn no focalitza la seva atenció amb allò que se li ensenya. Per tant, sense seguretat l’educació no es podria desenvolupar amb normalitat.

Per altra banda, reforçar la prevenció (seguretat) d’accidents i/o possibles atemptats, implica menys despesa en sanitat encara que sigui trist avaluar-ho en termes estrictament econòmics . Òbviament també evitaries despeses emocionals innecessàries, difícilment avaluables. Al mateix temps, si aquesta prevenció de vegades no és efectiva i es produeix l’accident, en el mateix accident ha d’haver una seguretat per aplicar coneixements sanitaris. Qualsevol que faci un curs en primers auxilis sap que abans d’actuar s’ha de protegir la zona (donar seguretat), s’ha d’avisar i després socórrer la persona. És a dir, un altre cop la seguretat és necessària per poder desenvolupar la sanitat amb normalitat. Podria posar molts casos els quals sense policia, bombers, sense seguir els protocols de seguretat en edificis… un metge o un professor no podrien fer la seva feina sense córrer riscos.

Si la seguretat funciona les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any és perquè la inseguretat condiciona les persones i les porta a la por. Fent referència a una pel·lícula The purge, dirigida per James DeMonaco (2013), on el Govern decideix que un dia a l’any tot està permès. Pots robar, matar, lesionar amb total impunitat i sense cap repercussió, al dia següent tot torna a la normalitat. Us imagineu un dia així? Es comença retallant en seguretat i s’acaben prenent decisions fatals per a la societat creant un caos incontrolable.

Espero que la decisió del Govern no sigui en ferm i serveixi aquest escrit per tenir alguna dada més per prendre la decisió més encertada.