Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

Raiatea “la Sagrada” (resum D’Ací i d’Allà, n.129, setembre 1928, pàg. 312-313)

Una tarda de maig el vaixell s’allunya plàcidament de Tahití i escoltant aventures dels mariners la protagonista s’adorm. Al matí albiren el seu destí, Raiatea. El vaixell entra a port i, encara corpresa per l’espectacle de colors, hi desembarquen. El seu destí és a l’altra banda de l’illa , una petita cabana en una petita badia. Hi van en una lleugera embarcació de vela. El lloc és cada cop més feréstec. En arribar a Hamotai, on és la seva caseta maori, els rep en Jaubert. Un cop a terra, tota aquesta perfecció es trenca amb el naufragi sobtat de l’embarcació que els ha dut fins aquí.

La BBC i el Capità Enciam

Fa pocs dies era notícia que un grup de presentadores de la BBC estudien demandar l’empresa ja que, oficialment, cobren un 10% menys que els seus companys homes. Aquesta notícia ens hauria de fer reflexionar. Cal que diguem alt i clar que la diferència salarial entre homes i dones és la forma més efectiva de perpetuar la discriminació social entre gèneres.

Podem escoltar qui digui que la bretxa salarial té com a causa que els homes segueixen ocupant més llocs de responsabilitat al món laboral. Però aquest exemple de la BBC és un argument que ho contradiu. Hi ha presentadors i presentadores que fan la mateixa feina i presenten el mateix programa però, malgrat tot, elles tenen un salari significativament inferior.

Podria semblar el contrari però , segons l’informe anual del Fòrum Econòmic Mundial que recull dades de 2015, la bretxa salarial no es tancarà fins d’aquí a cent anys. Ens queda molt i molt per fer i pel que fa a Espanya la cosa no va gaire bé. Segons aquest informe, Espanya és al lloc 112 al rànquing d’igualtat salarial mundial i ha baixat cinc llocs en un any. Si revisem el llistat d’aquest informe, veurem que el rànquing està encapçalat per Islàndia i Noruega però Rwanda és al 4rt lloc i Nicaragua al 6è . Això ens demostra que la igualtat no s’aconsegueix solament amb desenvolupament i cal incloure altres polítiques d’estat i d’educació.

Hauríem de potenciar i aplicar mesures d’igualtat de gènere en tots els camps de la nostra societat: política, educació, treball, cultura, mitjans audiovisuals… i el més importat, a casa.  Si el que veiem a l’escola i a la vida pública no ho reproduïm a casa poca cosa haurem guanyat. És una feina de tots i és necessari que tots siguem actius en aquesta lluita. Qualsevol petit canvi serà importat i així farem que aquestes estadístiques millorin més ràpid. Recordeu què deia aquell personatge televisiu: “els petits canvis són poderosos”.