A principi de l’any lectiu, i impulsat per la meva parella, em vaig decidir a iniciar el curs C2 de català. Estava molt nerviós i neguitós. Havia parlat amb molts amics i companys que havien fet el mateix nivell de català, i la veritat és que les opinions no acompanyaven massa a l’hora de motivar-me per arribar amb ganes el primer dia a classe. He de dir, que totes les opinions sempre les he tingut en compte, però sí que és veritat que la que més em val és la de la meva parella, la Sònia. Ella, l’any anterior, havia fet el nivell C2 amb el professor Jaume. Ella em va comentar, “ Tranquil. Ves, aprèn i diverteix-te”
El primer dia estaven tots a l’aula. Cares noves, entorn nou, profe nou i un any per davant de treball dur i dedicació. El primer contacte va ser a la presentació del conductor del curs i professor, en Jaume. Des de la primera paraula em va transmetre un ‘’feedback’’ especial. No era un professor dur i estricte, al contrari, em va donar la sensació que era una persona preocupada pels seus alumnes, flexible, creatiu, empàtic, captivador i responsable. Aquesta percepció, sens dubte, va ser la primera bona sensació que vaig sentir.
Anaven passant els dies i tenia una sensació al cos igual que quan era petit i anava a fer una activitat que m’agradava. Arribàvem, parlàvem una estona amb els companys de classe i corregíem 
les perles (faltes d’ortografia) de l’última acta (resum) que un company de classe havia fet de l’última sessió. Un cop parlàvem de les perles i de les seves formes correctes, anàvem introduint el temari que ens tocava realitzar a cada sessió. Per finalitzar els últims minuts de la classe, en Jaume sempre ens planificava un joc que ens ajudava a trencar el gel y a relacionar-nos amb la resta de companys. Era feliç, anava agust a classe i em donava la sensació que érem un equip amb el grup de companys.
Bé, em trobava molt agust, el professor m’agradava molt, els meus companys eren la pera, però pedagògicament, estava aprenent? La resposta és sí, sí i sí. Em vaig animar a revisar totes les perles que anàvem corregint, a millorar la meva ortografia i a revisar els textos que anava fent mitjançant els vídeos que havíem fet en grups de treball sobre el temari que ens entrava al curs. Quan tenia un dubte, el consultava obertament i no em guardava res tot i ser molt introvertit. Així doncs, ja eren tres les sensacions bones que estava sentint.
En conclusió, aquest curs m´’ha agradat moltíssim. Gràcies a la metodologia d’en Jaume ara m’agrada més el català com a llengua. He aprés, m’he divertit i he fet bons companys. Sens dubte, podria analitzar aquestes tres bones sensacions que he sentit durant aquest any i extreure’n moltíssimes més de cinc, però penso que amb aquests tres pilars, com han estat el professor, la metodologia i els companys, en tinc de ben gust suficient.
En primer lloc, si preguntéssim: “Vostè actualment viuria a Síria?”, la gran majoria respondríem que no. De fet, tothom té alguna queixa del seu barri i que voldria canviar. Les persones solem ser, més aviat, inconformistes i exigents davant qualsevol problema. Com a policia, diàriament sento comentaris com: “Aquesta zona cada dia és més perillosa’’, ‘’Heu de fer més passades, ja que hi ha molts robatoris’’ o ‘’L’altre dia uns nois van robar a una dona gran del barri’’. Aquestes afirmacions poques vegades son reals, ja que es transmeten d’uns als altres, però alteren a la gent. Tot i que moltes vegades aquests fets no s’han produït, hi ha gent que s’obsessiona i provoca que les seves llibertats es vegin influenciades per la sensació d’inseguretat. És per això que des de la policia es realitzen totes les tasques, ja siguin de prevenció o de reacció, davant d’un possible conflicte o situació d’inseguretat per mantenir una societat segura i tranquil·la per a exercir els seus drets en llibertat.
Els veÏns del C2 