APRENEM DELS NOSTRES VEÏNS!

Ja fa uns mesos, tots els alumnes del curs de català del nivell C2 del SLC de Castelldefels, ens vam embarcar en una aventura per aprendre i millorar el nostre català. Els nostres veïns ho han fet possible i sempre els recordarem amb afecte.

Recordo quan tan sols pensava a apuntar-me al curs de nivell D de català. Em feia mandra només de pensar-hi! Ara, quan tot just està molt proper el final d’aquest viatge per aprendre, ho veig amb uns altres ulls i penso que és una llàstima que arribi el final. Crec que aquest curs ens ha fet aprendre dels uns i els altres. Ha barrejat tantes persones tan dispars, de diferents àmbits i professions i alhora tots amb un interès en comú.

Per què em vaig apuntar al curs?

En el meu cas, vull ser franc, va ser per un tema de promoció interna dins de la meva carrera professional.

Quin ha estat el meu progrès des de l’inici del curs?

Només cal veure com ens ha batejat en Jaume. Ara ens diu “repelents”. Ho diu amb afecte i tots ho sabem. Crec que tots hem evolucionat favorablement i ara som capaços de veure i crear textos amb una qualitat superior a la que teníem quan vam iniciar el curs.

Què és el que més m’ha sorprès?

El treball en equip i la manera de treballar d’en Jaume. Tot plegat s’ha fet molt fàcil de portar i suportar. I sento el mateix que molts companys quan diuen que venim a gust a classe i que ho trobarem a faltar.

Què és el que més m’ha agradat?

A mi personalment m’ha agradat molt l’ús de les TIC. No coneixia INSTAGRAM, ni mai havia fet un blog. També el fet de fer una acta per sessió penso que ens ha servit moltíssim a tots.

Únicament falta respondre una última pregunta.
Qui són els nostres veïns?

Tots tenim alguna idea i esperem esbrinar-ho molt aviat. Tot i així, sense conèixer-los he de dir que ja els hi tinc molta estima. De la mateixa manera que us la tinc a tots vosaltres.

Ciutat morta, veritat absoluta?

Volem pronunciar-nos, com a col·lectiu de policies, en resposta a l’article del senyor Jesús Rodríguez publicat a La Directa que feia referència al documental Ciutat morta i donava la seva particular opinió sobre diferents col·lectius com ara els policies, els periodistes, els juristes i els polítics. En el documental es parlava de presumptes injustícies, presumptes tortures, presumptes mirades en altres direccions i presumptes culpables i innocents. Tot molt ben explicat amb testimonis i entrevistes a amics, familiars i coneguts de les persones enjudiciades i condemnades per diferents tribunals.

En aquest escrit, Sr. Rodríguez, li volem expressar que nosaltres no compartim la seva opinió. Nosaltres, que representem el col·lectiu de la policia, creiem en la vocació de servei i en la defensa del drets i de les llibertats públiques de tots el ciutadans. A més a més, li volem dir que vostè, Sr. Rodríguez, no té la veritat absoluta i dubtem de la seva imparcialitat a l’hora de defensar segons quins ideals. Un bon exemple d’això són les seves declaracions en el documental, dirigit pels senyors Xavier Artigues i Xapo Ortega, o bé que un dels dos cineastes es deixés veure a un acte públic amb una samarreta amb la inscripció “TOTS ELS MOSSOS SÓN UNS BASTARDS”. Sí senyors! Així vostès s’estan guanyant tota la credibilitat que pensem que tenen.

Així mateix, com a col·lectiu que vostè menysprea i calumnia pels mitjans de comunicació, li volem aclarir que la seva opinió per a nosaltres i per a la gent que pensa com nosaltres no és res més que això, una opinió. Ja que vostè no té la veritat absoluta i val la pena recordar que tots els dubtes que planteja el documental són fruit de testimonis que tenen lligams sentimentals o ideals compartits que intenten defensar els seus iguals.

Dit d’una altra manera, és lògic que dubtem davant de qualsevol cas del qual no tenim totes les proves damunt de la taula. Dubtem si només sentim la versió d’una de les parts de qualsevol història. Però, dubtarà vostè, Sr. Rodríguez, i farà dubtar a qualsevol persona que li falti la informació necessària per poder jutjar qualsevol cas. Ara bé, vostè creu que els jutges i magistrats que van portar el cas no els tenien? Vostè dubta de tota la professionalitat de l’Audiència Provincial i del Tribunal Suprem? Quin interès podrien tenir a enviar uns innocents a la presó?

Finalment, senyors lectors, nosaltres volem que reflexionin i pensin en el company policia que aquella nit es va acomiadar de la dona, dels fills i possiblement sortís de casa tot dient: “Carinyo, me’n vaig a treballar. Ja vindreu a veure’m a l’hospital”.

Què pensarien si aquest documental l’hagués realitzat la família, els amics o els companys de l’agent que es troba en estat vegetal? Quina imatge tindrien de les bones persones que llencen pedres, tanques i torretes que deixen a persones en estat vegetal? Quantes persones que són a la presó pensen que veritablement són culpables? Reflexioni, senyor Rodríguez, i reflexionin, senyors lectors, ja que no ens podem creure totes les opinions.

ELS VEÏNS DE DALT I LA MEVA VISIÓ

Obra: Els veïns de dalt

Autor: Cesc Gay

Representada per: Nora Navas, Jordi Rico, Pere Arquillué i Àgata Roca
L’obra es representa actualment al Teatre Romea, de la localitat de Barcelona, fins el dia 15 de maig de 2015.

Durada de l’obra: 1hora i 25 minuts

 

En primer lloc, l’obra de teatre en qüestió parla de la historia d’un matrimoni consolidat i que fa molts anys que conviuen en parella, encara que no és el seu millor moment. Aqquests veïns fa un temps que tenen uns veïns al pis de dalt que no paren de fer sorolls extranys, juntament amb gemecs i esbufecs. De manera que els veïns de dalt són convidats a un sopar entre els veïns que promet tractar els assumptes més delicats de la convivència. Tot plegat amb un to de tragicomèdia que desencadenarà amb un dels grans reptes de la vida com és el de la convivència entre les parelles i sobretot amb els veïns.

En segon lloc, val a dir que l’obra està basada en fets reals ja que en Cesc Gay va tenir uns veïns de dalt la casa de la família i que van ser els inspiradors d’aquesta obra de teatre. Gràcies a aquests veïns a vist la llum la primera obra teatral d’en Cesc Gay. Tot i que l’autor ja havia tractat sobre la temàtica del món de les parelles en diferents obres cinematogràfiques, com per exemple V.O.S.

D’altra banda, l’obra també recorda a altres obres que parlen dels problemes entre parelles com per exemple: Qui té por de Virgina Woolf, d’Edward Albee; Cremats, de Roger Penya.

Així doncs, la primera obra de Cesc Gay no ha deixat de sorprendre al públic. Bona part del mèrit penso que el tenen els actors i les actrius que l’han representada. Tot i que, en diferents moments de l’obra hi havia tanta comèdia que el públic no podia parar de riure. Això va afectar una miqueta el ritme de l’obra i feia que els actors i actrius haguessin d‘aturar els diàlegs perquè si no el públic no els haguessin pogut sentir. No obstant aquesta puntualització i tenint en compte l’experiència de l’autor en el marc teatral, la meva recomanació és que no us la perdeu. I més us diré si hagués de posar-li una puntuació d’una a cinc estrelles l’hi posariaun quatre. Ara bé, us toca a vosaltres anar a veure-la i puntuar-la!

El meu viatge en veler a Eivissa i Formentera

---

En aquesta entrada us explicaré el meu viatge, l’estiu de 2014, a l’illa d’Eivissa i Formentera.

Tot va començar quan un amic va explicar-me que tenia un company de feina que es dedicava a fer viatges en veler per les Illes Balears. Tenien previst fer-ne un el juliol de 2014. En aquell moment vaig pensar que estaria molt bé com a experiència i aventura. Llavors, el meu amic em va dir que de les vuit places que disposava el veler en quedaven dues lliures: el meu amic volia ocupar-ne una i, si jo volia, ja ho tindríem tot quadrat per fer el viatge. I així ho vam fer.  El dia va arribar ràpidament i sense adonar-nos estàvem embarcats a dalt d’un petit però xulíssim veler i amb rumb a ses illes. El que no imaginàvem era el viatge d’anada que ens esperava. Vam sortir del port de Barcelona a les 17 hores d’un diumenge i no vam tocar terra fins dilluns al vespre. Van ser 27 hores de viatge, de les quals 15 van ser amb onades de més de 2’5 metres d’alçària i la resta una mica més plane, però deu n’hi do. Com ja podeu estar pensant, les biodramines anaven com a caramels a les boques dels tripulants.

D’Eivissa no puc dir res més que coses boniques. Tot i els tòpics que tots ja coneixem, és una illa en la qual es respira pau a les precioses i paradisíaques caletes, festa a les discoteques famoses arreu del món i luxe amb la visita dels famosos i multimilionaris amb els seus fastuosos vaixells ancorats al port de l’illa. En canvi, i al contrari del que jo em pensava, el que més em va fascinar va ser l’illa de Formentera. Quina illa! Preciosa. Amb unes platges impressionants, de sorra quasi blanca i amb xiringuitos espectaculars. Una illa petita, tranquil·la, però fascinant, amb molta cura del seu patrimoni i amb poblets carismàtics. Molt recomanable per descansar i també per sortir a la nit sense grans aglomeracions.

Retornem al veler i per desplaçar-nos de nou a Barcelona vam trigar 24 hores.

Avantatges del meu viatge:

Si t’agrada el mar, te’n fas un fart. Les vistes de la costa de les illes són impressionants i és una experiència única.

Inconvenients:

Per mi, amb un viatge en veler d’una o dues hores ja n’hi hauria prou. Quant a la mobilitat per l’illa és molt dolenta. Si parlem de la higiene, el veler disposava d’un petit lavabo a compartir entre els vuit tripulants.

Conclusió:

Jo penso que hauria estat millor anar en avió (51 hores més per a nosaltres), agafar un hotel amb armari i dutxa individual, un dels dies, comprar un bitllet en una de les golondrines de turisme de les illes i ,un altre dia, agafar un ferri a l’illa de Formentera.

Altres blocs de viatges:

El bloc dels viatges: Diaris, quaderns, blocs i webs de viatges en català
Viatgeaddictes.com: viatges alternatius
Enllaços útils per a viatjar
Viatjar de valent

Fins aviat!

---