Crònica d’una erupció inesperada

El dissabte 24 d’octubre, el volcà Tiki-Wiki a l’illa de Tanga (Polinèsia) va entrar en erupció a l’alba. La inesperada esclatada, que va anar acompanyada d’un terratrèmol de magnitud 6, va sorprendre els habitants de la capital de l’illa perquè no tenien coneixement de la futura i imminent catàstrofe.

L’inici es va caracteritzar per la formació d’un gran núvol al damunt del volcà, anomenat columna eruptiva vertical, i de la posterior i brutal expulsió d’ellapil·li junt amb fluxos piroclàstics (que van fer bullir l’aigua propera a l’illa) sobre la població de Tanga. Tot seguit, va començar la violenta emissió de vapor i gasos sulfurosos tòxics sobre la totalitat de l’illa, juntament amb una pluja intensa de cendra que va crear una espessa boira i grans explosions acompanyades de tsunamis.

La lava vomitada pel volcà va començar a descendir per la muntanya fins que va arribar a la capital i va enterrar una tercera part dels habitatges. Com a conseqüència d’això els habitants de l’illa van perdre gairebé la totalitat dels seus béns i efectes personals a causa del foc originat per la lava.

Malgrat la desesperació i tristesa davant de la seva pèrdua, van començar de nou i amb empenta donant gràcies per haver pogut salvar el més preuat que tenien: la seva vida.

 

Lídia

 

Jugant a ser homes llop

Per ser sincera hi ha un munt de moments memorables viscuts durant aquests set mesos de curs, però si m’haig de quedar amb un, escolliria el dia que vàrem jugar al joc dels homes llop. Ara mateix no recordo quin dia i mes eren, la veritat. El que sí recordo és que vaig riure moltíssim i que vaig tenir la sensació que tots plegats érem una colla de criatures passant una molt bona estona. Va ser un retorn a la infantesa.  Estàvem tots asseguts en rotllana, fins i tot el nostre mestre tecnològic  Jaume, amb el cap cot i els ulls tancats per no saber quin rol li havia tocat a cadascú en les cartes. Jo vaig haver de fer un gran esforç per no xafardejar perquè sinó era trampa. La nostra fantàstica becària Anna va fer de narrador/moderador i va portar la història la mar de bé. Era de dia i estàvem tots en un poble i de sobte arribava la nit i alguns dels vilatans es convertien en altres personatges molt especials. Hi havia una vident, una bruixa, una nena, un quants llops assassins, etc. L’endemà, un personatge apareixia mort i havíem d’esbrinar qui havia estat l’assassí i el rol que li havia tocat a cadascú. Va ser divertidíssim, m’ho vaig passar molt bé amb tots vosaltres, companys.

Lídia

Obres interminables per la gràcia del Govern

El Punt Avui

Actualment els habitants de Castelldefels estem a l’espera de la finalització de les obres del tercer tram del passeig marítim, d’ 1,1 quilòmetres de llarg, que es van iniciar el dotze de novembre del 2014. L’estimació de la durada de les obres era d’uns 10 o 12 mesos amb una inversió de 2,1 milions d’euros. Malauradament, les obres del Passeig Marítim es van haver d’aturar dues vegades. La primera durant el mes de juny quan la constructora va demanar un augment del 7% en el pressupost inicial per l’eliminació d’unes plataformes, i va modificar així el projecte. La segona aturada, el 27 novembre del 2015 per discrepàncies entre el Ministeri i la Intervenció General de l’Estat, per un sobrecost de 4.554,81 euros a causa de la modificació en el projecte i el retard en la seva signatura.

Davant les contínues aturades de les obres, els veïns i el nou consistori de Castelldefels van expressar les seves queixes al Ministeri de Medi Ambient i van exigir la represa de les obres per tal de finalitzar amb els danys i perjudicis que patia la ciutadania. D’una banda, l’activitat econòmica dels negocis ubicats a la zona (comerços i restauració), s’ha vist molt afectada pel complicat accés i aparcament. D’altra banda, la gran dificultat de mobilitat dels veïns i habitants de la ciutat per poder accedir a la zona de la platja, a les instal·lacions de Port Ginesta o voltants.

En conclusió, l’execució en la data prevista d’un projecte important per a una ciutat hauria de ser la prioritat dels governants, si més no perquè ells s’han compromès a dur-la a terme. Nosaltres no tenim pas la culpa de les desavinences entre el Ministeri i la constructora adjudicatària, inicialment, i el Ministeri d’Hisenda i el de Medi Ambient, després. Per cert, tots dos ministeris del mateix govern, la qual cosa ens fa dubtar de la seva voluntat política i alhora ens fa pensar en si tot això realment ha esdevingut per problemes tècnics o per diferències de caire polític.