La unió del grup per aprendre

Molta gent es pensa que quan decideix estudiar alguna cosa tindrà un llarg camí en solitari per aconseguir el seu propòsit. No disposar d’un suport, de vegades, resulta complicat. El curs del nivell superior de català que s’imparteix a Castelldefels desenvolupa un altre mètode d’estudi. Està funcionant molt bé.

En Jaume, com a professor, treballa perquè l’alumnat es trobi a gust a classe i es divirteixi aprenent. Ho complementa amb sessions grupals que fan més tangibles els resultats. Ens entrevistem amb ell i li preguntem pel seu mètode.

Quan li vam preguntar sobre quan i per què va decidir no seguir amb un ensenyament més tradicional ens va respondre que: “Diria que vaig aprendre d’aquesta manera i la meva àvia va ser una influència molt bona”.

Sobre les dificultas que por tenir l’aprenentage cooperatiu amb adults ens respon que: “gestionar conflictes ja que amb els adults surt més la part emocional”.

IMG-20150429-WA0016

Pot ser que hi hagi a qui li pot resultar estrany que una classe de més de vint persones del nivell superior de català no es capfiqui a insistir hora rere hora en la gramàtica, en el lèxic, en la morfologia, etc. i no tant en debats, comentaris de texts, propostes, etc. No es deixa de banda, però, els exercicis sobre pronoms relatius, els connectors a utilitzar o la correcta utilització de les paraules. Abans que te’n puguis adonar, ho has anat corregint i interioritzant durant el curs.

el trofeu

Quan es pregunta al grup sobre l’opinió que mereix aquest mètode, tothom coincideix que resulta més afavoridor i enriquidor així que si s’hagués fet d’una alta manera. Que si es pogués retrocedir per elegir entre una manera de fer i una altra, sens dubte, tornarien a repetir l’experiència i, encara més, la recomanarien.

Hi ha un simbolisme en tot això quan es torna a preguntar i no és un altre que la força de la unió i el treball en equip. Una pista i un detall de com es desenvoluparia el curs ja la teníem ben al principi. Entre tots, fulla a fulla fem arbre.insígnia

Per desomptat, per aprendre cal voler que t’ensenyin. Sempre hi haurà aspectes per millorar, tot i que quan tens les portes obertes, l’univers conspira al teu favor. Un poder de superheroi s’amaga darrera d’un conjunt que vol avançar.  No és cap altre que el poder de la convicció.

Un reportatge de Javier Llorca

NO VAL QUALSEVOL ARGUMENT

El col·lectiu de policies de Catalunya es pronuncia en

contestació al Sr. J. Rodríguez per les desavinences
que han portat les seves paraules. Al contrari de
desmentir al periodista, es vol aportar un punt de vista
que no arrossegui al lector cap a una idea infundada
com ha estat el cas.

D’entrada, parlar d’un tema com el 4F on es barregen
ingredients com les FCSE, el Poder Executiu , el
Judicial i una massa social enfurismada per la crisi
actual, és garantia de polèmica. És a dir, ens trobem
davant d’un escenari molt profitós pels qui vulguin
opinar. Però aquest senyor treu suc d’on no n’hi ha,
possiblement creu que l’etapa de “los grises” persisteix i alimenta les seves paraules d’odi, cosa que enverina els comensals. El poble té dret a saber la veritat, però tota, no mitges veritats.

És molt fàcil etiquetar i treure allò pitjor de cada casa.
Tots sabem que en una empresa gran són molts els
treballadors i per desgràcia hi ha ovelles negres. Tots
sabem molt de tot i s’ha de tenir en compte que la feina d’un policia és molt difícil, tant que de vegades s’ha de resoldre en un sol segon el que molts resoldrien en una estona.

D’una altra banda, generar un discurs violent no és la
solució. En aquest sentit posaré un exemple d’alguna
conseqüència que no fa més que provocar malestar. Es tracta dels recentment celebrats carnestoltes, on es podien veure entre les disfresses una furgoneta que simulava ser de Mossos d’Esquadra però retolada: “Gossos d’esquadra” i unes disfresses que simulaven uns guàrdies urbans amb un test a sobre del cap i posant molt somrients. Ara serem demagògics, sí, però què passaria si es creuessin amb la dona i els fills del policia greument ferit?, què passaria si fos algun familiar o un amic proper el que hagués patit un accident? Així doncs, un article com el del senyor Rodríguez fomenta més l’odi i distancia encara més la gent de les FCSE (significat de la sigla).

La ciutadania ha de saber que quan les FCSE estan fent un control de pas a les carreteres no estan per—i perdoneu l’expressió— donar pel sac, estan per temes de seguretat, perquè no hi hagi una persona èbria conduint i conseqüentment ocasioni mal a algú. Que quan s’estaciona a la vorera serà per causes del servei. Que quan es redueix un home entre quatre no és visualment agradable i sembla violent; potser el que crida i de vegades insulta en aquell moment els policies que estan reduint-lo, no sap que l’home en qüestió maltracta la seva dona, pren drogues que dificulta enmanillar-lo i que a sobre té una malaltia al cor que ni podem sospitar.

Recordant el que s’ha dit del cas 4 F, investiguem tant
d’uns com d’altres i segurament també aportarem al
lector una visió més àmplia. Preguntem als “altres
afectats”, o sigui als veïns que es troben a les
rodalies.Ells coneixen de primera mà qui regenta els
edificis ocupats, segurament molts tenen una altra visió del que es comenta a l’article del Sr. Rodríguez. No juguem a fer veure qui és més hipòcrita. O és que
aquest senyor periodista no sap que darrera dels
uniformes hi ha persones normals, amb una família i una
vida? Segurament aquest senyor quan tingui un
problema, de seguida pensarà en la policia perquè en el fons sap que estarà per ajudar-lo, que encara que no ens pugui caure del tot bé, si fa falta posarem en risc la nostra vida per ell, fins i tot pels qui habitualment ens llencen tanques i pedres. Podríem dir el mateix per l’altra banda?

En definitiva, la imatge que s’està donant sobre les
policies de Catalunya no resulta estabilitzadora i als
governants tampoc sembla importar. Ens fixem
molt en Europa quan ens convé, però encara n’estem molt lluny.
Javier Llorca.

Els veïns de dalt, una genial comèdia d’en Cesc Gay

Amb el director Cesc Gay al capdavant, una carrera que va començar amb el debut al cine amb Hotel Room el 1998, reconeixement internacional amb la pel·lícula En la ciudad el 2003 i nomenat diverses vegades com a millor director als premis Goya, Gaudí i la Concha de Plata.

Actors de referència com:
Nora Navas, premiada amb un premi Gaudí, un Goya i una Concha de Plata per una magnífica interpretació a Pa negre. Partícep en sèries conegudes com Ventdelplà, Jet Lag i obres teatrals d’èxit com Fuera de cuadro i Les tres germanes.
Àgata Roca, actriu d’obres i de cinema, així com presentadora de televisió. Obres de teatre com Delicades, Aventura i Dones com jo, al cinema amb Las horas del dia i En la ciudad i en sèries de TV com Felipe y Letizia, on interpretava a la infanta Cristina.
Pere Arquillué, actor català també que ha participat en sèries de TV com Jet Lag, Estació d’enllaç i Secrets de família, a les pel·lícules Princesas, El perquè de tot plegat i En la ciudad. Va debutar al teatre amb Tàlem.
Jordi Rico, un actor que fins fa ben poc el podíem veure en sèries de televisió com En tierra de Lobos i Porca misèria. En cinema va debutar amb Fuerte Apache i continuà amb El kaseron i Perdona si te llamo amor.

Recentment estrenada al teatre Romea (del 19 de març i fins al 17 de maig), aquesta magnífica comèdia interpretada pels quatre actors  ha engrandit la figura del reconegut director Cesc Gay. Focalitza l’humor irònic d’un matrimoni desgastat, contraresta la parella clàssica d’un amor estancat i la parella moderna des d’un punt de vista liberal. Un grup de quatre, tots reunits per un sopar, serà suficient per posar un rebombori d’experiències que a ningú deixarà indiferent.

L’obra es desenvolupa en un pis d’un dels matrimonis protagonistes. Un decorat simple però suficientment enriquit com per posar en escena una història que comença amb un matrimoni que decideix convidar els veïns de dalt seu, peculiars en tot cas. Com a contrapartida dels amfitrions, no s’esperen conèixer una parella tan poc habitual i, si més no, resultaran ser una bona teràpia dels uns cap als altres. És a dir, els veïns de dalt seran instigadors de les diferències entre la parlla amnfitriona, guies i assessors matrimonials sense voler-ho i uns veritables personatges que marcaran el futur d’un nou procés amorós.

Com a resultat, un fart de rialles i un clamorós aplaudiment. Sens dubte, una de les comèdies més portentoses de l’any. Una exusa perfecta per començar el cap de setmana i que farà que t’oblidis de l’exterior. Aquesta obra provocarà que, en sortir de la zona de butaques, es tinguin ganes de prendre unes copes en un ambient de col·loqui, de rialles i prendre part d’una conversa que de vegades serà picant i d’altres de reflexió. A simple vista, un guió senzill però molt ben treballat. Bon director, bons actors i molt bon ambient.

Javier Llorca

VIATJAR SOBRE RODES

L’aportació que vull fer és ben diferent a la que un viatger normal sol buscar. Es tracta, doncs, d’un viatge sobre rodes, és a dir, en furgoneta tipus camper o en autocaravana. La meva experiència es basa en furgoneta tipus camper, un tant hippie per dir-ho d’una forma divertida, però que la seva essència prové una mica d’allà, de les furgonetes conegudes com a hippies, aquelles volkswagen dels anys 60, les quals s’han anat modernitzant fins a ser les que són ara.
Per viatjar així, s’ha d’estar disposat a pernoctar en qualsevol indret, això sí, còmode per descansar i a ser possible, un bon raconet. L’avantatge d’això és que tant pots fer-ho a la vora de la sorra d’una platja qualsevol, com a sota d’una alzina o d’un pi en plena naturalesa o al centre d’un poble en un aparcament municipal. Tens la gran llibertat, i això ho hauria d’escriure en majúscules, de moure’t per on vulguis, d’aixecar-te un matí i obrir les portes del vehicle i ,com si fos una finestra al paradís, veure davant teu el mar a uns pocs metres, rentar-te si vols la cara en aquest mar o ,si més no, a un riu si ets a la muntanya. Tot i haver fet turisme en grans hotels de luxe amb totes les comoditats possibles, no hi ha sensació més grata i de lliberat que la de vitjar sobre rodes. Almenys puc comparar-ho.

S’ha de dir que cal estar en possessió d’uns quants estris que facilitin l’estada en aquest petit apartament i que també se n’ha de prescindir d’alguns altres. N’hi ha de gent que té molt ben preparada la furgoneta, però bàsicament has de tenir uns mobles per guardar la roba i uns utensilis per a cuinar, de neteja, d’higiene personal, etc. Faré una menció d’alguns que són fonamentals i amb els quaal ja es podria passar uns quants dies ben bons:
– Un sistema de moble, ja sigui fabricat per un mateix o per una empresa, que tingui armari i que es converteixi en llit. També, es clar, un matalàs plegable i còmode,  que n’hi ha per a aquest tipus de moble.
– Una cuina de càmping-gas
– Un dipòsit d’aigua amb una mànega amb un extrem de mànec de dutxa, que tant podrà servir per rentar com per a dutxar-se. El vénen així.
– Una bona nevera per guardar begudes i aliments.
– Una segona bateria que s’incorpora normalment sota el seient del conductor i la qual donarà suport als electrodomèstics quan el vehicle es trobi acampat. Podràs incorporar endolls i altres components gràcies a això.
– Un vàter portàtil, el qual ja incorpora components químics.
Cal dir que hi afegiríem altres instruments que farien més còmoda l’estada, com una taula i cadira plegables, llanternes o punts de llum, organitzadors, una vela extensible incorporada al vehicle, seients giratoris, etc.

Podria estendre’m molt sobre aquest tipus de turisme, però us diré que l’any passat (2014) vaig anar per la costa passant per València, Alacant, Almeria, Granada,
Màlaga, Còrdova…i va ser una experiència única, increïble, preciosa que us recomanaria amb tot el meu cor. No cal estar en possessió d’un vehicle així ja que es poden llogar, tant de furgos campers com d’autocaravanes. Aquestes últimes amb més limitacions per moure’s per on vulguis però amb més comoditats. Cal dir també que és com una droga.  Sempre voldràs emprendre rutes noves.  Voldràs preparar-te més i millor el vehicle i patiràs el mono durant la setmana de feina per tal que arribi el cap de setmana o vacances i programar una sortida.

Si voleu respostes i voleu consells o si en teniu alguns per donar-me, aquí estic!

Afegiré algunes fotografies per il·lustrar-vos:

IMG_2448 IMG_2485 IMG_0350IMG_2382IMG_2381IMG_0791IMG_0792IMG_2369IMG_2383…aquesta última foto és un vàter portàtil, per curiositat.

Llei d’estrangeria

 El meu país és el desig
que em fa anar a l’estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d’algú:
li prenc l’idioma, el clima, el cos, menjo el que hi ha, allò que em donen.
Fins que, llei en mà, m’expulsen o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empeny
No sé si prospero.Sobrevisc.

Poema de Manuel Forcano

Poemes que es poden llegir pel recorregut del poble vell de Corbera d’Ebre.

IMG_2504IMG_2524

IMG_2502

Alguns dels poemes que es poden trobar al recorregut de Corbera d'Ebre.

Alguns dels poemes que es poden trobar al recorregut de Corbera d’Ebre.

IMG_2520

Javier Llorca M.