ELS CINC MOMENTS

D’aquí a poc temps acabarem el curs els veïns del C2 i el primer record que en ve a la ment és la incertesa del primer dia , de conèixer als companys i al professor , de pensar com m’ho faré amb els horaris i amb el temps. La meva sorpresa va ser quan em vaig adonar que aquest curs seria molt diferent dels que havia fet fins ara, no sabia pas, que em trobaria amb un professor que gaudeix de la tecnologia i l’aprofita per ensenyar d’una manera didàctica i amena això em va sorprendre i crec que també a tots els companys.

Una altre descoberta molt interesant va ser l’Any de Ramon Llull , assabentar-me que es commemorava el setè centenari de la seva mort i descobrir quan d’actual és el seu llegat El Llibre de les Bèsties.

Em va encantar la creació de les perles i el seu banc, jo en vaig regalar unes quantes, també la incertesa a cada classe de a qui li tocaria el Joker per fer l’acta del dia i la certesa de que cada classe seria diferent. A més quants jocs! si hagués de triar un no sabria quin.

 

D’altra banda, vaig trobar molt interessant la conferencia de la Laura Borràs a la seva conferencia, Quan les paraules cobren vida que em va recordar quan de màgica pot ser la vida a través de les paraules.

Finalment dir que el que em porto amb mi és el treball en equip i la sensació agradable de que entre tots ho podrem aconseguir és a dir tots sumen ningú mai resta i tots podem.

És ben segur que ningú oblidarem aquest curs i és per aquet motiu que acabaré amb una cita d’un poema de Joan Salvat-Papasseit que diu Dóna’m la mà que anirem per la riba/ ben a la vora del mar/ bategant.

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880

Anuncis

LA TECNOLOGIA AVANÇA INEVITABLEMENT

Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.

Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que  no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS;  però  no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població  que té molt d’interès d’ aprendre’n  i utilitzar-les.

Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys,  mai  han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat,  seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant  que la gent gran es pugui  adaptar a les noves tecnologies. L’èxit  depèn de com  ho enfoquem i  ho plantegem  per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat,  assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.

D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu,  ha d’haver-hi implicació i compromís  per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.

És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte Continua llegint

LA SALUT NO POT SER NEGOCI

Avui en dia, quan parlem de retallades ràpidament ens posem a tremolar i ens preguntem d’on retallaran ara? Perquè ens han tret  ja tant que sovint  ens fem aquesta pregunta. Soc de les persones  que creu fermament que no poden haver-hi retallades, ni a sanitat ni a educació i que aquests dos àmbits haurien de lluitar conjuntament pels seus drets; però dit això  em centraré a defensar la sanitat pública i universal.

En primer lloc m’agradaria aclarir, que la sanitat publica no es gratuïta, sinó que la paguem entre tots  amb els nostres impostos, és a dir,  l’estat no ens regala res.  La situació que patim ara no és altra cosa que la conseqüència de la mala gestió que fan els polítics amb els nostres recursos i els interessos del sector privat per fer negoci amb la nostra salut.

Però aturem-nos un moment i pensem en els efectes de les retallades a sanitat, a qui beneficia? I el que és més important a qui perjudica? Els  efectes de les retallades a sanitat,  els pateixen els més vulnerables: els jubilats, les persones a l’atur i sense recursos, les persones amb disfunció, els grans dependents, els nens, etc. També comporten  augments de les llistes d’espera amb les seves conseqüències … En altres paraules les retallades tenen repercussions molt negatives per a la nostra societat.

Conseqüentment s’ha de reflexionar i molt, buscar informació fiable i fidedigna, no creure’ns allò que ens expliquen aquells que es volen beneficiar, buscar articles que ens aportin  claredat. Un exemple n’és Vicenç Navarro , llicenciat en medicina i cirurgia, catedràtic en ciències polítiques i socials,  en els seus articles evidencia unes conclusions clares i contundents sobre aquesta situació.

Sens dubte, en aquest sentit ens hem d’espavilar. Ja n’hi ha prou de d’aprovar lleis que perjudiquin les persones, especialment els més vulnerables.  Hem de revertir les retallades. S’ha de exigir  i garantir el que és nostre per dret. No es pot desmantellar el nostre sistema de salut, que tant ha costat de construir.