CASUALITATS CATASTRÒFIQUES

El dia d’ahir va ser llarg, dur i intens per a molts dels veïns i serveis d’urgència que conformen el Vallès Occidental.

Durant la jornada del passat dia van caure precipitacions de dos-cents catorze litres per metre quadrat en un període de tres hores a l’àrea del Vallès Occidental.

El succés va provocar la crescuda del cabal a la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Així mateix es va originar una avinguda torrencial d’aigua que va causar la desaparició del barri de les Arenes a Terrassa, l’Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell, entre d’altres materials.

Els veïns de la zona han perdut totes les seves pertinences i a hores d’ara es troben allotjats a entitats públiques habilitades pels diversos ajuntaments. A més a més, s’han vist afectats els edificis públics, el patrimoni històric de les ciutats i empreses de gran prestigi internacional.

Els cossos i serveis de seguretat categoritzen el fet com una catàstrofe natural impossible d’evitar a la qual han associat el terme casualitat. Parlem, doncs, dallò imprevist i difícil de preveure, com si els permisos de construcció d’habitatges i d’indústries a vora del riu no haguessin estat atorgats per certs òrgans polítics.

En qualsevol cas, l’administració engegarà mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades per tal de valorar les pèrdues causades. La Catàstrofe ha estat qualificada des d’un punt de vista polític com a inevitable.

BENVINGUDA MÀGIA

Preparats per endinsar-vos en un viatge que respon al nom de “ Vet aquí una Crònica”?

Així mateix amb alegria ens vam endinsar nosaltres!

Cada integrant del grup amb les seves idees però tots amb un mateix objectiu volíem realitzar el millor tutorial de caire lúdic mai vist a una activitat d’aquest estil. El nostre grup es va trencar les banyes per tal de duu a terme “ la creació”. L’objecte triat van ser les titelles les quals havien de donar forma a l’apartat anomenat: Altres normes.

En primer lloc, no sabíem com estructurar el muntatge de vídeo ja que ho havíem de fer de manera entenedora amb la finalitat que fos una guia de joc ben organitzada i fàcil d’entendre. Així doncs havíem de tenir en compte que el tutorial seria vist per persones que no coneixien la dinàmica de joc. En segon lloc, una vegada estructurat el muntatge vam començar a pensar com el podíem representar. Arran de l’organització van sorgir dubtes de qui ho faria, qui seria el narrador/a, qui doblaria les veus dels personatges, etc. Tot una presa de decisions que ens va fer riure molt.

Seguidament vam començar a filmar el muntatge on vaig poder comprovar que tots/es tenim un costat infantil que de tant en tant hem de deixar veure i ens fa sentir vius.

Recordo el dia com a especial perquè com sovint passa a les Jaume-classes experimentem una barreja de sensacions i aprenentatges on la principal consigna del dia es aprendre passant-ho bé.

Finalment el producte del nostre esforç ens permetrà jugar en la cloenda del curs. No cal dir que em fa molta pena que s’acabi ja que és evident que a més de companys de grup i equip també ens hem fet amics.

Lorena

Coneixes la Mar Mediterrània?

Mestres del món que us penseu que heu descobert els diferents racons dels vostres alumnes mitjançant el “feedback” realitzat a l’aula, també penseu que heu visitat tots els racons que la Mar Mediterrània us pot oferir?

Som al segle XXI. La societat canvia i les necessitats del nostre alumnat també. Així mateix la pedagogia actual fomenta que cada alumne és important per les seves característiques individuals i a l’escola l’hem de fer sentir com a casa.

Quina pedagogia més boja! Fer sentir els nens com a casa? L’escola no és un espai on els nens/es hagin d’educar-se en relació a les emocions ja que al centre els infants aprenen les matèries més importants com les matemàtiques, el català, el castellà, etc. Així doncs, tenint en compte l’enunciat anterior, el projecte Escolta’m no donaria resposta a les necessitats dels nens i les nenes, a través d’una vinculació educativa entre el tutor i l’alumne, dins la nova pedagogia tradicionalista i unidireccional seria una total pèrdua de temps.

Tanmateix hi ha professionals de l’educació que defensen que tutors i infants mantenen una comunicació constant durant tota la jornada atès que es produeix un “feedback” entre ambdues parts durant les activitats diàries que propicia la complicitat. I em sorgeix el següent dubte:  Com anomeneu als  d’espais de relació i comunicació entre tutor i infants per a desenvolupar l’empatia mútues?  Retornar l’activitat corregida i escriure la nota al quadern?

Perquè no anem més enllà? Reflexionem sobre la situació de l’individu. Quina ha estat la causa d’aquell desenvolupament en l’àmbit curricular? I per què no fer-ho en un ambient diferent? Un ambient on el nen/a ens transmeti els seus neguits i les seves pors que dificulten el seu desenvolupament integral. Com Watzlawick (1993) afirma «Escoltar-nos és un acte comunicatiu» i «Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès».

Consegüentment tenim la necessitat de crear espais de conversa on els mestres proporcionem a l’alumnat un conjunt d’eines que ajudin a gestionar tot aquest conjunt d’emocions i, paral·lelament, els convidi a establir una relació de confiança entre els seus iguals. En altres paraules, no parlem de teories cognitives i metodologies de l’educació innovadores sinó de transferència emocional, d’educar en les emocions per a poder gestionar-les. Cal insistir que els infants han d’arribar a comprendre les situacions que afecten els seus iguals amb la finalitat d’adquirir i percebre les eines que l’ajudaran a superar circumstàncies semblants.

Per tant, necessitem disposar d’una relació de persona a persona amb els infants, trencar amb la distància entre mestre-alumne, la qual no es pot crear mentre l’infant juga, pinta o llegeix. Al contrari, parlem de relacions humanes que s’estableixen i es fomenten mitjançant l’escolta activa, la mirada capacitadora i la gestió relacional.

En conclusió endinsem-nos en el món del coneixement individual i deixem de banda la mirada selectiva i pertorbadora dins del conjunt aula la qual us ajuda  a mirar en la direcció errònia.