APRENDRE DE FORMA DIFERENT

Aquest escrit tracta d’una reflexió personal sobre el meu pas pel curs de català del nivell C2. Els objectius principals que em va dur a inscriure’m en el curs van ser millorar el nivell de català en l’àmbit escrit i adquirir el títol, ja que professionalment significa l’ampliació dels mèrits.

La sorpresa o la incertesa va arribar quan, el Jaume ens va plantejar el desenvolupament del curs com un joc, una altra forma d’aprendre diferent a la que estem acostumats, proposant activitats en què el joc fos l’element fonamental en el procés d’aprenentatge. Així mateix, el joc ens ha motivat suficient per participar, comprometre’ns i gaudir.  En síntesi, aprendre amb facilitat.

Cal fer una especial referència al treball en grup que hem dut a terme durant tot el curs. El professor ens plantejava temes per reflexionar així com per intercanviar idees. A partir d’això elaboràvem treballs individuals i superàvem reptes que ens ajudarien a millorar a poc a poc el nostre nivell. Una de les eines que el Jaume ha fet molt d’ús ha estat les noves tecnologies “les TIC” i que ens ha engrescat a utilitzar-les com l’Instagram, el Dropbox, un blog…

És important recordar un dels escrits que m’ha estat més difícil de preparar.  Va ser sobre el documental Ciutat morta. Vaig haver d’escriure un article d’opinió i posar-me en el paper d’un polític. D’altra banda, és amb el que estic més satisfeta.

La gran incògnita durant tot el curs ha estat qui són els veïns?  Han servit com un fil conductor del curs per tal de plantejar reptes. Descobrir la identitat dels veïns és difícil però ja queda poc per a posar noms al gran interrogant.

D’una forma breu, he de destacar positivament el paper d’en Jaume, un professor que ens ha fet de guia en aquest camí d’aprenentatge. Una persona que no només m’ha ensenyat el primer objectiu, millorar el nivell de català, sinó també posar en pràctica la seva forma d’ensenyar. Ara en la meva classe hi ha petits secretaris, reporters fotogràfics i intento que el joc estigui present ja que els aporta un sentit d’autonomia, competència i relació que els motiva a aprendre.

Ressenya ( Els veïns de dalt )

Ressenya ( Els veïns de dalt )

Obra: Els veïns de dalt
Autor  i director: Cesc Gay
Coproducció de: Elefant, Teatre Romea i Mol Produccions

El teatre Romea alberga des del 19 de març fins al 17 de maig Els veïns de dalt, una tragicomèdia amb un punt d’ironia i d’humor que puja a escena amb un grup d’autors interessants : Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca i Pere Arquillué sota la direcció de Cesc Gay. L’obra suposa la primera incursió en el teatre de Cesc Gay,autor de pel·lícules com Una pistola en cada mano o En la ciudad.

L’obra s’estructura en un sol acte que dura aproximadament noranta minuts. Amb només quatre personatges sobre l’escenari, l’Anna ( Àgata Roca ), el Juli  ( Pere Arquillué ), la Glòria ( Nora Navas ) i el Salva (Jordi Rico ), es dóna inici  la nit en què  els quatre queden per un sopar en el domicili dels veïns de baix com a agraïment de l’ajuda prestada que els van donar durant el trasllat i instal·lació en el pis. Però les excuses per evitar el sopar van mostrant els problemes que té la parella, una vida plena de retrets i de monotonia. La confessió de les pràctiques sexuals que tenen els veïns de dalt portaran als protagonistes principals a descobrir la crisi de parella que tenen i que els porta al límit i els fa prendre decisions sobre la seva relació.

L’obra d’alguna manera es refereix a fets autobiogràfics i anecdòtics de la vida de Gay la qual reflexiona sobre la convivència i la vida en parella,tema el dels problemes quotidians de parella que Gay ja havia narrat recordem per exemple Jet lag.

En general, Els veïns de dalt és una tragicomèdia lleugera, senzilla, fàcil de seguir, molt divertida i bastant humana. A més a més, deixa bon sabor de boca i amb ganes de tornar-la a veure. Sobretot, cal remarcar l’actuació del personatge de Juli ( Pere Arquillué ) que aporta gran part de la comicitat de l’obra.

Maite López

EL SENTIMENT POLÍTIC

El terratrèmol provocat per l’article de Jesús Rodríguez i per l’emissió del documental Ciutat morta  ha produït un malestar general i un clima de tensió en el sector polític al qual pertanyo. L’article i el documental Ciutat morta recullen els fets esdevinguts la nit del 4 de febrer del 2006, quan un agent policial va resultar greument ferit al rebre el impacte d’un objecte al cap, en el transcurs d’un desallotjament d’un antic teatre en el qual se celebrava una  festa okupa. Tot  seguit als fets es van produir detencions i condemnes de diversos anys. Una de les joves condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant el període de condemna.

Amb referència  a l’article hem estat acusats de passivitat, de mirar a un altre costat, de no fer res, de complicitat i encobriment d’un cas de violència i tortura policial. A més a més, de no reconèixer els errors malgrat que el cas té dues sentències que demostren els fets. Però com a polític convé fer ressaltar que hem de fomentar el benestar de la ciutadania en general i considerem que l’actuació es va produir amb total correcció en relació als fets passats el 4F.  D’altra banda l’article només reflecteix els testimonis d’una de les parts del conflicte, que barreja els fets esdevinguts el 4F i les seves conseqüències amb altres actuacions d’alguns  membres de la policia concretament de dos agents que, anys més tard, han estat condemnats per tortures.

D’una forma breu és injust que als policies, als especialistes sanitaris, al sistema judicial i en concret als representants públics que som nosaltres, els polítics, ens acusin d’ometre i, per tant ,  de ser còmplices d’un cas així. Per concretar hem de confiar en la credibilitat dels testimonis dels estaments que ens representant i vetllen per la nostra seguretat.

Sóc

Sóc

Sóc el guerrer

de les batalles perdudes.

Sóc l’home sincer

de les interminables caigudes.

Sóc el de l’amor veritable

en les set vides.

 

Sóc el nen pedra

Sóc l’home cartó.

El de l’ansietat fosca

i el crit callat.

El de la mirada pura

i el somni amat.

 

Sóc, sóc!  Qui sóc?

El guerrer ?

L’home sincer?

El de l’amor veritable?

 

Sóc, sóc! Qui sóc?

El de l’ansietat fosca

o el de la mirada pura ?

El del crit callat

o el del somni amat?

 

Potser sigui el nen pedra,

Potser l’home cartó

Però no hi ha dubte

que jo, SÓC!

Barcelona

QUÈ  PODEM VEURE-HI  I QUÈ PODEM FER-HI?

Barcelona té coses que sempre em sorprenem:  com ara l’olor. És una olor de fusta i perfum. Barcelona és gran. Hi ha mil coses per veure  i fer. No et donarà temps de tot. Així que et proposo una sèrie de visites perquè  no et vagis amb la sensació que  no has vist quasi res.

DIA 1: passejant per la ciutat, Catedral de Barcelona i Barri Gòtic

El recorregut comença per la zona amb més història de la ciutat, el Barri Gòtic.  La catedral gòtica és fantàstica. Has de dedicar una hora per perdre’t pels carrers del voltant. Val la pena. Et recomano fer una parada al Bar Jardí dins del mercat del Camello.

2- Portal de l’Àngel i Plaça de Catalunya

Des del Barri Gòtic es pot pujar fins a la  Plaça de Catalunya (coneguda per ser punt de trobada) a través de l’animat i comercial passeig de Portal de l’Àngel.

3- La Rambla

La rambla és un passeig que baixa fins al mar, on podeu trobar l’antic port i en què podeu veure molts artistes de carrer. Si el seguiu podeu arribar  al Mercat de la Boqueria.

4- Mercat de la Boqueria

Mercat que un principi va ser ambulant i  no va ser fins al segle XIX quan es va construir l’edifici amb estil noucentista. Dins trobareu nombroses parades amb infinitat de fruites exòtiques, així com altres productes frescos de carn i peix. Diuen que si el que busqueu no el trobeu allí… Llavors no existeix.

5- El Raval

De la Boqueria ens desviem al barri del Raval. El Raval és un barri amb fama de ser perillós però és especial. Un barri multicultural, on trobareu nombrosos teatres, amb petits comerços i restaurants de tot el món.

6- Tornem a La Rambla

Una vegada en la Rambla, al capdavall trobareu el monument a Cristòfor Colom. Dins de la columna hi ha un mirador.

7- Al costat del mar

Una vegada passat el monument de Cristòfor Colom podeu arribar al Moll de la Fusta i al Maremàgnum.

 DIA 2 : Un dia en companyia de…

Per al segon dia farem un recorregut a través de les obres del genial arquitecte Antoni Gaudí. Un passeig pel Modernisme.Molt a prop de la Plaça Catalunya trobareu el Passeig de Gràcia. Hi  veurem la Casa Batlló i la Casa Milà. També hem de visitar sense falta el Parc Güell i la Sagrada Família.

                                                   

On dinar?

– Pollo Rico: carrer de Sant Pau, 31

– Can Paixano: carrer de la Reina Cristina, 7

– Barri de la Barceloneta:

– Bar Jardí: Portaferrisa, 17

Com moure’s ?

Un dels transports més còmode és el metro.

Barcelona té infinitat de coses per poder visitar i mil racons per descobrir. Aquí només us he deixat alguns llocs per visitar.