Els veïns de dalt

Francesc Gay i Puig nascut a Barcelona el 1967 és director i guionista de cinema.

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona graduant-se el 1990,  conegut com director de Krâmpack, V.O.S, A la ciutat, Una pistola a cada mà, amb la qual  fou guardonat amb el premi Gaudi el 2013 en la categoria  de millor guió.

Els veïns de dalt és una comèdia teatral  escrita i dirigida per Cesc Gay,  representada al teatre Romea de Barcelona.

Versa sobre les relacions de parelles, concretament d’en Juli i l’Anna interpretats per Pere Arquillue i  Àgata Roca, pols oposats als seus veïns, la Laura i en Salva interpretats per Nora Navas  i Jordi Rico.

L’Anna i en Juli professor de música son  el clàssic matrimoni, conviden a sopar els veïns de dalt per agrair la seva col·laboració durant el trasllat i aprofitant l’avinentesa  els hi comenten una delicada situació que  degut els sorolls i gemecs que s’escolten els hi  resulta impossible descansar.

Els que viuen al pis de dalt, ell en Salva és bomber i la Laura que és psicòloga molt lliberals, no tenen regles establertes en quan a relacions sexuals, sempre que totes les parts estiguin d’acord.

El què en un principi és una situació políticament correcte acabaran despullant-se i retraient-se totes les seves mancances.

Dubtaran de la seva relació, s’escridassen i entre escenes de humor  perden el control davant dels veïns.

La Laura és psicòloga de professió, i veient la situació  diagnostica incompatibilitat de parella, aconsellant que el millor que poden fer és separar-se.

L’escenari és senzill i acollidor,  un apartament modern d’un sol ambient  el saló amb un  piano , cuina i  rebedor.

La musica suau i la il·luminació perfecte per poder veure amb tot detall els actors i estris de l’escenari.

Aquesta obra podria ser comparada amb altres, comèdies com L’estranya parella, Totes les parelles ho fan, La guerra dels Rose, Besame mucho, Losers, Blue Valentine, Qui te por de Virgina Wolff, Un déu salvatge.

En definitiva, en una escala del 0 a 5 obtindria un merescut 4.

És totalment recomanable si es busca riure sense parar i  moments sentimentals.

Finestres trencades

La Teoria de les finestres trencades és diu així a causa de l’experiment que va fer Philip Zimbardo, psicòleg de la Universitat de Stanford   l’any 1969. Va voler demostrar que les persones, siguin de qualsevol classe social, econòmica o latituds tendeixen a tenir el mateix comportament.

Deixa un cotxe sense placa de matricula i les portes obertes  al Bronx, simulant un abandonament i en poc temps es desvalisat. Aquest experiment es va repetir a la zona rica de Califòrnia. El cotxe va ser respectat durant una setmana. En vista de la passivitat de la població, decidí trencar els vindres del cotxe. Quan això succeí, tot el respecte que li havien tingut és va perdre. Es van obtenir els mateixos resultats que en l’altra ciutat. Això demostrà que els límits cívics no depenen de riquesa, sinó de circumstàncies psicològiques. Apareix un comportament de agregacionisme. Abandonem el nostre civisme i ens afegim al vandalisme.En James Wilson i en George Kelling, criminòlegs, postulen que el crim és el resultat inevitable del desordre,  llei de les finestres trencades.

És per aquesta raó que s’ha de penalitzar qualsevol acte delictiu, per petit que sigui, per tal d’aconseguir que continuï  regnant els actes de civisme. En cas contrari, és a dir, la no penalització,  el que produiria és un escenari d’anarquisme. Hem de fer una autoanàlisi de consciència, no deixar-nos portar per l’acció de la resta dels qui conviuen al nostre costat. Moltes vegades assumim un comportament que ens desagrada, ofèn o no pertany a les nostres normes de conducte, però a còpia de repetir-lo l’entenem com a correcte.

És per aquesta raó que hauríem de dir un “NO” o “PROU” quan estem davant de  situacions que no són les habitualment correctes.

Els mercats del món

Arreu del món hi ha civilitzacions diferents, amb les seves cultures i costums. Totes distintes, però totes tenen quelcom en comú: els mercats.

Des de l’antiguitat la gent ha comerciat amb tot tipus de mercaderies, ja siguin béns o aliments, a canvi d’altres. Els mercats han estat el motor de grans civilitzacions. Han escrit història. Han creat rutes inspiradores de contes i somnis. En definitiva, els mercats son vida.

Avui inicio un viatge pels mercats del món, les seves históries, vistes, mercaderies i les experiències que he viscut. Gràcies a haver estat endinsada en aquets mercats podré compartir amb vosaltres consells. Espero rebre les vostres opinions. Aquest blog és un mercat en el què podrem intercanviar coneixement.

Aixi doncs, iniciem aquest viatge!

Nord-Àfrica.

La zona del nord d’Àfrica, coneguda geogràficament com el Magreb té un denominador comú en quan a mercats, tots tenen un patró basat en la relació propera del venedor i el comprador. Els artesans estan a la vista dels possibles compradors per a què puguin apreciar la feina i l’esforç.

Les olors , els colors , la musica , les serps, les dents i dentadures, els animalons que s’apropen a tots, el canvi  que es va establint del mati a la nit, sembla que estiguis a un altre món.

BCN

El mercat més famós de la Ciutat Comtal, “ Els Encants·” és ubicat en una estructura arquitectònica modernista, que ofereix un gran contrast amb tots els elements que es venen, coses antigues, des d’un botó de nacra a peces de metall, ceràmiques, mobles de fusta amb incrustacions d’ivori, objectes d’argent, veritables peçes d’antiguitat. Tot té un valor relatiu, segons les teves necessitats i també les de la teva butxaca. És visitat no solament per catalans sinó també per estrangers i interioristes per fer decoracions d’importants botigues o per atrezzos d’obres de teatre.

Nova York – Chinatown

A la ciutat que mai dorm, els mercats viuen tant de dia com de nit.

És el districte de les imitacions de luxe per excel·lència a la ciutat més competitiva i luxosa del món occidental.

És sorprenent la capacitat que arriben a tenir les petites paradetes del carrer en les què pots veure catàlegs propis de les grans firmes, oferint-ne unes possibilitats que per a moltes butxaques són molts llunyanes, però que ens apropa una mica més al famós “somni americà”. En aquesta ciutat, tot és possible.

Londres – Camden

És un dels barris més extravagants que he visitat mai. No es el típic mercat de segona mà. És una subcultura pròpia, tothom assumeix que la roba de segona mà és tan bona com la que t’acabes de comprar a la botiga de la cantonada, i si tens sort pots trobar un Versace o Prada que encara porta l’etiqueta del preu original. Són habituals entre els anglesos vendre tot el que no vols més o no ho far servir, tot al contrari de mi, que sempre trobo un lloc per guardar-ho. A casa em diuen que els trasters el vaig inventar jo.

Presumpció de culpabilitat

Vivim en una societat cada cop més corrupta i vinculada amb el poder. Els fets succeïts el 4f van treure a la llum que la justícia no és a l’abast de tothom. Si no encaixes al que és considerat normal o no agrades, ets sospitós .

El 04/02/2006, en una festa que es realitzava en un antic teatre en mig d’una actuació del cos de seguretat de Barcelona, vers els assistents de la festa, va ésser llençat un test des del terrat del mateix edifici, fent que impactés al cap d’un dels agents, això li provocà ferides greus que el van deixar en  estat vegetatiu, tot i que el test fou llençat des d’una alçada varen arrestar a vianants que era al carrer com acusats del fet.

Els arrestat van ser traslladat a l’hospital per fer un reconeixement mèdic de les ferides produïdes pels agents de seguretat ciutadana, i  un cop allà són arrestades dues persones més alienes als fets, però sospitoses per la seva vestimenta. Tots són empresonats tot i no sent culpables .

Un cop vist el documental arribo a la conclusió que desconec la societat en què visc, en la qual la discrecionalitat i l’abús de poder mouen fitxa abans que el raonament i la pròpia justícia. La xarxa que interconnecta diferents estaments del poder ja sigui cossos de policia, judicials, ajuntaments, etc que actuen amb total parcialitat ei impunitat, manipulant fets amb falsedats per dur a terme un proteccionisme que sosté un sistema viciat per la discriminació i la negligència.

Definitivament vivim en una societat desprotegida , incomprensible en un estat de dret on la presumpció de culpabilitat per part de les autoritats tenen més pes que la paraula del ciutadà.