Robatori a un domicili de Vallirana

El passat dia 15 de juliol, a les 22hores, la família Subirats tornava al seu domicili de Vallirana després d’uns dies de descans.

La Cristina va deixar el cotxe a l’aparcament i com que el seu fill s’havia quedat adormit, va decidir que el millor que podia fer era pujar a casa ella sola i anar buscar-li el cotxet. Va agafar l’ascensor i va arribar al seu replà. Era de nit, de sobte va girar el cap i va veure que la porta dels seus veïns estava mig oberta, tot era silenci i foscor, però va veure que el pany de la porta estava al terra. La Cristina va recordar que els seus veïns encara estaven de vacances; per tant, la porta havia estat forçada. No podia ser de cap altra manera.

Una gran por va envair-li el cos. Va entrar corrents a casa seva i va esperar una estona per tal de verificar que ja no hi havia cap lladre. Quan va recuperar les forces, va baixar a l’aparcament i des d’allà, la Cristina i el seu marit Pere van trucar per telèfon als seus veïns, per avisar-los de la mala notícia. A continuació, es van posar en contacte amb la policia. Els Mossos d’Esquadra van arribar ben aviat i van prendre nota de tot el que havia succeït, van cercar empremtes dels lladres… Per sort, dins de la desgràcia, es tractava de professionals i no van fer malbé res de valor sentimental.

Si algú em pregunta què és el millor que cal fer per marxar-se tranquil de vacances, jo li respondria: no deixar evidències que no hi ets, deixar les finestres mig obertes i quelcom de roba estesa. Tota precaució és poca! 

Es pot aprendre la llengua catalana d’una manera diferent: Tutorial“VET AQUÍ UNA CRÒNICA”

Gràcies a una metodologia d’ensenyament molt innovadora, amb el suport de les eines TIC i dels diferents mitjans que tenim al nostre abast actualment, es pot aconseguir un aprenentatge de la llengua catalana d’una manera diferent, més eficient i amb major desenvolupament competencial de les habilitats lingüístiques.

Durant aquest curs s’han assolit, entre d’altres, dos objectius: d’una banda, aprofundir en l’estudi de la llengua catalana i, d’altra banda, conèixer els recursos i les eines TIC de què disposem i que ens faciliten la comunicació en el món actual.

Enguany hem après català d’una manera lúdica, podria fer esment de molts exemples de tasques realitzades, on el joc ens ha motivat i ens ha permès desenvolupar i millorar la llengua, no obstant això, voldria destacar l’activitat i el tutorial del joc de cartes “Vet aquí una crònica”.

Aquesta activitat es va crear en petits grups de treball, d’una manera molt participativa i col·laborativa. Les tasques encomanades ens van permetre desenvolupar la creativitat, ja que calia elaborar tot el joc, és a dir, havíem de crear “un joc de cartes”, en base a una crònica de la història. Es va fer recerca d’informació en diferents fonts i es van dissenyar les cartes. Per acabar el procés, es va elaborar un vídeo tutorial amb les instruccions que cal tenir en compte per a poder jugar-hi. Aquest vídeo havia de ser molt visual i captivador! Esperem haver-ho aconseguit i que el gaudiu!

Per què les companyies de telefonia donen un servei d’atenció al client tan poc eficient?

Les companyies de telefonia ofereixen una bona atenció comercial i la gestió d’inici del servei acostuma a ser bona i convincent. Això no obstant, quan als clients els sorgeix qualsevol incidència, el servei en general és molt deficient.

Sovint, mentre la línia de telefonia funciona correctament, els clients reben nombroses trucades per respondre enquestes de satisfacció o per a oferir-los noves tarifes i noves ofertes comercials. Però quan un client demana ajuda perquè té un problema tècnic a la seva línia de telefonia o d’internet, espera poder resoldre la seva incidència al més aviat possible.

És cert que totes les companyies tenen un número d’atenció al client gratuït. L’article 47.2 de la Llei 9/2014, general de telecomunicacions, del 9 de maig, va introduir una millora en aquest àmbit. Ara, tots els  operadors han de disposar d’un servei d’atenció al client, gratuït per als usuaris, que tingui per objecte facilitar informació i atendre i resoldre les queixes i reclamacions dels clients.

El que no sap el client, i potser és perquè la Llei no és prou clara en aquest sentit, és quantes vegades caldrà contactar al servei d’atenció al client, el número d’incidències que s’obriran sobre un mateix tema al llarg d’una setmana o d’un mes. I a més, com que no es permet parlar amb cap responsable, el pobre usuari es troba amb la situació d’haver d’explicar el mateix problema potser a tres, quatre o cinc persones diferents que van obrint incidències que no es resolen.

Quan finalment arriba un tècnic de la companyia de telefonia a casa, després d’algunes jornades esperant-lo, i li resol el problema, a l’usuari se li il·lumina la cara de satisfacció, com un llum de Nadal, i creua els dits perquè quan el veí s’instal·li una nova línia telefònica, no li facin malbé la seva!.